16 desembre 2007Les Damas de Blanco són un grup de dones format per mullers i familiars dels presoners polítics injustament engarjolats pel Govern cubà al març del 2003. Reclamen la llibertat dels seus marits, pares, fills, germans o nebots.
Aquestes dones són incansables defensores dels drets humans. Les Damas de Blanco es van constituir com a tal el 2003, després de l’onada repressiva de la Primavera Negra de Cuba, amb un objectiu molt clar: demanar l’ammistia per als seus éssers estimats i tots els presos de consciència cubans.
Cada diumenge, les Damas de Blanco de La Habana després d’anar a l’Església de Sta. Rita caminen en silenci per l’Avinguda Miramar i altres carrers de La Habana demanant la llibertat dels seus éssers estimats. Porten les fotos dels presoners de consciència i vesteixen de blanc.
Així mateix, mantenen reunions periòdiques entre elles per analitzar la situació dels presoners i compartir les seves experiències i sentiments. I, per descomptat, denuncien contínuament tots els abusos comesos contra els seus familiars presos.
Malgrat l’esperança que aquestes dones mantenen viva, la seva situació és difícil. A més de patir l’absència dels seus familiars, pateixen les represalies del propi Govern. En diverses ocasions han patit amenaces, xantatges i maniobres disuasòries ordenades pel règim castrista, amb l’objectiu de fer callar la seva veu tot i que no ho ha aconseguit.
Aquestes dones són incansables defensores dels drets humans. Les Damas de Blanco es van constituir com a tal el 2003, després de l’onada repressiva de la Primavera Negra de Cuba, amb un objectiu molt clar: demanar l’ammistia per als seus éssers estimats i tots els presos de consciència cubans.
Cada diumenge, les Damas de Blanco de La Habana després d’anar a l’Església de Sta. Rita caminen en silenci per l’Avinguda Miramar i altres carrers de La Habana demanant la llibertat dels seus éssers estimats. Porten les fotos dels presoners de consciència i vesteixen de blanc.
Així mateix, mantenen reunions periòdiques entre elles per analitzar la situació dels presoners i compartir les seves experiències i sentiments. I, per descomptat, denuncien contínuament tots els abusos comesos contra els seus familiars presos.
Malgrat l’esperança que aquestes dones mantenen viva, la seva situació és difícil. A més de patir l’absència dels seus familiars, pateixen les represalies del propi Govern. En diverses ocasions han patit amenaces, xantatges i maniobres disuasòries ordenades pel règim castrista, amb l’objectiu de fer callar la seva veu tot i que no ho ha aconseguit.
El divendres 7 de desembre, a la tarda-vespre, vaig tenir l'oportunitat d'estar amb set d'elles durant una bona estona a casa d'una de les seves representants, la Laura Pollán. Impressionant! Va ser una experiència molt enriquidora. Ens van explicar com intenten sobreviure i quines són les conseqüències que pateixen elles i les seves famílies (especialment els seus fills adoslescents). Vam analitzar l’estat actual de les coses i planejar conjuntament diverses accions durant la nostra estada a Cuba. Vam aprofitar la visita per portar medicines, joguines pels nens, productes d’higiene personal, roba, ...
La valentia i la determinació de les Damas de Blanco en les seves accions i les seves declaracions públiques són un exemple. Quan veus el què fan, el què diuen i en les condicions en què estan, se’t posa la pell de gallina.
El seu coratge (el de les Damas de Blanco) ha demostrat al món sencer que reclamar llibertats i drets obertament a Cuba és un acte molt valent però no impossible.
El seu coratge (el de les Damas de Blanco) ha demostrat al món sencer que reclamar llibertats i drets obertament a Cuba és un acte molt valent però no impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada