INICI CAMPANYA A TERRASSA

23 febrer 2008

El passat dijous, 21 de febrer, a les 24 hores, va començar oficialment la Campanya electoral per a les eleccions estatals 2008. Dic “oficialment” perquè ja fa mesos que els ciutadans hem d’aguantar com dos aspirants a presidents del Govern estatal es tiren els plats pel cap i ens volen fer creure que són diferents.

A Catalunya, però, crec que el que és més important (que també) no és qui serà o deixarà de ser el guanyador d’aquest espectacle. El que crec que realment ens hauria de preocupar és el nostre futur; el futur del nostre país.

És amb aquesta voluntat que els nostres tres candidats comarcals (el Josep Rull, el Toni Valdivia i la Gràcia Escabia) van donar el tret de sortida a la Campanya a Terrassa el passat dijous a la nit.

PROMESES VERSUS INCOMPLIMENTS DE ZP


19 febrer 2008

Una regidora del PSC-PSOE, en el seu bloc, ens explica els 10 compromisos dels socialistes (ja, ja, ja).

Per què no té en compte els 10 incompliments més flagrants de Zapatero?

1.- Aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya: al Míting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions catalanes del 2003, Rodriguez Zapatero va dir la famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya”. Incompliment.

2.- Compliment de l’Estatut: Zapatero: ha venut al llarg d’aquests quatre anys la seva teòrica visió plural d’Espanya, que tenia les reformes de diferents Estatuts com a màxim exemple. A l’hora de la veritat, però, no va donar suport a l’Estatut sorgit del Parlament. De moment, el balanç del seu grau de desplegament és lamentablement molt negatiu. No només no s’ha fet cap traspàs mínimament significatiu, sinó que la vulneració de l’Estatut per part de l’Estat és permanent. Incompliment.

3.- Inversió a Catalunya: Disposició Addicional tercera de l’Estatut: La disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent al pes del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això no es va complir, tot i que en el seu moment es va assegurar que sí que s’estava complint. Els Pressupostos del 2008 tampoc complien amb la disposició i només arribaven al 14,9%. Un acord electoralista de darrera hora ha fet arribar una part d’aquesta inversió, però encara queden pendents 700 milions d’euros d’aquests dos anys. Incompliment.

4.- El descens de la inversió a Catalunya: Mentre Zapatero sempre ha promès més inversió per a Catalunya, i Chacón va dient que la inversió que ha fet Zapatero aquests quatre anys a Catalunya és la més gran mai vista, la realitat de les xifres diu que la inversió de l’Estat a Catalunya, des de que governa Zapatero, ha passat del 18’6% (2003) al 14’9% (2008), i bona part d’aquesta inversió ha estat concentrada al TAV, sense nous projectes. Incompliment.

5.- Arribada del TAV a Barcelona: S’anuncia l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un important endarreriment sobre el previst). El resultat és del tot sabut. Les presses per acabar l’obra com fos, per purs interessos electorals, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes, i evidentment un nou retard en l’arribada del TAV.

6.- Traspàs de Rodalies: L’imprudent Zapatero anuncia al Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008. A l’hora de la veritat, res de res. Incompliment.

7.- Retorn dels Papers de Salamanca: Després d’un teòric acord per retornar-los, només ha arribat a Catalunya una primera part dels documents. Queda per arribar tota la documentació de particulars i d’entitats. Seguim a l’espera davant la denúncia de la societat civil catalana i el desesperant i vergonyós silenci del Govern espanyol. Incompliment.

8.- Castell de Montjuïc: En una altra promesa de míting final, l’any 2004, Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, però després, hi posa unes condicions inassolibles. Més endavant, i just abans de les eleccions municipals, Zapatero anuncia el traspàs, però un any després, el tema segueix sense resoldre’s. Incompliment.

9.- Gestió de l’Aeroport del Prat: Zapatero anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’Aeroport del Prat que inclouria la participació de la Generalitat. Incompliment.

10.- Publicació de les balances fiscals: El mes de juny del 2006, Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. Incompliment.

NI PSOE NI PP PERQUÈ ÉS EL MATEIX

18 febrer 2007

Des de CiU volem destacar que igual de dolents són per Catalunya els atacs del PP com els incompliments, enganys i mentides del PSOE. En aquest sentit, cal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya fem memòria de tot el que ha passat darrerament: els atacs barroers a Catalunya i a la nostra convivència per part del PP i Rajoy, i els engany, les promeses mai complertes i les frivolitats per part del PSOE i Zapatero.

Per tant, ni PP ni PSOE mereixen el premi dels vots dels ciutadans de Catalunya el proper 9 de març, sinó tot el contrari. En aquest sentit, a Catalunya, li ha de preocupar una majoria forta del PSOE o del PP.

"RESPECTARAN CATALUNYA" A TERRASSA

17 febrer 2008

Ahir, dissabte, 16 de febrer, va tenir lloc un acte multitudinari a Terrassa. Des de CiU Terrassa vam organitzar un Sopar-míting al qual vam assisitr-hi més de 600 persones (la veritat és que a l’Imperial no hi cabia ningú més i dies abans ja teníem el fórum sobrepassat).

En aquest acte hi van intervenir tres dels sis candidats comarcals, el Sànchez-Llibre i l’Artur Mas. Els tres candidats van ser la Gràcia Escabia de Terrassa, la Lourdes Ciuró de Sabadell i el Josep Rull de Terrassa. Tots brillant, de veritat.

A primer cop d’ull, que parlin cinc persones en un acte pot semblar carregós però la veritat és que semblava ben bé que entre tots s’haguessin repartit els papers perquè van demostrar una complementarietat i cohesió dels discursos que van fer palès un cop més que Convergència i Unió és qui millor pot fer per tal que Catalunya sigui respectada (a més, el Barça va guanyar ...).

I acabo aquesta nota amb les últimes paraules que la nostra candidata Gràcia Escabia va dir en el seu parlament abans del Sopar:

“… Només Convergència i Unió, sabem que els catalans tenim les idees clares i sabem prou bé allò que volem per a la nostra nació: EL RESPECTE PER CATALUNYA .

Per aquest motiu hem de demostrar, un cop més, que Catalunya TÉ EL DRET A DECIDIR QUE VOL : RESPECTE PER CATALUNYA.

Amb aquesta intenció, i, crec que puc parlar en nom de tots els candidats i components de la llista que representem a Convergència i Unió en aquestes eleccions a les Corts Generals, lluitarem per aconseguir que fora de Catalunya s’escolti amb veu ferma i clara les idees i les necessitats dels catalans i aconseguir que aquestes idees es duguin a terme.”

CAMPANYA TENSIONADA? NO GRÀCIES

14 febrer 2008
Sr. Zapatero,

Els catalans no volem una campanya electoral tensionada. Els catalans volem Respecte per Catalunya.

Així de ras i curt és la resposta que, avui per avui, li dono.

Alhora, aprofito l’avinentesa per preguntar-li: no tenim prou amb el PP com perquè vostè, en la intimitat de pensar que no està en antena, digui que al PSOE li interessa una campanya tensionada?

Està clar que ni amb el PSOE ni amb el PP forts a Madrid, els catalans i catalanes podem ser respectats i està demostrat que el nostre país està perill.

Ni PSOE ni PP, Catalunya!

UN DIA FELIÇ PER CATALUNYA

13 febrer 2008
Aquest és el subtitular que l’”amiga” Magdalena Àlvarez ens va deixar ahir sobre la taula després de reunir-se amb el President de la Generalitat. Concretament va dir que avui és un dia feliç per Catalunya perquè el 20 de febrer arribarà el TGV a Barcelona. Sort que no va dir allò que si plorem per les desgràcies (retard d’aquesta arribada, incidents pels ciutadans, enfonsaments, molèsties, mentides, promeses incomplertes, ...) , les llàgrimes (la reivindicació d’allò que és un dret) no ens deixaran veure el sol (l’arribada del TGV). Vaja, allò de la Catalunya optimista de l'"amiga" Chacón.

El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions. Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions? O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?

En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?

D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple. Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...

Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.

I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?

Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh? Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).

NO TENIM VERGONYA?

7 febrer 2008
Aquests dies a la bústia de casa estem trobant una revista del PSC-PSOE de Terrassa en la qual la notícia principal és “BUS GRATIS para los mayores de 65 años”.

No pensava contestar l’Editorial d’aquesta revista però no sé si l’”optimisme” de la seva campanya o què m’ha fet decidir escriure només, no val la pena més, quatre coses.

1.- Va ser CiU qui, a l’octubre del 2003, va presentar una proposta de resolució al Ple municipal per tal que els majors de 65 anys i les persones amb mobilitat reduïda poguessin viatjar gratuïtament al bus. El PSC-PSOE, i els seus escolanets (ICV i ERC) no van voler fer-ho (es va crear una Comissió d’estudi que no va servir per res).

2.- Va ser CiU qui, al juliol del 2007, va tornar a presentar la mateixa proposta i, finalment, el tripartit va votar a favor de la gratuïtat del bus per als majors de 65 anys però va voler crear una Comissió d’estudi per estudiar la gratuïtat per a altres col·lectius, com per exemple, les persones amb mobilitat reduïda.

3.- Hi ha una dita catalana que diu: “sempre parla qui més ha de callar”. Per tant, per què se’ns acusa de no tenir vergonya i de no tenir ètica política? No va ser cap regidor de CiU qui va rebre el Premi No Molaria com a Alcalde, que el col·lectiu de periodistes de Terrassa ha concedit … (sabeu a qui li van donar?)

4.- Li he de donar la raó, però, en una cosa: és veritat, estem molt nerviosos per les properes eleccions generals. Sabeu per què? Perquè en aquestes properes eleccions ens juguem la dignitat del nostre país. No volem ni el ZP ni el Rajoy; “només” volem que Catalunya sigui respectada (ni amb el PSC-PSOE ni amb el PP forts a Madrid serem respectats).

Per tant, se’ns acusa de no tenir vergonya però … val més no tenir vergonya defensant Catalunya i la seva gent que tenir barra i dir amén a tot el que el PSOE dicta des de Madrid (la Magdalena Àlvarez amb el TGV a tot l’Estat menys a Barcelona i el Bono amb el seu objectiu vital: “Una, Grande i Libre”).

LA CATALUNYA OPTIMISTA?

6 febrer 2007

S’apugen els preus, el TGV no arriba, no volen publicar les balances fiscals, l’atur ha pujat, no plou, ...

Les conseqüències negatives pels veïns de les obres de la Rambla, els col·lapses als carrers Arquímedes i Galileu, l’estat d’alguns barris de Terrassa (vegeu nota), els contenidors bruts i trencats, ...

El PSC és garantia d’optimisme?


La Catalunya optimista no és real amb el PSC-PSOE (tampoc amb el PP, naturalment).