FELICITATS CARLES !!!
19 desembre de 2007Jo no en tenia cap dubte però sempre està bé que sigui l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) qui ho reconegui públicament: l'amic i company Carles Campuzano ha estat el guanyador del premi "el diputat més actiu".
Tampoc no hi ha dubte que hi ha altres diputats i diputades que ho mereixen però m'hagués agradat que entre els nominats hi hagués algú proper a la nostra ciutat.
LES ÚNIQUES PROTAGONISTES
18 desembre 2007Independentment del que alguns puguin dir, per a mi, les úniques protagonistes són les Damas de Blanco i totes aquelles persones d'arreu que treballen dia a dia, pacíficament, per a la defensa dels Drets Humans.
EL PER QUÈ DE LA NOSTRA RETENCIÓ
17 desembre 2007
El diumenge 9 de desembre, com cada diumenge, les Damas de Blanco van fer una Marxa silenciosa pel barri de Miramar, a l'Habana, portant fotografies dels seus familiars amb el número d'anys que han estat condemnats a presó, per reclamar la llibertat dels seus marits, pares, fills i familiars.
Aquest diumenge, però, les Damas de Blanco van estar acompanyades per un grup de noies catalanes, sueques, bosnianes i peruanes les quals vam voler manifestar el nostre suport a aquesta causa noble.
Quin va ser el nostre delicte?
Desplegar un parell pancartes que posaven: "Paz y libertad" y "Democracia".
Els agents de la Policia d'Immigració que van venir a l'Hotel on estàvem allotjades per retirar-nos el nostre passaport, el nostre visat i el nostre bitllet d'avió ens van acusar de participar en un acte en contra del Règim. I per això el Govern cubà ens retenia a l'Hotel sense poder sortir fins a la nostra expulsió del país.
LAS DAMAS DE BLANCO
16 desembre 2007Les Damas de Blanco són un grup de dones format per mullers i familiars dels presoners polítics injustament engarjolats pel Govern cubà al març del 2003. Reclamen la llibertat dels seus marits, pares, fills, germans o nebots.
Aquestes dones són incansables defensores dels drets humans. Les Damas de Blanco es van constituir com a tal el 2003, després de l’onada repressiva de la Primavera Negra de Cuba, amb un objectiu molt clar: demanar l’ammistia per als seus éssers estimats i tots els presos de consciència cubans.
Cada diumenge, les Damas de Blanco de La Habana després d’anar a l’Església de Sta. Rita caminen en silenci per l’Avinguda Miramar i altres carrers de La Habana demanant la llibertat dels seus éssers estimats. Porten les fotos dels presoners de consciència i vesteixen de blanc.
Així mateix, mantenen reunions periòdiques entre elles per analitzar la situació dels presoners i compartir les seves experiències i sentiments. I, per descomptat, denuncien contínuament tots els abusos comesos contra els seus familiars presos.
Malgrat l’esperança que aquestes dones mantenen viva, la seva situació és difícil. A més de patir l’absència dels seus familiars, pateixen les represalies del propi Govern. En diverses ocasions han patit amenaces, xantatges i maniobres disuasòries ordenades pel règim castrista, amb l’objectiu de fer callar la seva veu tot i que no ho ha aconseguit.
Aquestes dones són incansables defensores dels drets humans. Les Damas de Blanco es van constituir com a tal el 2003, després de l’onada repressiva de la Primavera Negra de Cuba, amb un objectiu molt clar: demanar l’ammistia per als seus éssers estimats i tots els presos de consciència cubans.
Cada diumenge, les Damas de Blanco de La Habana després d’anar a l’Església de Sta. Rita caminen en silenci per l’Avinguda Miramar i altres carrers de La Habana demanant la llibertat dels seus éssers estimats. Porten les fotos dels presoners de consciència i vesteixen de blanc.
Així mateix, mantenen reunions periòdiques entre elles per analitzar la situació dels presoners i compartir les seves experiències i sentiments. I, per descomptat, denuncien contínuament tots els abusos comesos contra els seus familiars presos.
Malgrat l’esperança que aquestes dones mantenen viva, la seva situació és difícil. A més de patir l’absència dels seus familiars, pateixen les represalies del propi Govern. En diverses ocasions han patit amenaces, xantatges i maniobres disuasòries ordenades pel règim castrista, amb l’objectiu de fer callar la seva veu tot i que no ho ha aconseguit.
El divendres 7 de desembre, a la tarda-vespre, vaig tenir l'oportunitat d'estar amb set d'elles durant una bona estona a casa d'una de les seves representants, la Laura Pollán. Impressionant! Va ser una experiència molt enriquidora. Ens van explicar com intenten sobreviure i quines són les conseqüències que pateixen elles i les seves famílies (especialment els seus fills adoslescents). Vam analitzar l’estat actual de les coses i planejar conjuntament diverses accions durant la nostra estada a Cuba. Vam aprofitar la visita per portar medicines, joguines pels nens, productes d’higiene personal, roba, ...
La valentia i la determinació de les Damas de Blanco en les seves accions i les seves declaracions públiques són un exemple. Quan veus el què fan, el què diuen i en les condicions en què estan, se’t posa la pell de gallina.
El seu coratge (el de les Damas de Blanco) ha demostrat al món sencer que reclamar llibertats i drets obertament a Cuba és un acte molt valent però no impossible.
El seu coratge (el de les Damas de Blanco) ha demostrat al món sencer que reclamar llibertats i drets obertament a Cuba és un acte molt valent però no impossible.
L'OBJECTIU DEL VIATGE A CUBA
11 desembre 2007
Creieu que aquestes dones poden ser titllades de delinquents?
En seguim parlant i, repeteixo, gràcies a tots!
Acabo d'arribar a casa després d'uns dies esgotadors i tot i que m'agradaria explicar-vos-ho amb més calma, permeteu-me que avui només escrigui quatre ratlles amb la promesa de dedicar-hi una estona aquest cap de setmana per explicar-ho millor.
Un resum breu, brevíssim, és:
Dijous 6 de desembre, un grup de 10 catalans vam agafar un parell d'avions (ja sabeu que l'Estat espanyol ha condemnat a què l'Aeroport del Prat sigui un aeroport de fireta i, per tant, vam haver de fer escala a Madrid) per anar a Cuba.
El nostre viatge no era un viatge ni de plaer, ni de vacances, ni de turisme. L'objectiu del nostre viatge és DONAR SUPORT A LAS DAMAS DE BLANCO (grup de dones format per mullers i familiars dels presoners polítics injustament engarjolats pel Govern cubà al març del 2003, les quals reclamen pacíficament la llibertat dels seus marits, pares, fills, germans o nebots). D'aquestes dones i del què fan ja us en parlaré més detalladament.
Aquesta primera nota, però, voldria que servís per donar les gràcies, en primer lloc, a la Joventut Nacionalista de Catalunya (organització de la qual n'he format part durant més de 12 anys, fins que em van "jubilar", al fer 30 anys) per permetre'm participar d'una experiència com aquesta.
I, en segon lloc, vull donar les gràcies a totes aquelles persones, familiars, amics, companys de Partit, ¨... , que sé que us heu preocupat per nosaltres. Perdoneu si no he pogut contestar tots els missatges i totes les trucades que m'heu fet però sapigueu que les valoro moltíssim.
Permeteu-me que ara acabi aquí. Us prometo que us explicaré millor aquesta impressionant experiència.
Per cert, us recomano que visiteu el blog de l'Albert Batalla, diputat al Parlament de Catalunya, el qual va fer un seguiment exhaustiu de la nostra retenció; gràcies Albert!
Un parell de fotos i una pregunta:
Un parell de fotos i una pregunta:
Creieu que aquestes dones poden ser titllades de delinquents?
En seguim parlant i, repeteixo, gràcies a tots!
OCASIÓ PERDUDA PER A TERRASSA
5 desembre 2007 Titular al Diari de Terrassa: La Rambla es tallarà al trànsit onze mesos després de Reis.
Aquest titular no és cap novetat; ja fa temps que el sabíem. Però, per què no s'han buscat alternatives a aquesta mesura la qual té un impacte tan gran per a la nostra ciutat?
N'hem parlat i escrit moltes vegades sobre l'impacte d'aquesta mesura però no està de més recordar que, a banda de l'impacte sobre el conjunt de la ciutadania terrassenca (i no terrassenca), els grans perjudicats d'aquestes obres seran els veïns i comerciants de la zona.
En aquest sentit, una ocasió perduda per a la nostra ciutat en la recerca d'alternatives ha tingut lloc aquest matí al Parlament.
Aquest matí a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ha tingut lloc el debat d'una Proposta de resolució sobre la cerca d'alternatives que minimitzin l'impacte en superfície de les obres de perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa (250-00295/08) a iniciativa del diputat Josep Rull.
Resultat del debat: el tripartit nacional ha rebutjat aquesta cerca d'alternatives.
Segurament, el senyor Labandera (portaveu del PSC a la Comissió) no deu conéixer l'impacte d'aquestes obres (o no l'han informat prou bé ...) però, en tot cas, no costa gaire cercar-hi alternatives.
Segurament, el senyor Labandera (portaveu del PSC a la Comissió) no deu conéixer l'impacte d'aquestes obres (o no l'han informat prou bé ...) però, en tot cas, no costa gaire cercar-hi alternatives.
Simplement, estem parlant de voluntats, la voluntat del tripartit (nacional i municipal) de desenvolupar una obra cabdal per a la nostra ciutat amb els menys costos possibles (amb el mínim impacte possible als veïns i comerciants de la zona).
Una altra ocasió perduda per a Terrassa (de la mà dels tripartits - nacional i municipal -).
EL CENTRE D'ACOLLIDA NOCTURN PER A PERSONES SENSE SOSTRE, UN ALTRE INCOMPLIMENT DEL TRIPARTIT MUNICIPAL
3 desembre 2007
"Us faig arribar una campanya de recollida de signatures per tal de demanar a l'Ajuntament de Terrassa que concreti la creació d'un centre d'acollida nocturn per a persones en situació sense sostre. Us agraïrem li dediqueu uns minuts a llegir-ho, signar-ho i tant de bo ho pogueu fer arribar a més gent...
Per començar la tornada al bloc, no em puc estar d'adjuntar-vos la nota de premsa que des del Grup Municipal de CiU vam fer en relació a l'incompliment per part de l'Equip de Govern d'una proposta de CiU en què es demanava la posada en marxa d'un Centre d'acollida nocturn per a persones sense sostre i que va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament al gener del 2006.
I, aprofitant l'avinentesa, us faig arrribar una iniciativa que em va arribar fa us dies i us animo que ho signeu.
"Us faig arribar una campanya de recollida de signatures per tal de demanar a l'Ajuntament de Terrassa que concreti la creació d'un centre d'acollida nocturn per a persones en situació sense sostre. Us agraïrem li dediqueu uns minuts a llegir-ho, signar-ho i tant de bo ho pogueu fer arribar a més gent...
PERDONEU PERÒ ...
2 desembre 2007
Perdoneu que no hagi escric res des del 8 de novembre però un problema amb la meva mà (una mena de tendinitis crònica al meu canell) m'ha impedit escriure res.
En tot cas, torno a ser aquí ...
Perdoneu que no hagi escric res des del 8 de novembre però un problema amb la meva mà (una mena de tendinitis crònica al meu canell) m'ha impedit escriure res.
En tot cas, torno a ser aquí ...
MOLTES FELICITATS "MÉS TERRASSA"
8 novembre 2007
Ahir, en un marc incomparable com és la Jazz Cava, va tenir lloc la Festa del 2n aniversari del diari gratuït Més Terrassa.
Va ser tot un èxit per la gent que hi érem (penseu que jugava el Barça i, en aquest país, sembla que el món s’hagi d’aturar ...). Però el que realment és un èxit de veritat i amb majúscules és la qualitat i la bona feina que fan tots els professionals que treballen en aquest diari.
Moltes felicitats “Més Terrassa” per ser-hi i, sobretot, per ser-hi en català!
Va ser tot un èxit per la gent que hi érem (penseu que jugava el Barça i, en aquest país, sembla que el món s’hagi d’aturar ...). Però el que realment és un èxit de veritat i amb majúscules és la qualitat i la bona feina que fan tots els professionals que treballen en aquest diari.
Moltes felicitats “Més Terrassa” per ser-hi i, sobretot, per ser-hi en català!
UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES
8 novembre 2007
Senzillament, BRILLANT.
Gràcies Laura per passar-me aquesta foto tant gràfica.
Senzillament, BRILLANT.
Gràcies Laura per passar-me aquesta foto tant gràfica.
PRIMERA REUNIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DEL DISTRICTE I
7 novembre 2007
Ahir va tenir lloc, per fi, la primera reunió del Consell Municipal del Districte I (CMD I) d’aquest mandat.
Com a consellera municipal del Districte I per Convergència i Unió (CiU) m’agradaria aprofitar aquest bloc per anar explicant les reunions d’aquest òrgan de participació territorial i per posar-me a la disposició de tots els terrassencs i terrassenques, especialment aquells interessats en el Districte I, per tot allò que cregueu convenient, ja sigui per aquest tema o qualsevol altre.
De la reunió d’ahir, telegràficament, voldria destacar dues coses: d’una banda, que tenim un nou President de Districte, el Regidor Xavier Martín, i de l’altra, destacar que el CMD I hem crescut: no només hi ha membres nous representant entitats que ja formaven part del Consell sinó que hi ha membres nous representant entitats que, per primera vegada, formen part i participen del Consell Municipal del Districte I. Per tant, benvinguts a tots i a treballar plegats!
I si seguiu la premsa local, ja sabreu que el nou Regidor de Participació Ciutadana, Jordi Ballart, va venir al CMD I a explicar les voluntats de l’Equip de Govern sobre participació ciutadana.
La reunió d’ahir va ser una primera reunió constitutiva i per tant va ser força curta. Tot i així permeteu-me que us digui que des de CiU vaig reclamar informació sobre diversos temes dels quals us en destaco els següents:
Ahir va tenir lloc, per fi, la primera reunió del Consell Municipal del Districte I (CMD I) d’aquest mandat.
Com a consellera municipal del Districte I per Convergència i Unió (CiU) m’agradaria aprofitar aquest bloc per anar explicant les reunions d’aquest òrgan de participació territorial i per posar-me a la disposició de tots els terrassencs i terrassenques, especialment aquells interessats en el Districte I, per tot allò que cregueu convenient, ja sigui per aquest tema o qualsevol altre.
De la reunió d’ahir, telegràficament, voldria destacar dues coses: d’una banda, que tenim un nou President de Districte, el Regidor Xavier Martín, i de l’altra, destacar que el CMD I hem crescut: no només hi ha membres nous representant entitats que ja formaven part del Consell sinó que hi ha membres nous representant entitats que, per primera vegada, formen part i participen del Consell Municipal del Districte I. Per tant, benvinguts a tots i a treballar plegats!
I si seguiu la premsa local, ja sabreu que el nou Regidor de Participació Ciutadana, Jordi Ballart, va venir al CMD I a explicar les voluntats de l’Equip de Govern sobre participació ciutadana.
La reunió d’ahir va ser una primera reunió constitutiva i per tant va ser força curta. Tot i així permeteu-me que us digui que des de CiU vaig reclamar informació sobre diversos temes dels quals us en destaco els següents:
- informació sobre els projectes aprovats en el procés de participació ciutadana en l’elaboració del pressupost 2006 i del procés del 2007
- informació sobre el Pla d’Equipaments Cívics
- informació el procés de participació de la Rambla
Quan tinguem informació, ja us n’aniré informant!
- informació sobre el Pla d’Equipaments Cívics
- informació el procés de participació de la Rambla
Quan tinguem informació, ja us n’aniré informant!
Mentrestant, recordar-vos que resto a la vostra disposició.
QUINA BARRA ....
6 novembre 2007
Ha arribat a casa el Butlletí Municipal “Visquem Terrassa” corresponent al mes de novembre; i, quina és la notícia de la portada? La gratuïtat de l’autobús per als més grans de 65 anys.
Fins aquí, correcte. És un Acord del Ple del passat mes de juliol i, per tant, és lògic que se’n parli en un Butlletí d’aquesta mena (tot i que aquesta iniciativa es va aprovar al mes de juliol).
Ha arribat a casa el Butlletí Municipal “Visquem Terrassa” corresponent al mes de novembre; i, quina és la notícia de la portada? La gratuïtat de l’autobús per als més grans de 65 anys.
Fins aquí, correcte. És un Acord del Ple del passat mes de juliol i, per tant, és lògic que se’n parli en un Butlletí d’aquesta mena (tot i que aquesta iniciativa es va aprovar al mes de juliol).
Ara bé, per què l’oposició i promotors d’aquesta iniciativa, és a dir, el Grup Municipal de CiU, ens hem d’assabentar per aquest mitjà de comunicació de com té intenció l’Equip de Govern de portar a terme a aquesta mesura? Per què si és un Acord del Ple (recordo que va ser una iniciativa presentada per CiU i aprovada únicament amb els vots del PSC i CiU) no se n’ha informat en els òrgans pertinents com la Junta de Portaveus?
El Grup Municipal de CiU ha preguntat, tant per escrit com oralment al Ple, diverses vegades sobre com i quan es portaria a terme aquesta iniciativa i sempre ens hem quedat sense resposta. Vegeu notes del 7 de setembre, 18 d’octubre, 24 d’octubre, 26 d’octubre i el Diari del Ple del mes d’octubre d’aquest bloc.
No només no hem obtingut cap resposta per part de l’Equip de Govern i hem hagut de llegir el “Visquem” per saber-ne alguna cosa sinó que, a més, l’article del Portaveu del Grup Municipal Socialista és del tot tendenciós (per dir-ho d’alguna manera).
Puc entendre que el Grup Municipal Socialista li faci vergonya reconèixer que, malgrat formar part del seu Programa electoral, sigui arrel d’una iniciativa del Grup Municipal de CiU que la gratuïtat del bus per a majors de 65 anys sigui possible a Terrassa, però és tenir molta barra no esmentar que va ser un Acord del Ple de l’Ajuntament de Terrassa (sense el vot afirmatiu dels socis del Govern tripartit, eh?).
Per cert, quin ministre/a o conseller/a vindrà a fer el tret de sortida d’aquesta iniciativa?
Quina barra més gran!
El Grup Municipal de CiU ha preguntat, tant per escrit com oralment al Ple, diverses vegades sobre com i quan es portaria a terme aquesta iniciativa i sempre ens hem quedat sense resposta. Vegeu notes del 7 de setembre, 18 d’octubre, 24 d’octubre, 26 d’octubre i el Diari del Ple del mes d’octubre d’aquest bloc.
No només no hem obtingut cap resposta per part de l’Equip de Govern i hem hagut de llegir el “Visquem” per saber-ne alguna cosa sinó que, a més, l’article del Portaveu del Grup Municipal Socialista és del tot tendenciós (per dir-ho d’alguna manera).
Puc entendre que el Grup Municipal Socialista li faci vergonya reconèixer que, malgrat formar part del seu Programa electoral, sigui arrel d’una iniciativa del Grup Municipal de CiU que la gratuïtat del bus per a majors de 65 anys sigui possible a Terrassa, però és tenir molta barra no esmentar que va ser un Acord del Ple de l’Ajuntament de Terrassa (sense el vot afirmatiu dels socis del Govern tripartit, eh?).
Per cert, quin ministre/a o conseller/a vindrà a fer el tret de sortida d’aquesta iniciativa?
Quina barra més gran!
A TERRASSA, COMENCEN LES INAUGURACIONS ...
5 novembre 2007
Ja fa dies que estem en pre-campanya, només mirant els mitjans de comunicació en tenim ben bé prou. Però als terrassencs ens faltava un element típic d’aquests períodes pre-electorals: les inauguracions i, amb elles, la desfilada de ministres per Terrassa.
Demà toca a la fantàstica Ministra d’Habitatge, Carme Chacón, que curiosament serà la cap de llista del PSOE per la circumscripció de Barcelona. Curiosa coincidència aquesta, la de reunir la condició de Ministra i la condició de Cap de llista, no?
Quina és l’excusa d’aquesta visita? Doncs, inaugurar el Parc de Guernika al barri de Torre-sana i visitar els habitatges que s’estan construint al barri.
Pel que jo sé, el Parc de Guernika i les obres que s’hi han fet no és competència del Ministerio de Vivienda, oi? D’altra banda, per què s’ha d’inaugurar un Parc quan ja fa mesos que s’han donat per acabades les obres i ha estat una actuació portada a terme amb denúncies per part dels veïns sobre la poca diligència a l’hora d’executar-les i amb retards injustificats?
No voldria pensar que el retard i la poca diligència han estat fruit de l’agenda de la Ministra/Candidata, oi?
I pel que fa al tema dels habitatges, per què ve una Ministra del Govern espanyol quan el Conseller d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya l’acusa d’envair competències de la Generalitat?
En fi, les eleccions les tenim a la cantonada i demà tindrem un acte pre-electoral en tota regla a Terrassa: la visita de la candidata del PSOE, Carme Chacón.
Alguna cosa a dir per part d’ICV i ERC, socis del PSC-PSOE, en relació a aquest acte pre-electoral?
PARC AUDIOVISUAL: MALA GESTIÓ D'UN PROJECTE DE CIUTAT
1 novembre 2007
El dimarts a la tarda va tenir lloc, després de nombroses peticions del Grup Municipal de CiU, una reunió específica per parlar d’un dels projectes de ciutat més importants per Terrassa, el Parc Audiovisual.
Però aquesta reunió no va servir pel que es pretenia. M’explico: per aquesta reunió el Grup Municipal de CiU va presentar a l’Equip de Govern un guió dels temes que es creia que calia posar sobre la taula i parlar-ne a fons entre totes les forces polítiques del Consistori terrassenc però això no va servir per a res.
El que des de CiU volíem era aclarir definitivament quin serà el futur del Parc Audiovisual. Així doncs, és de cabdal importància que es resolgui d’una manera clara els darrers dubtes sobre l’estructura de l’edifici i les empreses que es vincularen al Projecte.
En aquest sentit, el què s’esperava d’aquesta reunió era un Informe definitiu sobre l’estructura de l’edifici i les reformes que cal dur-hi a terme, fent una referència expressa als costos finals i totals, i un Informe sobre el desenvolupament del Pla Director, amb detall de les inversions fetes fins a la data d’avui, les eventuals modificacions i el calendari previst.
Resultat de la reunió: paraules i més paraules. Què vull dir amb això? Doncs que encara queden massa preguntes sense respostes i sobre la taula tenim un Projecte massa obert, poc definit. I pel que fa als números, sense una informació/previsió concreta dels ingressos i les despeses que aquest Projecte de ciutat ens comporta i ens pot comportar en un futur.
Nota final adreçada a l’Equip de Govern: no ens tornin a demanar que apostem fermament en aquest Projecte perquè des del primer dia, en aquest tema de ciutat (com també d’altres), estem al costat de l’Equip de Govern. Ara bé, una cosa és apostar fermament per un Projecte de ciutat i l’altre és tancar els ulls i dir “amén” a tot.
El dimarts a la tarda va tenir lloc, després de nombroses peticions del Grup Municipal de CiU, una reunió específica per parlar d’un dels projectes de ciutat més importants per Terrassa, el Parc Audiovisual.
Però aquesta reunió no va servir pel que es pretenia. M’explico: per aquesta reunió el Grup Municipal de CiU va presentar a l’Equip de Govern un guió dels temes que es creia que calia posar sobre la taula i parlar-ne a fons entre totes les forces polítiques del Consistori terrassenc però això no va servir per a res.
El que des de CiU volíem era aclarir definitivament quin serà el futur del Parc Audiovisual. Així doncs, és de cabdal importància que es resolgui d’una manera clara els darrers dubtes sobre l’estructura de l’edifici i les empreses que es vincularen al Projecte.
En aquest sentit, el què s’esperava d’aquesta reunió era un Informe definitiu sobre l’estructura de l’edifici i les reformes que cal dur-hi a terme, fent una referència expressa als costos finals i totals, i un Informe sobre el desenvolupament del Pla Director, amb detall de les inversions fetes fins a la data d’avui, les eventuals modificacions i el calendari previst.
Resultat de la reunió: paraules i més paraules. Què vull dir amb això? Doncs que encara queden massa preguntes sense respostes i sobre la taula tenim un Projecte massa obert, poc definit. I pel que fa als números, sense una informació/previsió concreta dels ingressos i les despeses que aquest Projecte de ciutat ens comporta i ens pot comportar en un futur.
Nota final adreçada a l’Equip de Govern: no ens tornin a demanar que apostem fermament en aquest Projecte perquè des del primer dia, en aquest tema de ciutat (com també d’altres), estem al costat de l’Equip de Govern. Ara bé, una cosa és apostar fermament per un Projecte de ciutat i l’altre és tancar els ulls i dir “amén” a tot.
NIT DE L'EMPRESARI 2007
31 octubre 2007Ahir al vespre, com cada any, uns quants companys de Convergència vam anar al sopar de la Nit de l’Empresari que, per tretzena vegada, organitza la CECOT.
A banda de felicitar als guardonats (per cert, a l’escenari només hi havia homes ...; a la foto de família només hi havia dues osteses) voldria fer esment breument del parlament del President de la CECOT, Antoni Abad.
Molts som els que coneixem l’Antoni de fa anys i la seva agudesa i alhora claredat parlant no és cap secret per a ningú. Però ahir va estar “simplement” brillant.
Va fer un discurs clar i contundent posant de manifest, un cop més, el malestar existent per la no publicació de les balances fiscals (l’any passat ja ho reclamava), per la situació caòtica de les inversions amb una clara i especial referència a les infrastructures com és el TGV, el secretisme existent pel que fa a l’actualització territorialitzada de l’Agència tributària o el compte de resultats per cadascun dels aeroports d’AENA, ... i tot un seguit de desgreuges. Això sí tot amb molt d’humor.
Com destaca el Diari de Terrassa, Abad va començar el seu discurs amb un preludi del què seria la resta: “la mostra de què existeix vida intel·ligent a la galàxia és que no s’han posat en contacte amb nosaltres.”
Felicitats Antoni!
AMB LA COMPLICITAT DEL PSC, QUALSEVOL POT SER MINISTRE / A
30 d'octubre 2007
Aprofito la que segurament serà l'última nota del mes per suggerir-vos que entreu a la campanya "Renfe et roba el temps" que des de Convergència i Unió s'està portant a terme, i per cridar ben fort: MINISTRA DIMISSIÓ (i els que la protegeixen també!).
No calen més paraules, oi?
INCREIBLE: MALGRAT LA RESPOSTA ESCRITA I MALGRAT LA PREGUNTA AL PLE, ENCARA NO TENIM RESPOSTA A LA GRATUÏTAT DEL BUS
26 octubre 2007Per mitjà de la premsa local i per diverses notes d’aquest bloc hem vist com està el “culebrot” de la iniciativa de CiU aprovada pel Ple del mes de juliol passat sobre la gratuïtat del bus per a les persones majors de 65 anys.
En l’última nota sobre aquest tema us deia que des de l’Equip de Govern encara no ens havia contestat tot un seguit de preguntes escrites en relació a aquesta iniciativa (incomplint així allò que estableix el Reglament Orgànic Municipal, el ROM).
Sorprenentment, ahir al matí vam rebre la resposta. Però la sorpresa va ser encara més gran quan vam veure que les preguntes com i quan es portaria a terme aquesta iniciativa quedaven sense resposta i que la resposta a la resta de preguntes és, literalment, “està en estudi”.
Ara bé:
- qui està estudiant la resposta a les nostres preguntes? Fa més d’un mes que vam formular les preguntes i la iniciativa va ser aprovada al Ple de juliol. A més, a més, si era una proposta electoral del PSC, com és que no tenien més o menys previst com ho volien portar terme?
- quan tindrem la resposta a les nostre preguntes i quan tindrem el resultat d’aquest estudi?
- haurem d’esperar veureu-ho publicat als mitjans de comunicació o s’informarà als grups municipals d’aquest Ajuntament prèviament?
Com que des Convergència i Unió ens preocupa molt que aquesta iniciativa es porti a terme i que els nostres terrassencs més grans se’n puguin beneficiar, al Ple d’ahir (el corresponent al mes d’octubre) el portaveu del Grup Municipal, Josep Rull, va demanar explicacions i ... ENCARA NO TENIM RESPOSTA !!!
- quan tindrem la resposta a les nostre preguntes i quan tindrem el resultat d’aquest estudi?
- haurem d’esperar veureu-ho publicat als mitjans de comunicació o s’informarà als grups municipals d’aquest Ajuntament prèviament?
Com que des Convergència i Unió ens preocupa molt que aquesta iniciativa es porti a terme i que els nostres terrassencs més grans se’n puguin beneficiar, al Ple d’ahir (el corresponent al mes d’octubre) el portaveu del Grup Municipal, Josep Rull, va demanar explicacions i ... ENCARA NO TENIM RESPOSTA !!!
Perdoneu però “l’increible” del títol s’hauria de canviar per IMPRESENTABLE !!!
Torno a preguntar:
No seria més lògic donar respostes i donar compliment a aquesta proposta que no pas buscar titulars i polèmica als mitjans de comunicació però sense tenir res en concret?
Volem FETS, NO PARAULES.
ORDENANCES FISCALS 2008, L'HORA DE PAGAR
26 octubre 2007
Ahir va tenir lloc un Ple de l’Ajuntament de Terrassa per aprovar les Ordenances Fiscals per al 2008, és a dir, ahir es debatia sobre la regulació de la imposició, supressió i aprovació dels tributs propis (impostos, taxes i preus públics).
El Grup Municipal de Convergència i Unió va presentar una vintena d’esmenes però l’Equip de Govern les va rebutjar totes excepte dues:
- es va aprovar l’exempció de la taxa de préstec interbibliotecari per estudiants de 12 a 18 anys – taxa per a la prestació de diversos serveis de les biblioteques públiques municipals
- es va arribar a un acord en l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana que és el següent: “les transmissions mortis causa de locals afectats a activitats empresarials o professionals, exercides a títol individual pel causant, sempre que els adquirents siguin el cònjuge, els descendents o els ascendents per naturalesa o adopció. El gaudi definitiu d’aquesta bonificació resta condicionat al manteniment de l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent, així com de l’exercici de l’activitat, durant els cinc anys següents a la mort del causant, tret dels casos en què es produeixi una transmissió, dins aquests cinc anys, per causa de mort”
De les esmenes que CiU va presentar però que l’Equip de Govern va rebutjar destaca la proposta de congelar l’Impost de Bens Immobles (IBI) i retirar l’increment del 3% que impulsa l’Equip de Govern, el retorn de la taxa de residus (perquè està sobredimensionada i no s’ajusta a les necessitats dels ciutadans), i l’exempció de l’IBI i l’IAE dels locals comercials afectats per obres al carrer durant més de sis mesos.
Les esmenes presentades s’encaminen a donar suport a l’economia dels sectors que creen riquesa, facilitar l’accés a l’habitatge sense un doble discurs i protegir el medi ambient.
D’altra banda, també cal posar de manifest que el descompte del 2% per aquells que domicilien els impostos i els paguen de cop, només beneficia a un determinat grup de població. I, com en anys anteriors, des de CiU reclamem un debat on es vinculin les ordenances i els pressupostos municipals, és a dir, el procés d’ordenances i el procés de pressupostos han d’anar en paral·lel perquè seria un exercici bàsic de transparència democràtica i política i sobretot de pedagogia ciutadana.
VOLEM RESPOSTES PER A TERRASSA
24 octubre 2007
El Reglament Orgànic Municipal (ROM), norma per la qual l’Ajuntament de Terrassa s’autorganitza (per dir-ho d’una manera ràpida i simple) estableix que l’oposició pot fer preguntes escrites a l’Equip de Govern demanant informació en relació a diversos temes que afecten a la ciutadania. Aquest ROM també estableix que l’Equip de Govern té 30 dies per contestar, per tant, us proposo fer un exercici:
Si el Grup Municipal de CiU va entrar al Registre unes preguntes escrites a l’Equip de Govern el dia 6 de setembre, quin és el dia màxim per tal que aquestes preguntes fossin contestades per l’Equip de Govern? Fàcil resposta, no?
Doncs per l’Equip de Govern tripartit a Terrassa, qui sap!
Unes de les preguntes que el Grup Municipal de CiU va formular en data 6 de setembre van ser les que es demanava quan i com es faria efectiva la proposta de resolució aprovada pel Ple del passat juliol en relació a la gratuïtat del bus per a majors de 65 anys.
Les preguntes van ser formulades el 6 de setembre. Avui estem a 24 d’octubre i no en sabem res.
- No haurien d’estar contestades ja aquestes preguntes?
- Per què encara no tenim resposta?
- Complirà l’Equip de Govern el seu deure i contestarà algun dia aquestes preguntes?
- No seria més lògic donar respostes i donar compliment a aquesta proposta que no pas buscar titulars i polèmica als mitjans de comunicació però sense tenir res en concret?
RENFE RODALIES - MADRID: LA FOTO
- la foto que us devia d'ahir -Per cert, per què RENFE instal·la aquests 25 “punts de donació de premsa gratuïta” a Madrid i no paga els bitllets dels usuaris afectats pel caos de la xarxa ferroviària a Catalunya?
No em refereixo als bitllets de RENFE (que algun dia, quan s'acabin els problemes de les obres - existeix aquest dia?- els hi retornaran els diners - no m'ho acabo de creure) sinó als bitllets que els usuaris habituals de la RENFE han de comprar aquests dies per agafar el metro, per exemple.
RENFE RODALIES A MADRID O COM SE'N RIUEN DE NOSALTRES
23 octubre 2007
Avui estava al tren i com cada matí estava llegint un dels tants gratuïts que reparteixen a l’entrada dels FGC i, com no, el titular era, com cada dia, el caos provocat pel que comença a ser no un somni sinó un malson: l’arribada del TGV a Barcelona. Avui, agreujat pel tall de les línies C-2 sud, C-7 i C-10 i els recorreguts de llarga distància de la RENFE, teòricament per una setmana (no m’ho crec!) i pel tall dels FGC, durant dos mesos.
Fins aquí, malauradament, normalitat absoluta en aquest país.
Ara bé, hi havia una notícia que, per bé que petita, no deixava de ser impactant. Bé, de fet ja ho diu la dita que “una imatge val més que mil paraules”. Resulta que RENFE Rodalies ha instal·lat a Madrid 25 “punts de donació de premsa gratuïta” en sis estacions per a què els que hagin llegit el seu diari gratuït puguin cedir-lo a d’altres viatgers.
Què fort, no? Mentre a Catalunya no hi ha prous diaris gratuïts i no gratuïts (i això que n’hi ha molts cada dia) per passar l’estona (per no dir hores) esperant, simplement, que un tren et porti a treballar i/o a casa, a Madrid, la RENFE es gasta uns calerons per instal·lar uns punts de donació de premsa gratuïta.
En aquests moments, no tinc els mitjans per penjar-vos la foto. Així que, mentre no ho pugui fer us recomano la pàgina 6 del diari gratuït 20 minutos.
Indignant!
Fins aquí, malauradament, normalitat absoluta en aquest país.
Ara bé, hi havia una notícia que, per bé que petita, no deixava de ser impactant. Bé, de fet ja ho diu la dita que “una imatge val més que mil paraules”. Resulta que RENFE Rodalies ha instal·lat a Madrid 25 “punts de donació de premsa gratuïta” en sis estacions per a què els que hagin llegit el seu diari gratuït puguin cedir-lo a d’altres viatgers.
Què fort, no? Mentre a Catalunya no hi ha prous diaris gratuïts i no gratuïts (i això que n’hi ha molts cada dia) per passar l’estona (per no dir hores) esperant, simplement, que un tren et porti a treballar i/o a casa, a Madrid, la RENFE es gasta uns calerons per instal·lar uns punts de donació de premsa gratuïta.
En aquests moments, no tinc els mitjans per penjar-vos la foto. Així que, mentre no ho pugui fer us recomano la pàgina 6 del diari gratuït 20 minutos.
Indignant!
FETS, NO PARAULES II: LA RIERA DE LES ARENES
18 octubre de 2007
“Fets, no paraules” va ser el lema de campanya dels socialistes a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Un lema, per cert, que en el cas de Terrassa s’inverteix l’ordre dels conceptes i es converteix en “paraules, no fets”. En aquest cas, l’ordre dels factors sí que altera el producte.
En el cas de la Riera de les Arenes, la situació és ben bé còmica, per dir-ho d’alguna forma. Telemàticament:
Que a la Riera de les Arenes li cal una bona neteja, no és cap sorpresa ni cap descobriment per a ningú i menys ara
Que fa massa temps que s’havia d’haver netejat, tampoc és nou
Que ja fa temps que els veïns reclamen alguna actuació per part de l’Administració (sigui local o nacional) és una realitat
Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) digui que l’Ajuntament no ha fet la sol·licitud de neteja de la Riera dins els terminis establerts, és desconcertant
Que ha calgut una proposta de resolució de CiU al Parlament perquè l’Alcalde enviés una carta al conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ... (sense comentaris)
Que l’Ajuntament digui que des del 2003 s’han mantingut dotze comunicacions amb l’ACA, no ha servit de res
No ho entenc:
- Com pot ser que dues administracions es discuteixin per un tema que afecta el dia a dia d’una ciutat i especialment als veïns i veïnes dels barris afectats?
- De què serveix tenir un tripartit a nivell nacional i un altre tripartit a nivell local si no s’entenen?
- No seria més lògic actuar (netejar la Riera) i després, si cal, demanar explicacions de qui ho havia d’haver fet?
Per cert, avui, a la Comissió Informativa de Planificació Urbanística i Territori, el representant del Grup Municipal de CiU, el regidor Ignasi Puig, ha demanat els documents on consta les peticions fetes per l’Alcalde a l’ACA per a la neteja de la Riera de les Arenes.
EL BUS: FETS, NO PARAULES
18 octubre 2007
Aquests dies s’ha iniciat una “batalla mediàtica” per l’autoria d’una proposta; concretament, per la gratuïtat del bus per a les persones majors de 65 anys.
En primer lloc, us recomano que vegeu una nota de 7 de setembre de 2007 en aquest Bloc en la qual s’explica quins va ser els acords als quals CiU i PSC van arribar arran de la proposta de resolució.
Però aquest tema no comença al Ple del juliol passat amb l’aprovació de la proposta de resolució presentada per CiU ni molt menys amb el Diari de campanya del PSC per a les eleccions municipals 2007. També és cert que l’origen d’aquesta proposta tampoc comença amb el programa electoral de CiU de les municipals passades.
L’origen d’aquesta iniciativa neix o es materialitza en una proposta de resolució presentada al Ple de l’octubre del 2003 pel Grup Municipal de CiU, que va acabar amb el següent acord:
“Crear una Comissió de Treball, amb els Grups municipals i els grups ciutadans interessats en el tema, que estudiï, en el termini d’un any, la possibilitat d’augmentar el nombre de persones beneficiades per unes tarifes integrades i un augment de la gratuïtat en el transport públic, especialment dels sectors majors de 65 anys i amb discapacitat superior al 50%”.
Fruit d’aquell Grup es van dur a terme petits progressos, per bé que insuficients i, és per això que, al primer Ple del nou mandat (2007-2011) el Grup Municipal de CiU va tornar a plantejar aquest tema sobre la taula.
Concretament, a la proposta de resolució del mes de juliol d’enguany es deia, entre altres coses, “... i si es tenen en compte alguns indicis, hom pot creure que actualment es pot bastir un consens més ampli en aquest punt, amb l’objectiu de donar més servei a uns col·lectius que es mereixen les màximes atencions que aquest servei es presti de manera universal a partir d’una franja d’edat determinada i un grau de discapacitat determinada.”
Així doncs, en relació a la proposta de resolució presentada pel Grup Municipal de CiU, els acords als quals es van arribar al mes de juliol són:
En primer lloc, us recomano que vegeu una nota de 7 de setembre de 2007 en aquest Bloc en la qual s’explica quins va ser els acords als quals CiU i PSC van arribar arran de la proposta de resolució.
Però aquest tema no comença al Ple del juliol passat amb l’aprovació de la proposta de resolució presentada per CiU ni molt menys amb el Diari de campanya del PSC per a les eleccions municipals 2007. També és cert que l’origen d’aquesta proposta tampoc comença amb el programa electoral de CiU de les municipals passades.
L’origen d’aquesta iniciativa neix o es materialitza en una proposta de resolució presentada al Ple de l’octubre del 2003 pel Grup Municipal de CiU, que va acabar amb el següent acord:
“Crear una Comissió de Treball, amb els Grups municipals i els grups ciutadans interessats en el tema, que estudiï, en el termini d’un any, la possibilitat d’augmentar el nombre de persones beneficiades per unes tarifes integrades i un augment de la gratuïtat en el transport públic, especialment dels sectors majors de 65 anys i amb discapacitat superior al 50%”.
Fruit d’aquell Grup es van dur a terme petits progressos, per bé que insuficients i, és per això que, al primer Ple del nou mandat (2007-2011) el Grup Municipal de CiU va tornar a plantejar aquest tema sobre la taula.
Concretament, a la proposta de resolució del mes de juliol d’enguany es deia, entre altres coses, “... i si es tenen en compte alguns indicis, hom pot creure que actualment es pot bastir un consens més ampli en aquest punt, amb l’objectiu de donar més servei a uns col·lectius que es mereixen les màximes atencions que aquest servei es presti de manera universal a partir d’una franja d’edat determinada i un grau de discapacitat determinada.”
Així doncs, en relació a la proposta de resolució presentada pel Grup Municipal de CiU, els acords als quals es van arribar al mes de juliol són:
- “garantir a totes les persones majors de 65 anys la gratuïtat del servei d’autobusos municipal abans de finalitzar el present exercici pressupostari”- “estudiar la possibilitat d’estendre una mesura semblant a altres col·lectius de la ciutat, en especial a les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a les de mobilitat reduïda. Les conclusions d’aquest estudi es presentaran abans de finalitzar el present any”.
Ara “només” cal que l’Equip de Govern doni compliment a aquest Acord del Ple. És a dir, ara només calen els FETS i no les paraules (i menys encara quan es tracta de desvirtuar la realitat).
L’exercici de la política consisteix en servir als ciutadans i ciutadanes, servir a la col·lectivitat amb fets concrets, reals i en benefici de la ciutadania. L’exercici de la política, en cap cas, es pot basar només en paraules, especialment, en paraules buides que no beneficien a ningú.
Per cert, el 6 de setembre el Grup Municipal de CiU va entrar unes preguntes escrites a l’Equip de Govern en què es demanava quan i com es faria efectiva aquesta mesura i encara esperem resposta.
Estem a 18 d’octubre i no en sabem res; podrà l’Equip de Govern donar compliment a un Acord del Ple abans de què acabi l’any? Volem FETS, no paraules.
LA NACIÓ CATALANA DIU PROU
17 octubre de 2007
Aquest és el lema amb què la Comissió de la Dignitat ha convocat un Acte el proper diumenge la Palau St. Jordi. Es tracta d’un acte reivindicatiu i de justícia: volem TOTS els papers de Salamanca.
Els documents que encara estan pendent de devolució són els que pertanyen a persones físiques, associacions, sindicats i partits polítics de Catalunya, per tant, cal que tots anem el diumenge al Palau St. Jordi.
Per cert,
- per què els diputats al Congrés del PSC van votar en contra de la moció presentada per CiU, ERC i IU-ICV, que recollia la proposta de la Comissió de la Dignitat, en la qual es reclamava que es restitueixi de forma efectiva, i abans que finalitzi aquest any 2007, els papers de Salamanca pendents de devolució?
- Pur electoralisme? Les eleccions generals són al març ...
- Ens diran ara que el diumenge aniran a l’Acte després d’haver votat en contra?
- Vindrà la Ministra Àlvarez a demanar-nos que ens ho prenguem amb paciència i optimisme?
LA NACIÓ CATALANA DIU PROU, tan debò tots els polítics catalans es sentissin part d’aquesta nació catalana (si més no els del PSC ...).
Els documents que encara estan pendent de devolució són els que pertanyen a persones físiques, associacions, sindicats i partits polítics de Catalunya, per tant, cal que tots anem el diumenge al Palau St. Jordi.
Per cert,
- per què els diputats al Congrés del PSC van votar en contra de la moció presentada per CiU, ERC i IU-ICV, que recollia la proposta de la Comissió de la Dignitat, en la qual es reclamava que es restitueixi de forma efectiva, i abans que finalitzi aquest any 2007, els papers de Salamanca pendents de devolució?
- Pur electoralisme? Les eleccions generals són al març ...
- Ens diran ara que el diumenge aniran a l’Acte després d’haver votat en contra?
- Vindrà la Ministra Àlvarez a demanar-nos que ens ho prenguem amb paciència i optimisme?
LA NACIÓ CATALANA DIU PROU, tan debò tots els polítics catalans es sentissin part d’aquesta nació catalana (si més no els del PSC ...).
SR. CAROD, JO TAMBÉ VULL ANAR A VENÈCIA
16 octubre 2007Titular de portada: Catalunya, convidada a la Biennal de Venècia amb un pavelló propi
Origen del titular: vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira
Contra-titular: la Biennal de Venècia desmenteix Carod
Origen del contra-titular: president de la fundació de la Biennal de Venècia, Davide Croff
Raons: Catalunya ni tan sols ha enviat una proposta formal
Possibilitats: si Catalunya fa una petició formal, un reglament detallat de la Biennal en determinarà la seva presència o no i, en tot cas, en un pavelló dedicat a exposicions i mostres col·laterals
Conclusió: sr. Carod jo també vull anar a Venècia però abans hauré de consultar-ho, planejar-ho, comprar els bitllets, ...
Origen del titular: vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira
Contra-titular: la Biennal de Venècia desmenteix Carod
Origen del contra-titular: president de la fundació de la Biennal de Venècia, Davide Croff
Raons: Catalunya ni tan sols ha enviat una proposta formal
Possibilitats: si Catalunya fa una petició formal, un reglament detallat de la Biennal en determinarà la seva presència o no i, en tot cas, en un pavelló dedicat a exposicions i mostres col·laterals
Conclusió: sr. Carod jo també vull anar a Venècia però abans hauré de consultar-ho, planejar-ho, comprar els bitllets, ...
20 AVARIES EN 53 DIES
16 octubre 2007Aquest titular és demolidor. No cal dir que parlem de trens, molts en som eterns patidors d’una situació que cada dia s’agreuja més. La pregunta clau és: PER QUÈ?
La senyora Ministra riu i riu però res no diu; bé, el que diu és que tinguem paciència i que ens ho prenguem amb optimisme (sincerament, valdria més que no digués res). Ministra, coneix la dita "calladita estás más guapa"?
El secretari d’Estat Morlan, per ordre expressa de la senyora Minsitra, està de vacances a Catalunya i sembla ser que no agafa el tren. Però, a més, no ens porta bona sort ...
Dues terceres parts del tripartit II (PSC i ICV-EUIA) tapen les vergonyes a la Ministra. El PSC té la tàctica “salvad a la soldado Àlvarez” i els d’ICV-EUIA ... segueixen els dictats de “qui paga ,mana”.
El senyor Labandera (perdoni però no és res personal contra vostè però diu unes coses ...) diu que demanar la compareixença de la Ministra al Parlament és un “simple gest” (vegeu nota de l’11 d’octubre al voltant d’això).
Davant de tot això, què hem de fer?
Sincerament, a aquest pas, no vull que el TGV arribi a Barcelona el 21 de desembre si el preu que hem de pagar és tan car: les avaries i col·lapses del “servei” de Rodalies de RENFE. Algú ha pensat què passarà amb la xarxa ferroviària si, a banda dels trens de rodalies, tenim el TGV?
Us enrecordeu de què dèiem de petits: RENFE = “rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados”?
La senyora Ministra riu i riu però res no diu; bé, el que diu és que tinguem paciència i que ens ho prenguem amb optimisme (sincerament, valdria més que no digués res). Ministra, coneix la dita "calladita estás más guapa"?
El secretari d’Estat Morlan, per ordre expressa de la senyora Minsitra, està de vacances a Catalunya i sembla ser que no agafa el tren. Però, a més, no ens porta bona sort ...
Dues terceres parts del tripartit II (PSC i ICV-EUIA) tapen les vergonyes a la Ministra. El PSC té la tàctica “salvad a la soldado Àlvarez” i els d’ICV-EUIA ... segueixen els dictats de “qui paga ,mana”.
El senyor Labandera (perdoni però no és res personal contra vostè però diu unes coses ...) diu que demanar la compareixença de la Ministra al Parlament és un “simple gest” (vegeu nota de l’11 d’octubre al voltant d’això).
Davant de tot això, què hem de fer?
Sincerament, a aquest pas, no vull que el TGV arribi a Barcelona el 21 de desembre si el preu que hem de pagar és tan car: les avaries i col·lapses del “servei” de Rodalies de RENFE. Algú ha pensat què passarà amb la xarxa ferroviària si, a banda dels trens de rodalies, tenim el TGV?
Us enrecordeu de què dèiem de petits: RENFE = “rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados”?
TENIM UN PRESIDENT QUE NO SAP QUIN ÉS EL SEU PAÍS NI QUÈ ÉS LA DIGNITAT NACIONAL
11 octubre 2007
Ja sé que, a aquestes alçades, sabeu que no he votat al senyor Montilla com a President de la Generalitat; però, això no significa que no sigui el President del meu país.
Per tant, és lògic que, com a màxima autoritat del meu país, li pugui demanar a través d’aquest bloc que m’aclareixi un dels tants dubtes que tinc al voltant d’ell:
- sap quin és el seu país? O el que és el mateix, sap de quin país és vostè President?
- sap quin dia és la Diada Nacional del país del qual vostè n’és el President?
- sap el què és vetllar pels interessos del país i especialment pels seus ciutadans i ciutadanes?
- sap el què és “dignitat nacional”?
- ... / ...
Les preguntes d’avui són fruit de la seva assistència a la celebració del Dia de la Hispanidad (només el nom ja em fa por ,,,).
No seré jo qui li marqui l’agenda (prou feines tinc amb la meva ...) però ... vostè creu que és el més apropiat anar a Madrid a veure desfilar soldats? Segur que no hi anirà amb tren, oi?
Parlant de soldats, hi ha una soldat (vegeu nota anterior sobre la soldat Àlvarez) que sí que m’agradaria que no només veiés sinó que li fes una bona estirada d’orelles (per dir-ho suament). Aprofito per recordar-li que, recorrent a aquest símil militar, vostè no és un soldat ras, vostè és un Capità i, per tant, no s’ha de doblegar als designis de la soldat Àlvarez.
Si vostè té clar que el seu país és Catalunya i sap què és la dignitat nacional, no vagi a Madrid a perdre el temps. A casa tenim problemes més importants que cal resoldre amb una bona estirada d’orelles i no amb desfilades.
Si el seu país és Espanya ... ja sap què diu el poeta “Adéu Espanya!”.
Per tant, Adéu President!
Per tant, és lògic que, com a màxima autoritat del meu país, li pugui demanar a través d’aquest bloc que m’aclareixi un dels tants dubtes que tinc al voltant d’ell:
- sap quin és el seu país? O el que és el mateix, sap de quin país és vostè President?
- sap quin dia és la Diada Nacional del país del qual vostè n’és el President?
- sap el què és vetllar pels interessos del país i especialment pels seus ciutadans i ciutadanes?
- sap el què és “dignitat nacional”?
- ... / ...
Les preguntes d’avui són fruit de la seva assistència a la celebració del Dia de la Hispanidad (només el nom ja em fa por ,,,).
No seré jo qui li marqui l’agenda (prou feines tinc amb la meva ...) però ... vostè creu que és el més apropiat anar a Madrid a veure desfilar soldats? Segur que no hi anirà amb tren, oi?
Parlant de soldats, hi ha una soldat (vegeu nota anterior sobre la soldat Àlvarez) que sí que m’agradaria que no només veiés sinó que li fes una bona estirada d’orelles (per dir-ho suament). Aprofito per recordar-li que, recorrent a aquest símil militar, vostè no és un soldat ras, vostè és un Capità i, per tant, no s’ha de doblegar als designis de la soldat Àlvarez.
Si vostè té clar que el seu país és Catalunya i sap què és la dignitat nacional, no vagi a Madrid a perdre el temps. A casa tenim problemes més importants que cal resoldre amb una bona estirada d’orelles i no amb desfilades.
Si el seu país és Espanya ... ja sap què diu el poeta “Adéu Espanya!”.
Per tant, Adéu President!
EL SR. LABANDERA NO CONEIX NI L'ESTATUT NI EL REGLAMENT DEL PARLAMENT O BÉ TÉ PROBLEMES DE MEMÒRIA?
11 octubre 2007 Modestament, senyor Labandera, permeti’m que li faci memòria:
Els apartats 5 i 6 de l’article 59 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableixen que:
“5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d'interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d'investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d'acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S'han de regular per llei les sancions per l'incompliment d'aquesta obligació.”
I el Reglament del Parlament de Catalunya, en relació a les compareixences, en el seu article 48 “Compareixences i sol·licituds d’informació” s’estableix que:
1. Les comissions han de substanciar la compareixença de les autoritats o els funcionaris que, d’acord amb una llei, tenen l’obligació de comparèixer davant el Parlament.
... / ...
2. c) Demanar la informació i la documentació a les autoritats de l’Estat respecte a les competències atribuïdes a la Generalitat els serveis de les quals encara no s’han transferit. Així mateix, poden requerir la presència d’autoritats i funcionaris públics que no pertanyin a l’Administració de la Generalitat, per tal que informin sobre qüestions que afectin les funcions del Parlament i els interessos de Catalunya. Les autoritats i els funcionaris requerits han d’atendre aquests requeriments d’acord amb la legislació que hi és aplicable.
d) Sol·licitar la presència d’altres persones amb aquesta mateixa finalitat.
3. Si els funcionaris o les autoritats no compareixien o no justificaven llur no-compareixença en el termini i la forma establerts per la comissió, o hom no responia a la petició d’informació requerida en el període indicat per l’apartat 1, el president o presidenta del Parlament ho ha de comunicar a l’autoritat o al funcionari o funcionària superior corresponent, per si fos procedent d’exigir-los cap responsabilitat.
A partir d’aquí, què hem de fer? L’Estatut aprovat a les Corts i que vaig votar en el referèndum el 16 de juny de 2006 és el que l’hi enllaço i del qual he extret l’article 59 que li he reproduït. I el Reglament del Parlament, que no vaig votar perquè ho van fer per mi els meus representants, i també l’hi enllaço, és el legalment vigent.
Conclusió:
- per què ahir en seu parlamentària va dir que la sol·licitud de compareixença de la Ministra no era més que un simple gest que no estava previst a l’Estatut?
- de què té por? De què comparegui la senyora Ministra i que faci el ridícul (si encara el pot fer més)?
- té por que fins i tot la marca blanca del seu partit a Catalunya (ja m’entén) es desmarqui de la posició oficial de “salvad a la soldado ... Álvarez”?
Perdoni la meva ignorància però, em pot explicar, sincerament, el per què de la seva oposició a aquesta “simple” compareixença”?
Els seus representats i els que no (com jo) li estarem molt agraïts. Gràcies!
COMPLEMENT A L'ANTERIOR NOTA: FELICITATS ERC!
11 octubre 2007 Aquest complement respon al fet que no m’agradaria que algú es prengués la nota anterior com una crítica als companys “descarrilats” d’ERC.
En aquest sentit, el que voldria fer és felicitar als companys d’ERC per què ahir, a la Comissió de Política Territorial del Parlament, van fer un acte de dignitat nacional. El portaveu de CiU a aquesta Comissió demanava als diputats i diputades de la Comissió fer un acte de dignitat nacional i els d’ERC ho van fer.
També és cert que els diputats del PP van votar a favor de la compareixença però els seus motius són “lleugerament” diferents: la seva dignitat nacional no és la mateixa que la d’ERC i la de CiU i van votar afirmativament per pur interès electoralista.
En tot cas, després d’aquesta felicitació, només cal demanar a ERC que continuïn pensant amb la dignitat nacional i no es deixin portar per altres mal vicis que la societat acusa als polítics; m’entenen, oi?
En aquest sentit, el que voldria fer és felicitar als companys d’ERC per què ahir, a la Comissió de Política Territorial del Parlament, van fer un acte de dignitat nacional. El portaveu de CiU a aquesta Comissió demanava als diputats i diputades de la Comissió fer un acte de dignitat nacional i els d’ERC ho van fer.
També és cert que els diputats del PP van votar a favor de la compareixença però els seus motius són “lleugerament” diferents: la seva dignitat nacional no és la mateixa que la d’ERC i la de CiU i van votar afirmativament per pur interès electoralista.
En tot cas, després d’aquesta felicitació, només cal demanar a ERC que continuïn pensant amb la dignitat nacional i no es deixin portar per altres mal vicis que la societat acusa als polítics; m’entenen, oi?
SENSE QUE SERVEIXI DE PRECEDENT ... ELS D'ICV-PSOE TENEN RAÓ
11 octubre 2007
Aquest matí quan anava a la feina he sentit unes declaracions del portaveu del Grup parlamentari d’ICV al Parlament (marca blanca, per no dir sucursal del PSOE a Catalunya) el qual es queixava de l’actitud d’ERC a la Comissió de Política Territorial d’ahir al Parlament perquè va votar a favor de la sol·licitud de compareixença de la gran amiga de Catalunya i dels catalans, la senyora Magdalena Àlvarez (destitular del Ministeri de Fomento; per cert, quin fomento? De la mala llet dels catalans?).
Els arguments d’aquest portaveu per fer aquesta crítica es basaven en la crida a la disciplina de vot dels grups parlamentaris que donen suport al Govern (lògic, d’altra banda). També deia que quan ERC veu amenaçada la seva “força” a les Corts Generals, les enquestes dels seus diputats van a la baixa, treuen pit i fan “sortides de to”.
Fins aquí, amics/gues d’ICV-PSOE estic d’acord amb vostès; ara bé, no és millor treure pit per defensar els interessos de Catalunya que no pas representar molt dignament el PSOE a Catalunya votant en contra d’aquesta compareixença?
No s’enfadin amb l’autora d’aquesta nota; simplement, fent cas del consell de la senyora Ministra, els hi ho dic amb bon humor. Al cap i a la fi, no és el mateix restar 7 minuts tancats en un ascensor que tot el què els catalans/nes estem patint des de fa massa temps?
Per cert, han pensat fer un homenatge al senyor Morlan? (és broma ...)
Aquest matí quan anava a la feina he sentit unes declaracions del portaveu del Grup parlamentari d’ICV al Parlament (marca blanca, per no dir sucursal del PSOE a Catalunya) el qual es queixava de l’actitud d’ERC a la Comissió de Política Territorial d’ahir al Parlament perquè va votar a favor de la sol·licitud de compareixença de la gran amiga de Catalunya i dels catalans, la senyora Magdalena Àlvarez (destitular del Ministeri de Fomento; per cert, quin fomento? De la mala llet dels catalans?).
Els arguments d’aquest portaveu per fer aquesta crítica es basaven en la crida a la disciplina de vot dels grups parlamentaris que donen suport al Govern (lògic, d’altra banda). També deia que quan ERC veu amenaçada la seva “força” a les Corts Generals, les enquestes dels seus diputats van a la baixa, treuen pit i fan “sortides de to”.
Fins aquí, amics/gues d’ICV-PSOE estic d’acord amb vostès; ara bé, no és millor treure pit per defensar els interessos de Catalunya que no pas representar molt dignament el PSOE a Catalunya votant en contra d’aquesta compareixença?
No s’enfadin amb l’autora d’aquesta nota; simplement, fent cas del consell de la senyora Ministra, els hi ho dic amb bon humor. Al cap i a la fi, no és el mateix restar 7 minuts tancats en un ascensor que tot el què els catalans/nes estem patint des de fa massa temps?
Per cert, han pensat fer un homenatge al senyor Morlan? (és broma ...)
LA PLUJA D'AQUESTS DIES HA FET VESSAR EL MEU GOT
11 octubre 2007
Estic indignada, així doncs, aprofitant una mena d’inspiració fruit del meu estat d’ànim, voldria escriure, ni que sigui breument, sobre diversos temes que em provoquen ràbia, desànim i molta mala llet (perdó!).
Aniré fent diverses notes però us avanço els temes:
1.- Sense que serveixi de precedent ... els d’ICV-PSOE tenen raó
2.- Complement a l’anterior nota: Felicitats ERC!
3.- El senyor Labandera no coneix ni l’Estatut ni el Reglament del Parlament o bé té problemes de memòria?
4.- Tenim un President que no sap quin és el seu país ni què és la dignitat nacional
... / ....
Estic indignada, així doncs, aprofitant una mena d’inspiració fruit del meu estat d’ànim, voldria escriure, ni que sigui breument, sobre diversos temes que em provoquen ràbia, desànim i molta mala llet (perdó!).
Aniré fent diverses notes però us avanço els temes:
1.- Sense que serveixi de precedent ... els d’ICV-PSOE tenen raó
2.- Complement a l’anterior nota: Felicitats ERC!
3.- El senyor Labandera no coneix ni l’Estatut ni el Reglament del Parlament o bé té problemes de memòria?
4.- Tenim un President que no sap quin és el seu país ni què és la dignitat nacional
... / ....
EL PACTE DE L'HABITATGE QUE NO ÉS NACIONAL
9 octubre 2007En primer lloc, tot i aprofitant les paraules de la regidora Mariví Orta escrites en el seu bloc, crec que un (aquí està la diferència amb la Mariví) Pacte Nacional de l’Habitatge ha de ser la eina amb la que es millori una de les primeres preocupacions de la gent, i especialment dels i les joves: l’accés real a un habitatge digne.
La diferència bàsica amb la Mariví és l’abast que té per mi el concepte, l’adjectiu “Nacional”. El Pacte de l’habitatge no és més que un acord sectorial amb agents econòmics i socials però no és un Pacte nacional en la mesura que la primera força política del país, que malgrat a algú no li pot agradar és Convergència i Unió, no l’ha signat.
Les raons per les quals CiU no ha signat aquest Acord rau al voltant del tema de l’expropiació forçosa de pisos perquè:
1.- es confon el dret de propietat amb el dret de l’habitatge
2.- el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent
3.- l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil d’evitar
4.- és una mesura que no elimina l’arbitrarietat a l’hora d’aplicar aquesta mesura a uns o altres casos
5.- ara ja existeix la possibilitat, per exemple, d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa
6.- es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen
7.- la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà.
La diferència bàsica amb la Mariví és l’abast que té per mi el concepte, l’adjectiu “Nacional”. El Pacte de l’habitatge no és més que un acord sectorial amb agents econòmics i socials però no és un Pacte nacional en la mesura que la primera força política del país, que malgrat a algú no li pot agradar és Convergència i Unió, no l’ha signat.
Les raons per les quals CiU no ha signat aquest Acord rau al voltant del tema de l’expropiació forçosa de pisos perquè:
1.- es confon el dret de propietat amb el dret de l’habitatge
2.- el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent
3.- l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil d’evitar
4.- és una mesura que no elimina l’arbitrarietat a l’hora d’aplicar aquesta mesura a uns o altres casos
5.- ara ja existeix la possibilitat, per exemple, d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa
6.- es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen
7.- la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà.
FENT I DESFENT, APRÈN L'APRENENT
4 octubre 2007
Avui sortia publicat en alguns mitjans de comunicació locals que des del Grup Municipal de CiU es vol fer un Informe sobre els costos que l’Equip de Govern destina a fer realitat la dita “fent i desfent, aprèn l’aprenent”.
La plaça Nova, en constant remodelació o adequació, la plaça del Progrés, els bancs de l’avinguda Barcelona, el Parc de Vallparadís, les Esglésies de St. Pere, la Ciutat de l’Audiovisual, les Martines, ..., són només alguns exemples de la constant manera de fer (o mal fer) les coses que té l’Equip de Govern.
Per cert, algú se’n recorda del què va passar amb els fanals de la Rambla, des del Centre Cultural fins a l’avinguda Josep Tarradellas? Aquells fanals amb un element tallant i perillós tant pels vianants com per aquells que van amb motocicletes i bicicletes també van haver de ser modificats.
Què passa amb els mecanismes de control o controls de qualitat de l’obra pública a Terrassa? Té l’Ajuntament de Terrassa algun tipus de mecanisme de control per tal de vetllar el compliment de la normativa?
I la pregunta clau: quants diners costa tot això? Millor dit: quanta diners ens costa als ciutadans?
Perquè, a més, aquesta gran despesa municipal és orginada per fer les coses mal fetes i, a vegades, que no sempre ja que hi ha obres que són “més llargues que un dia sense pa!”, fetes a corre cuita per l’immediatesa electoral.
Una última pregunta: per què des de l’Ajuntament es paga dos cops per fer una mateixa cosa? El primer cop es paga per fer una cosa mal feta i, el segon, per esmenar-ho i fer-ho.
Ja ho diu la saviesa popular … "fent i desfent, aprèn l’aprenent"!
Per cert, algú se’n recorda del què va passar amb els fanals de la Rambla, des del Centre Cultural fins a l’avinguda Josep Tarradellas? Aquells fanals amb un element tallant i perillós tant pels vianants com per aquells que van amb motocicletes i bicicletes també van haver de ser modificats.
Què passa amb els mecanismes de control o controls de qualitat de l’obra pública a Terrassa? Té l’Ajuntament de Terrassa algun tipus de mecanisme de control per tal de vetllar el compliment de la normativa?
I la pregunta clau: quants diners costa tot això? Millor dit: quanta diners ens costa als ciutadans?
Perquè, a més, aquesta gran despesa municipal és orginada per fer les coses mal fetes i, a vegades, que no sempre ja que hi ha obres que són “més llargues que un dia sense pa!”, fetes a corre cuita per l’immediatesa electoral.
Una última pregunta: per què des de l’Ajuntament es paga dos cops per fer una mateixa cosa? El primer cop es paga per fer una cosa mal feta i, el segon, per esmenar-ho i fer-ho.
Ja ho diu la saviesa popular … "fent i desfent, aprèn l’aprenent"!
* la foto triada per il·lustrar aquesta Nota és la plaça de les Esglésies de St. Pere ja que compleix dues característiques: 1) la foto està feta al maig del 2007 però podria haver-se fet avui perquè aquest tros continua igual i, 2) les rajoles del terra s'han posat i tret diverses vegades (i encara no estan fixes ...)
LA TERMINAL SUD DE L'AEROPORT DEL PRAT O ELS DESINTERESSOS DE CATALUNYA
2 octubre 2007
Quan un pensa amb un President d’un país, la primera imatge que ve al cap és el d’una persona influent, que pensa les vint-i-quatre hores amb el país, que vetlla pels interessos de la ciutadania i de les empreses catalanes, ..., però mai pensa en una persona que deixa perdre oportunitats.
Podríem parlar hores i hores d’això però permeteu-me que avui en fixi en el repartiment de la Terminal Sud de l’Aeroport delPrat.
Podríem parlar hores i hores d’això però permeteu-me que avui en fixi en el repartiment de la Terminal Sud de l’Aeroport delPrat.
Com pot ser que el President d’un país no vetlli pels interessos de Catalunya en un tema tant important com aquest? Per què el President Montilla no s’ha mullat en aquest tema? I, si realment o ha fet, en quin sentit? Que potser el President Montilla no té clar quins són els interessos que ha de servir?
Un pot ser militant d’on vulgui però, en primera instància, els polítics catalans han de tenir clar quins són els objectius que han d’estar per sobre de tot: els interessos dels catalans i catalanes. I això encara és més rellevant quan parlem del President de la Generalitat de Catalunya (remarco això “de Catalunya).
Per tant, President Montilla: quins objectius s’amaguen darrera el tema del repartiment de la Terminal Sud de l’Aeroport del Prat?
DESPROPÒSITS DE LES OBRES DELS FGC PER A QUI VIU I EN VIU DE LA RAMBLA
28 setembre 2007
No cal dir que els reiterats talls de la Rambla comporten molts efectes negatius en la vida quotidiana de la ciutat. També és cert que, a vegades, aquests talls són inevitables i l'única recepta és la paciència. Però, a vegades, aquests talls són discutibles.
M'explico, de manera breu: en una pregunta parlamentària feta al conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya abans de l'estiu se li plantejava la possibilitat d'extreure la llavors tuneladora (des de fa pocs dies sabem que seran dues!) no per la Rambla sinó pel final de la Rambleta del Pare Alegre, tot i aconseguint així un impacte molt menor per a la ciutadania. Per fer viable aquesta alternativa només calia estudiar la possibilitat de fer busos llançadera cap al final de la Rambleta.
En tot cas, això el Departament de Política Territorial no vol ni tenir-ho en compte, per tant, les molèsties que els comerciants i els veïns més perjudicats de la Rambla no tan sols no es reduiran sinó que incrementaran.
Així doncs, ateses les conseqüències negatives que suposa pels veïns i comerciants de la Rambla el fet que aquesta s’hagi tallat i encara s’hagi de tallar més arrel de les obres de la perllongació dels FGC, ahir, al Ple del mes de setembre, es va preguntat a l’Equip de Govern si tenia pensat establir alguna mesura, ajut, incentiu i/o desgravació fiscal als veïns i comerciants de la Rambla.
La resposta no podia ser més claravident: l’Equip de Govern, de la mà de la Regidora de Comerç, va contestar que ja s’havia reunit amb els comerciants i que segurament ho tornarà a fer i que, en tot cas, ja es pensarà si cal establir algun mesura especial o no del tipus proposat per aquest Grup Municipal, tot i que no tenia clar el per què s'hauria d'aplicar.
QUINA BARRA: AL CENTRE DE LA CIUTAT NO HI PROBLEMES D'APARCAMENT EN SUPERFÍCIE?
28 setembre 2007
Al mes de juliol vaig fer un apunt en aquest Bloc sobre l'eliminació de places d'aparcament al centre de la ciutat sense donar cap alternativa als veïns de la zona.
Doncs bé, ahir hi va haver Ple de l'Ajuntament de Terrassa. En el torn de precs i preguntes, el portaveu del Grup Municipal de CiU, Josep Rull, va treure el tema i va plantejar aquesta problemàtica. Però, quina va ser la resposta de l'Equip de Govern?
La regidora Lluïsa Melgares, responsable de la matèria, va dir que darrerament s'han fet pàrquings al Vapor Gran, a la plaça del Progrés i, encara que una mica més lluny, a la plaça Lluís Companys i que el Centre no és la zona de la ciutat que té més problemes i més greus en temes d'aparcament. I es va quedar tan ample!
Quina barra; algú ha negat que el problema de l'aparcament en superfície és tan sols del Centre de la ciutat? Aquesta és la resposta que ens mereixem els ciutadans i ciutadanes? Què passa amb els veïns d'aquesta zona que no tenen pàrquing privat a casa seva (pel que en el seu moment la normativa no ho exigia)? Tenim a Terrassa una bona xarxa de transport públic? I, concretament, per què l'Equip de Govern no impulsa el tant demanat bus del Centre?
BREUS APUNTS SOBRE COM L’EQUIP DE GOVERN NO GARANTEIX EL DRET DE LES FAMÍLIES A TRIAR EL CENTRE ON ESTUDIARAN ELS SEUS FILLS
18 setembre 2007
El Grup Muncipal de CiU insta a l’Equip de Govern que acceleri les gestions perquè es construeixin els nous CEIPs el més aviat possible, per tal d’evitar els barracons; ampliar d’entrada les ràtios en aquells centres on hi hagi més demanda i facilitar, amb l’ajut de la Generalitat, el creixement de l’escola concertada i la bona convivència entre ambdues opcions educatives.
Hi ha alumnes que han estat derivats a escoles que no havien triat i lluny del seu domicili, i també, en la primera assignació de places, l’Equip de Govern ha assignat alumnes a escoles fora de la seva zona de referència:
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat al mòdul prefabricat de l’AEG,
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat a l’escola virtual del carrer Velàzquez (és a dir, de moment hauran d’anar al CEIP Ponent del Roc Blanc),
- Alumnes empadronats a Ca N’Aurell, els han derivat a l’escola Font de l’Alba de Can Tusell, etc.
Abans se’n deien “barracons”, ara, amb el tripartit se’n diuen “mòduls prefabricats” nous i amb els serveis necessaris. Però, tot i aquest canvi de nom, només hi ha 28 alumnes que han triat anar-hi en primera opció; per què serà?. Si es té en compte que per a cada aula sol haver una mitjana de 25 alumnes ...
Obvietat: les famílies no poden exercir el seu dret a triar el centre educatiu per als seus fills a Terrassa.
Val més no continuar escrivint, us ho deixo obert per poder-ne reflexionar ...
El Grup Muncipal de CiU insta a l’Equip de Govern que acceleri les gestions perquè es construeixin els nous CEIPs el més aviat possible, per tal d’evitar els barracons; ampliar d’entrada les ràtios en aquells centres on hi hagi més demanda i facilitar, amb l’ajut de la Generalitat, el creixement de l’escola concertada i la bona convivència entre ambdues opcions educatives.
Hi ha alumnes que han estat derivats a escoles que no havien triat i lluny del seu domicili, i també, en la primera assignació de places, l’Equip de Govern ha assignat alumnes a escoles fora de la seva zona de referència:
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat al mòdul prefabricat de l’AEG,
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat a l’escola virtual del carrer Velàzquez (és a dir, de moment hauran d’anar al CEIP Ponent del Roc Blanc),
- Alumnes empadronats a Ca N’Aurell, els han derivat a l’escola Font de l’Alba de Can Tusell, etc.
Abans se’n deien “barracons”, ara, amb el tripartit se’n diuen “mòduls prefabricats” nous i amb els serveis necessaris. Però, tot i aquest canvi de nom, només hi ha 28 alumnes que han triat anar-hi en primera opció; per què serà?. Si es té en compte que per a cada aula sol haver una mitjana de 25 alumnes ...
Obvietat: les famílies no poden exercir el seu dret a triar el centre educatiu per als seus fills a Terrassa.
Val més no continuar escrivint, us ho deixo obert per poder-ne reflexionar ...
MANIFEST DE CDC-TERRASSA
MANIFEST DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, 11 DE SETEMBRE DE 2007
L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.
Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.
Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.
Tanmateix, la Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer palès, una vegada més, que estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...
Estem davant d’uns moments en què cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los; cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hen de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç; cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.
En resum, tal com van fer els catalans i catalanes de 1974 l’endemà de l’onze de setembre cal seguir lluitant i treballant plegats per construir un projecte de futur.
CDC-TERRASSA
Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.
Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.
Tanmateix, la Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer palès, una vegada més, que estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...
Estem davant d’uns moments en què cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los; cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hen de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç; cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.
En resum, tal com van fer els catalans i catalanes de 1974 l’endemà de l’onze de setembre cal seguir lluitant i treballant plegats per construir un projecte de futur.
CDC-TERRASSA
“TEATRE PRINCIPAL”: UN CONTE AMB PROMESES ELECTORALISTES PERÒ AMB UN FINAL INCERT
7 setembre 2007
Durant la campanya electoral de les municipals de l’any 2003, l’Alcalde va prometre que a finals del 2003 hi hauria òperes de format mitjà, espectacles infantils i gravacions cinematogràfiques d’òperes i ballets en un Teatre Principal completament rehabilitat.
Al 2005, dos anys després, el Grup Municipal de CiU va començar una campanya de denúncia de l’incompliment de la promesa de l’Alcalde. Des de llavors, aquest Grup Municipal està fent un seguiment polític de la situació fins que, finalment, al novembre del 2005, l’Ajuntament va adquirir aquest edifici. Però, les obres de remodelació del Teatre Principal no han començat fins a mitjans del 2007.
Si bé és cert que les obres van avançant també ho és que, segons el diari El Punt, l’Equip de Govern encara no disposa de tot el finançament necessari per tal de fer front al cost total de l’obra projectada.
El cost total del projecte està valorat en 10,5 milions d’euros i l’Equip de Govern, de moment, només en té garantits 4,5 milions. Això sí, la nova promesa és que la remodelació estarà enllestida al març del 2011, per celebrar-ne el Centenari.
En relació a això em faig tres preguntes:
- d’on pensa l’Equip de Govern treure la quantitat de diners?
- què passarà si no els aconsegueix?
- tornaran a canviar la data d’inauguració o bé ens haurem d’esperar al segon centenari per tal de poder gaudir d’aquest patrimoni terrassenc?
Al 2005, dos anys després, el Grup Municipal de CiU va començar una campanya de denúncia de l’incompliment de la promesa de l’Alcalde. Des de llavors, aquest Grup Municipal està fent un seguiment polític de la situació fins que, finalment, al novembre del 2005, l’Ajuntament va adquirir aquest edifici. Però, les obres de remodelació del Teatre Principal no han començat fins a mitjans del 2007.
Si bé és cert que les obres van avançant també ho és que, segons el diari El Punt, l’Equip de Govern encara no disposa de tot el finançament necessari per tal de fer front al cost total de l’obra projectada.
El cost total del projecte està valorat en 10,5 milions d’euros i l’Equip de Govern, de moment, només en té garantits 4,5 milions. Això sí, la nova promesa és que la remodelació estarà enllestida al març del 2011, per celebrar-ne el Centenari.
En relació a això em faig tres preguntes:
- d’on pensa l’Equip de Govern treure la quantitat de diners?
- què passarà si no els aconsegueix?
- tornaran a canviar la data d’inauguració o bé ens haurem d’esperar al segon centenari per tal de poder gaudir d’aquest patrimoni terrassenc?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
