9 octubre 2007En primer lloc, tot i aprofitant les paraules de la regidora Mariví Orta escrites en el seu bloc, crec que un (aquí està la diferència amb la Mariví) Pacte Nacional de l’Habitatge ha de ser la eina amb la que es millori una de les primeres preocupacions de la gent, i especialment dels i les joves: l’accés real a un habitatge digne.
La diferència bàsica amb la Mariví és l’abast que té per mi el concepte, l’adjectiu “Nacional”. El Pacte de l’habitatge no és més que un acord sectorial amb agents econòmics i socials però no és un Pacte nacional en la mesura que la primera força política del país, que malgrat a algú no li pot agradar és Convergència i Unió, no l’ha signat.
Les raons per les quals CiU no ha signat aquest Acord rau al voltant del tema de l’expropiació forçosa de pisos perquè:
1.- es confon el dret de propietat amb el dret de l’habitatge
2.- el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent
3.- l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil d’evitar
4.- és una mesura que no elimina l’arbitrarietat a l’hora d’aplicar aquesta mesura a uns o altres casos
5.- ara ja existeix la possibilitat, per exemple, d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa
6.- es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen
7.- la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà.
La diferència bàsica amb la Mariví és l’abast que té per mi el concepte, l’adjectiu “Nacional”. El Pacte de l’habitatge no és més que un acord sectorial amb agents econòmics i socials però no és un Pacte nacional en la mesura que la primera força política del país, que malgrat a algú no li pot agradar és Convergència i Unió, no l’ha signat.
Les raons per les quals CiU no ha signat aquest Acord rau al voltant del tema de l’expropiació forçosa de pisos perquè:
1.- es confon el dret de propietat amb el dret de l’habitatge
2.- el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent
3.- l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil d’evitar
4.- és una mesura que no elimina l’arbitrarietat a l’hora d’aplicar aquesta mesura a uns o altres casos
5.- ara ja existeix la possibilitat, per exemple, d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa
6.- es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen
7.- la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada