20 AVARIES EN 53 DIES

16 octubre 2007

Aquest titular és demolidor. No cal dir que parlem de trens, molts en som eterns patidors d’una situació que cada dia s’agreuja més. La pregunta clau és: PER QUÈ?

La senyora Ministra riu i riu però res no diu; bé, el que diu és que tinguem paciència i que ens ho prenguem amb optimisme (sincerament, valdria més que no digués res). Ministra, coneix la dita "calladita estás más guapa"?

El secretari d’Estat Morlan, per ordre expressa de la senyora Minsitra, està de vacances a Catalunya i sembla ser que no agafa el tren. Però, a més, no ens porta bona sort ...

Dues terceres parts del tripartit II (PSC i ICV-EUIA) tapen les vergonyes a la Ministra. El PSC té la tàctica “salvad a la soldado Àlvarez” i els d’ICV-EUIA ... segueixen els dictats de “qui paga ,mana”.

El senyor Labandera (perdoni però no és res personal contra vostè però diu unes coses ...) diu que demanar la compareixença de la Ministra al Parlament és un “simple gest” (vegeu nota de l’11 d’octubre al voltant d’això).

Davant de tot això, què hem de fer?

Sincerament, a aquest pas, no vull que el TGV arribi a Barcelona el 21 de desembre si el preu que hem de pagar és tan car: les avaries i col·lapses del “servei” de Rodalies de RENFE. Algú ha pensat què passarà amb la xarxa ferroviària si, a banda dels trens de rodalies, tenim el TGV?

Us enrecordeu de què dèiem de petits: RENFE = “rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados”?