NIT DE L'EMPRESARI 2007

31 octubre 2007

Ahir al vespre, com cada any, uns quants companys de Convergència vam anar al sopar de la Nit de l’Empresari que, per tretzena vegada, organitza la CECOT.

A banda de felicitar als guardonats (per cert, a l’escenari només hi havia homes ...; a la foto de família només hi havia dues osteses) voldria fer esment breument del parlament del President de la CECOT, Antoni Abad.

Molts som els que coneixem l’Antoni de fa anys i la seva agudesa i alhora claredat parlant no és cap secret per a ningú. Però ahir va estar “simplement” brillant.

Va fer un discurs clar i contundent posant de manifest, un cop més, el malestar existent per la no publicació de les balances fiscals (l’any passat ja ho reclamava), per la situació caòtica de les inversions amb una clara i especial referència a les infrastructures com és el TGV, el secretisme existent pel que fa a l’actualització territorialitzada de l’Agència tributària o el compte de resultats per cadascun dels aeroports d’AENA, ... i tot un seguit de desgreuges. Això sí tot amb molt d’humor.

Com destaca el Diari de Terrassa, Abad va començar el seu discurs amb un preludi del què seria la resta: “la mostra de què existeix vida intel·ligent a la galàxia és que no s’han posat en contacte amb nosaltres.”

Felicitats Antoni!

AMB LA COMPLICITAT DEL PSC, QUALSEVOL POT SER MINISTRE / A


30 d'octubre 2007

Aprofito la que segurament serà l'última nota del mes per suggerir-vos que entreu a la campanya "Renfe et roba el temps" que des de Convergència i Unió s'està portant a terme, i per cridar ben fort: MINISTRA DIMISSIÓ (i els que la protegeixen també!).
No calen més paraules, oi?

INCREIBLE: MALGRAT LA RESPOSTA ESCRITA I MALGRAT LA PREGUNTA AL PLE, ENCARA NO TENIM RESPOSTA A LA GRATUÏTAT DEL BUS

26 octubre 2007
Per mitjà de la premsa local i per diverses notes d’aquest bloc hem vist com està el “culebrot” de la iniciativa de CiU aprovada pel Ple del mes de juliol passat sobre la gratuïtat del bus per a les persones majors de 65 anys.

En l’última nota sobre aquest tema us deia que des de l’Equip de Govern encara no ens havia contestat tot un seguit de preguntes escrites en relació a aquesta iniciativa (incomplint així allò que estableix el Reglament Orgànic Municipal, el ROM).

Sorprenentment, ahir al matí vam rebre la resposta. Però la sorpresa va ser encara més gran quan vam veure que les preguntes com i quan es portaria a terme aquesta iniciativa quedaven sense resposta i que la resposta a la resta de preguntes és, literalment, “està en estudi”.

Ara bé:

- qui està estudiant la resposta a les nostres preguntes? Fa més d’un mes que vam formular les preguntes i la iniciativa va ser aprovada al Ple de juliol. A més, a més, si era una proposta electoral del PSC, com és que no tenien més o menys previst com ho volien portar terme?

- quan tindrem la resposta a les nostre preguntes i quan tindrem el resultat d’aquest estudi?

- haurem d’esperar veureu-ho publicat als mitjans de comunicació o s’informarà als grups municipals d’aquest Ajuntament prèviament?

Com que des Convergència i Unió ens preocupa molt que aquesta iniciativa es porti a terme i que els nostres terrassencs més grans se’n puguin beneficiar, al Ple d’ahir (el corresponent al mes d’octubre) el portaveu del Grup Municipal, Josep Rull, va demanar explicacions i ... ENCARA NO TENIM RESPOSTA !!!
Perdoneu però “l’increible” del títol s’hauria de canviar per IMPRESENTABLE !!!

Torno a preguntar:

No seria més lògic donar respostes i donar compliment a aquesta proposta que no pas buscar titulars i polèmica als mitjans de comunicació però sense tenir res en concret?

Volem FETS, NO PARAULES.

ORDENANCES FISCALS 2008, L'HORA DE PAGAR

26 octubre 2007

Ahir va tenir lloc un Ple de l’Ajuntament de Terrassa per aprovar les Ordenances Fiscals per al 2008, és a dir, ahir es debatia sobre la regulació de la imposició, supressió i aprovació dels tributs propis (impostos, taxes i preus públics).

El Grup Municipal de Convergència i Unió va presentar una vintena d’esmenes però l’Equip de Govern les va rebutjar totes excepte dues:

- es va aprovar l’exempció de la taxa de préstec interbibliotecari per estudiants de 12 a 18 anys – taxa per a la prestació de diversos serveis de les biblioteques públiques municipals

- es va arribar a un acord en l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana que és el següent: “les transmissions mortis causa de locals afectats a activitats empresarials o professionals, exercides a títol individual pel causant, sempre que els adquirents siguin el cònjuge, els descendents o els ascendents per naturalesa o adopció. El gaudi definitiu d’aquesta bonificació resta condicionat al manteniment de l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent, així com de l’exercici de l’activitat, durant els cinc anys següents a la mort del causant, tret dels casos en què es produeixi una transmissió, dins aquests cinc anys, per causa de mort”

De les esmenes que CiU va presentar però que l’Equip de Govern va rebutjar destaca la proposta de congelar l’Impost de Bens Immobles (IBI) i retirar l’increment del 3% que impulsa l’Equip de Govern, el retorn de la taxa de residus (perquè està sobredimensionada i no s’ajusta a les necessitats dels ciutadans), i l’exempció de l’IBI i l’IAE dels locals comercials afectats per obres al carrer durant més de sis mesos.

Les esmenes presentades s’encaminen a donar suport a l’economia dels sectors que creen riquesa, facilitar l’accés a l’habitatge sense un doble discurs i protegir el medi ambient.

D’altra banda, també cal posar de manifest que el descompte del 2% per aquells que domicilien els impostos i els paguen de cop, només beneficia a un determinat grup de població. I, com en anys anteriors, des de CiU reclamem un debat on es vinculin les ordenances i els pressupostos municipals, és a dir, el procés d’ordenances i el procés de pressupostos han d’anar en paral·lel perquè seria un exercici bàsic de transparència democràtica i política i sobretot de pedagogia ciutadana.

VOLEM RESPOSTES PER A TERRASSA

24 octubre 2007

El Reglament Orgànic Municipal (ROM), norma per la qual l’Ajuntament de Terrassa s’autorganitza (per dir-ho d’una manera ràpida i simple) estableix que l’oposició pot fer preguntes escrites a l’Equip de Govern demanant informació en relació a diversos temes que afecten a la ciutadania. Aquest ROM també estableix que l’Equip de Govern té 30 dies per contestar, per tant, us proposo fer un exercici:

Si el Grup Municipal de CiU va entrar al Registre unes preguntes escrites a l’Equip de Govern el dia 6 de setembre, quin és el dia màxim per tal que aquestes preguntes fossin contestades per l’Equip de Govern? Fàcil resposta, no?

Doncs per l’Equip de Govern tripartit a Terrassa, qui sap!

Unes de les preguntes que el Grup Municipal de CiU va formular en data 6 de setembre van ser les que es demanava quan i com es faria efectiva la proposta de resolució aprovada pel Ple del passat juliol en relació a la gratuïtat del bus per a majors de 65 anys.

Les preguntes van ser formulades el 6 de setembre. Avui estem a 24 d’octubre i no en sabem res.

- No haurien d’estar contestades ja aquestes preguntes?

- Per què encara no tenim resposta?

- Complirà l’Equip de Govern el seu deure i contestarà algun dia aquestes preguntes?

- No seria més lògic donar respostes i donar compliment a aquesta proposta que no pas buscar titulars i polèmica als mitjans de comunicació però sense tenir res en concret?

RENFE RODALIES - MADRID: LA FOTO

- la foto que us devia d'ahir -

Per cert, per què RENFE instal·la aquests 25 “punts de donació de premsa gratuïta” a Madrid i no paga els bitllets dels usuaris afectats pel caos de la xarxa ferroviària a Catalunya?

No em refereixo als bitllets de RENFE (que algun dia, quan s'acabin els problemes de les obres - existeix aquest dia?- els hi retornaran els diners - no m'ho acabo de creure) sinó als bitllets que els usuaris habituals de la RENFE han de comprar aquests dies per agafar el metro, per exemple.

RENFE RODALIES A MADRID O COM SE'N RIUEN DE NOSALTRES

23 octubre 2007
Avui estava al tren i com cada matí estava llegint un dels tants gratuïts que reparteixen a l’entrada dels FGC i, com no, el titular era, com cada dia, el caos provocat pel que comença a ser no un somni sinó un malson: l’arribada del TGV a Barcelona. Avui, agreujat pel tall de les línies C-2 sud, C-7 i C-10 i els recorreguts de llarga distància de la RENFE, teòricament per una setmana (no m’ho crec!) i pel tall dels FGC, durant dos mesos.

Fins aquí, malauradament, normalitat absoluta en aquest país.

Ara bé, hi havia una notícia que, per bé que petita, no deixava de ser impactant. Bé, de fet ja ho diu la dita que “una imatge val més que mil paraules”. Resulta que RENFE Rodalies ha instal·lat a Madrid 25 “punts de donació de premsa gratuïta” en sis estacions per a què els que hagin llegit el seu diari gratuït puguin cedir-lo a d’altres viatgers.

Què fort, no? Mentre a Catalunya no hi ha prous diaris gratuïts i no gratuïts (i això que n’hi ha molts cada dia) per passar l’estona (per no dir hores) esperant, simplement, que un tren et porti a treballar i/o a casa, a Madrid, la RENFE es gasta uns calerons per instal·lar uns punts de donació de premsa gratuïta.

En aquests moments, no tinc els mitjans per penjar-vos la foto. Així que, mentre no ho pugui fer us recomano la pàgina 6 del diari gratuït 20 minutos.

Indignant!

FETS, NO PARAULES II: LA RIERA DE LES ARENES

18 octubre de 2007

“Fets, no paraules” va ser el lema de campanya dels socialistes a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Un lema, per cert, que en el cas de Terrassa s’inverteix l’ordre dels conceptes i es converteix en “paraules, no fets”. En aquest cas, l’ordre dels factors sí que altera el producte.

En el cas de la Riera de les Arenes, la situació és ben bé còmica, per dir-ho d’alguna forma. Telemàticament:

Que a la Riera de les Arenes li cal una bona neteja, no és cap sorpresa ni cap descobriment per a ningú i menys ara

Que fa massa temps que s’havia d’haver netejat, tampoc és nou

Que ja fa temps que els veïns reclamen alguna actuació per part de l’Administració (sigui local o nacional) és una realitat

Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) digui que l’Ajuntament no ha fet la sol·licitud de neteja de la Riera dins els terminis establerts, és desconcertant

Que ha calgut una proposta de resolució de CiU al Parlament perquè l’Alcalde enviés una carta al conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ... (sense comentaris)

Que l’Ajuntament digui que des del 2003 s’han mantingut dotze comunicacions amb l’ACA, no ha servit de res

No ho entenc:

- Com pot ser que dues administracions es discuteixin per un tema que afecta el dia a dia d’una ciutat i especialment als veïns i veïnes dels barris afectats?

- De què serveix tenir un tripartit a nivell nacional i un altre tripartit a nivell local si no s’entenen?

- No seria més lògic actuar (netejar la Riera) i després, si cal, demanar explicacions de qui ho havia d’haver fet?

Per cert, avui, a la Comissió Informativa de Planificació Urbanística i Territori, el representant del Grup Municipal de CiU, el regidor Ignasi Puig, ha demanat els documents on consta les peticions fetes per l’Alcalde a l’ACA per a la neteja de la Riera de les Arenes.

EL BUS: FETS, NO PARAULES

18 octubre 2007

Aquests dies s’ha iniciat una “batalla mediàtica” per l’autoria d’una proposta; concretament, per la gratuïtat del bus per a les persones majors de 65 anys.

En primer lloc, us recomano que vegeu una nota de 7 de setembre de 2007 en aquest Bloc en la qual s’explica quins va ser els acords als quals CiU i PSC van arribar arran de la proposta de resolució.

Però aquest tema no comença al Ple del juliol passat amb l’aprovació de la proposta de resolució presentada per CiU ni molt menys amb el Diari de campanya del PSC per a les eleccions municipals 2007. També és cert que l’origen d’aquesta proposta tampoc comença amb el programa electoral de CiU de les municipals passades.

L’origen d’aquesta iniciativa neix o es materialitza en una proposta de resolució presentada al Ple de l’octubre del 2003 pel Grup Municipal de CiU, que va acabar amb el següent acord:

“Crear una Comissió de Treball, amb els Grups municipals i els grups ciutadans interessats en el tema, que estudiï, en el termini d’un any, la possibilitat d’augmentar el nombre de persones beneficiades per unes tarifes integrades i un augment de la gratuïtat en el transport públic, especialment dels sectors majors de 65 anys i amb discapacitat superior al 50%”.

Fruit d’aquell Grup es van dur a terme petits progressos, per bé que insuficients i, és per això que, al primer Ple del nou mandat (2007-2011) el Grup Municipal de CiU va tornar a plantejar aquest tema sobre la taula.

Concretament, a la proposta de resolució del mes de juliol d’enguany es deia, entre altres coses, “... i si es tenen en compte alguns indicis, hom pot creure que actualment es pot bastir un consens més ampli en aquest punt, amb l’objectiu de donar més servei a uns col·lectius que es mereixen les màximes atencions que aquest servei es presti de manera universal a partir d’una franja d’edat determinada i un grau de discapacitat determinada.”

Així doncs, en relació a la proposta de resolució presentada pel Grup Municipal de CiU, els acords als quals es van arribar al mes de juliol són:

- “garantir a totes les persones majors de 65 anys la gratuïtat del servei d’autobusos municipal abans de finalitzar el present exercici pressupostari”- “estudiar la possibilitat d’estendre una mesura semblant a altres col·lectius de la ciutat, en especial a les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a les de mobilitat reduïda. Les conclusions d’aquest estudi es presentaran abans de finalitzar el present any”.

Ara “només” cal que l’Equip de Govern doni compliment a aquest Acord del Ple. És a dir, ara només calen els FETS i no les paraules (i menys encara quan es tracta de desvirtuar la realitat).

L’exercici de la política consisteix en servir als ciutadans i ciutadanes, servir a la col·lectivitat amb fets concrets, reals i en benefici de la ciutadania. L’exercici de la política, en cap cas, es pot basar només en paraules, especialment, en paraules buides que no beneficien a ningú.

Per cert, el 6 de setembre el Grup Municipal de CiU va entrar unes preguntes escrites a l’Equip de Govern en què es demanava quan i com es faria efectiva aquesta mesura i encara esperem resposta.

Estem a 18 d’octubre i no en sabem res; podrà l’Equip de Govern donar compliment a un Acord del Ple abans de què acabi l’any? Volem FETS, no paraules.

LA NACIÓ CATALANA DIU PROU


17 octubre de 2007

Aquest és el lema amb què la Comissió de la Dignitat ha convocat un Acte el proper diumenge la Palau St. Jordi. Es tracta d’un acte reivindicatiu i de justícia: volem TOTS els papers de Salamanca.

Els documents que encara estan pendent de devolució són els que pertanyen a persones físiques, associacions, sindicats i partits polítics de Catalunya, per tant, cal que tots anem el diumenge al Palau St. Jordi.

Per cert,

- per què els diputats al Congrés del PSC van votar en contra de la moció presentada per CiU, ERC i IU-ICV, que recollia la proposta de la Comissió de la Dignitat, en la qual es reclamava que es restitueixi de forma efectiva, i abans que finalitzi aquest any 2007, els papers de Salamanca pendents de devolució?

- Pur electoralisme? Les eleccions generals són al març ...

- Ens diran ara que el diumenge aniran a l’Acte després d’haver votat en contra?

- Vindrà la Ministra Àlvarez a demanar-nos que ens ho prenguem amb paciència i optimisme?

LA NACIÓ CATALANA DIU PROU, tan debò tots els polítics catalans es sentissin part d’aquesta nació catalana (si més no els del PSC ...).

SR. CAROD, JO TAMBÉ VULL ANAR A VENÈCIA

16 octubre 2007

Titular de portada: Catalunya, convidada a la Biennal de Venècia amb un pavelló propi

Origen del titular: vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira

Contra-titular: la Biennal de Venècia desmenteix Carod

Origen del contra-titular: president de la fundació de la Biennal de Venècia, Davide Croff

Raons: Catalunya ni tan sols ha enviat una proposta formal

Possibilitats: si Catalunya fa una petició formal, un reglament detallat de la Biennal en determinarà la seva presència o no i, en tot cas, en un pavelló dedicat a exposicions i mostres col·laterals

Conclusió: sr. Carod jo també vull anar a Venècia però abans hauré de consultar-ho, planejar-ho, comprar els bitllets, ...

20 AVARIES EN 53 DIES

16 octubre 2007

Aquest titular és demolidor. No cal dir que parlem de trens, molts en som eterns patidors d’una situació que cada dia s’agreuja més. La pregunta clau és: PER QUÈ?

La senyora Ministra riu i riu però res no diu; bé, el que diu és que tinguem paciència i que ens ho prenguem amb optimisme (sincerament, valdria més que no digués res). Ministra, coneix la dita "calladita estás más guapa"?

El secretari d’Estat Morlan, per ordre expressa de la senyora Minsitra, està de vacances a Catalunya i sembla ser que no agafa el tren. Però, a més, no ens porta bona sort ...

Dues terceres parts del tripartit II (PSC i ICV-EUIA) tapen les vergonyes a la Ministra. El PSC té la tàctica “salvad a la soldado Àlvarez” i els d’ICV-EUIA ... segueixen els dictats de “qui paga ,mana”.

El senyor Labandera (perdoni però no és res personal contra vostè però diu unes coses ...) diu que demanar la compareixença de la Ministra al Parlament és un “simple gest” (vegeu nota de l’11 d’octubre al voltant d’això).

Davant de tot això, què hem de fer?

Sincerament, a aquest pas, no vull que el TGV arribi a Barcelona el 21 de desembre si el preu que hem de pagar és tan car: les avaries i col·lapses del “servei” de Rodalies de RENFE. Algú ha pensat què passarà amb la xarxa ferroviària si, a banda dels trens de rodalies, tenim el TGV?

Us enrecordeu de què dèiem de petits: RENFE = “rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados”?

TENIM UN PRESIDENT QUE NO SAP QUIN ÉS EL SEU PAÍS NI QUÈ ÉS LA DIGNITAT NACIONAL

11 octubre 2007

Ja sé que, a aquestes alçades, sabeu que no he votat al senyor Montilla com a President de la Generalitat; però, això no significa que no sigui el President del meu país.

Per tant, és lògic que, com a màxima autoritat del meu país, li pugui demanar a través d’aquest bloc que m’aclareixi un dels tants dubtes que tinc al voltant d’ell:

- sap quin és el seu país? O el que és el mateix, sap de quin país és vostè President?
- sap quin dia és la Diada Nacional del país del qual vostè n’és el President?
- sap el què és vetllar pels interessos del país i especialment pels seus ciutadans i ciutadanes?
- sap el què és “dignitat nacional”?
- ... / ...

Les preguntes d’avui són fruit de la seva assistència a la celebració del Dia de la Hispanidad (només el nom ja em fa por ,,,).

No seré jo qui li marqui l’agenda (prou feines tinc amb la meva ...) però ... vostè creu que és el més apropiat anar a Madrid a veure desfilar soldats? Segur que no hi anirà amb tren, oi?

Parlant de soldats, hi ha una soldat (vegeu nota anterior sobre la soldat Àlvarez) que sí que m’agradaria que no només veiés sinó que li fes una bona estirada d’orelles (per dir-ho suament). Aprofito per recordar-li que, recorrent a aquest símil militar, vostè no és un soldat ras, vostè és un Capità i, per tant, no s’ha de doblegar als designis de la soldat Àlvarez.

Si vostè té clar que el seu país és Catalunya i sap què és la dignitat nacional, no vagi a Madrid a perdre el temps. A casa tenim problemes més importants que cal resoldre amb una bona estirada d’orelles i no amb desfilades.

Si el seu país és Espanya ... ja sap què diu el poeta “Adéu Espanya!”.

Per tant, Adéu President!

EL SR. LABANDERA NO CONEIX NI L'ESTATUT NI EL REGLAMENT DEL PARLAMENT O BÉ TÉ PROBLEMES DE MEMÒRIA?

11 octubre 2007
Modestament, senyor Labandera, permeti’m que li faci memòria:

Els apartats 5 i 6 de l’article 59 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableixen que:

“5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.

6. El Parlament pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d'interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d'investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d'acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S'han de regular per llei les sancions per l'incompliment d'aquesta obligació.”

I el Reglament del Parlament de Catalunya, en relació a les compareixences, en el seu article 48 “Compareixences i sol·licituds d’informació” s’estableix que:

1. Les comissions han de substanciar la compareixença de les autoritats o els funcionaris que, d’acord amb una llei, tenen l’obligació de comparèixer davant el Parlament.

... / ...

2. c) Demanar la informació i la documentació a les autoritats de l’Estat respecte a les competències atribuïdes a la Generalitat els serveis de les quals encara no s’han transferit. Així mateix, poden requerir la presència d’autoritats i funcionaris públics que no pertanyin a l’Administració de la Generalitat, per tal que informin sobre qüestions que afectin les funcions del Parlament i els interessos de Catalunya. Les autoritats i els funcionaris requerits han d’atendre aquests requeriments d’acord amb la legislació que hi és aplicable.

d) Sol·licitar la presència d’altres persones amb aquesta mateixa finalitat.

3. Si els funcionaris o les autoritats no compareixien o no justificaven llur no-compareixença en el termini i la forma establerts per la comissió, o hom no responia a la petició d’informació requerida en el període indicat per l’apartat 1, el president o presidenta del Parlament ho ha de comunicar a l’autoritat o al funcionari o funcionària superior corresponent, per si fos procedent d’exigir-los cap responsabilitat.

A partir d’aquí, què hem de fer? L’Estatut aprovat a les Corts i que vaig votar en el referèndum el 16 de juny de 2006 és el que l’hi enllaço i del qual he extret l’article 59 que li he reproduït. I el Reglament del Parlament, que no vaig votar perquè ho van fer per mi els meus representants, i també l’hi enllaço, és el legalment vigent.

Conclusió:

- per què ahir en seu parlamentària va dir que la sol·licitud de compareixença de la Ministra no era més que un simple gest que no estava previst a l’Estatut?

- de què té por? De què comparegui la senyora Ministra i que faci el ridícul (si encara el pot fer més)?

- té por que fins i tot la marca blanca del seu partit a Catalunya (ja m’entén) es desmarqui de la posició oficial de “salvad a la soldado ... Álvarez”?

Perdoni la meva ignorància però, em pot explicar, sincerament, el per què de la seva oposició a aquesta “simple” compareixença”?

Els seus representats i els que no (com jo) li estarem molt agraïts. Gràcies!

COMPLEMENT A L'ANTERIOR NOTA: FELICITATS ERC!

11 octubre 2007
Aquest complement respon al fet que no m’agradaria que algú es prengués la nota anterior com una crítica als companys “descarrilats” d’ERC.

En aquest sentit, el que voldria fer és felicitar als companys d’ERC per què ahir, a la Comissió de Política Territorial del Parlament, van fer un acte de dignitat nacional. El portaveu de CiU a aquesta Comissió demanava als diputats i diputades de la Comissió fer un acte de dignitat nacional i els d’ERC ho van fer.

També és cert que els diputats del PP van votar a favor de la compareixença però els seus motius són “lleugerament” diferents: la seva dignitat nacional no és la mateixa que la d’ERC i la de CiU i van votar afirmativament per pur interès electoralista.

En tot cas, després d’aquesta felicitació, només cal demanar a ERC que continuïn pensant amb la dignitat nacional i no es deixin portar per altres mal vicis que la societat acusa als polítics; m’entenen, oi?

SENSE QUE SERVEIXI DE PRECEDENT ... ELS D'ICV-PSOE TENEN RAÓ

11 octubre 2007

Aquest matí quan anava a la feina he sentit unes declaracions del portaveu del Grup parlamentari d’ICV al Parlament (marca blanca, per no dir sucursal del PSOE a Catalunya) el qual es queixava de l’actitud d’ERC a la Comissió de Política Territorial d’ahir al Parlament perquè va votar a favor de la sol·licitud de compareixença de la gran amiga de Catalunya i dels catalans, la senyora Magdalena Àlvarez (destitular del Ministeri de Fomento; per cert, quin fomento? De la mala llet dels catalans?).

Els arguments d’aquest portaveu per fer aquesta crítica es basaven en la crida a la disciplina de vot dels grups parlamentaris que donen suport al Govern (lògic, d’altra banda). També deia que quan ERC veu amenaçada la seva “força” a les Corts Generals, les enquestes dels seus diputats van a la baixa, treuen pit i fan “sortides de to”.

Fins aquí, amics/gues d’ICV-PSOE estic d’acord amb vostès; ara bé, no és millor treure pit per defensar els interessos de Catalunya que no pas representar molt dignament el PSOE a Catalunya votant en contra d’aquesta compareixença?

No s’enfadin amb l’autora d’aquesta nota; simplement, fent cas del consell de la senyora Ministra, els hi ho dic amb bon humor. Al cap i a la fi, no és el mateix restar 7 minuts tancats en un ascensor que tot el què els catalans/nes estem patint des de fa massa temps?

Per cert, han pensat fer un homenatge al senyor Morlan? (és broma ...)

LA PLUJA D'AQUESTS DIES HA FET VESSAR EL MEU GOT

11 octubre 2007

Estic indignada, així doncs, aprofitant una mena d’inspiració fruit del meu estat d’ànim, voldria escriure, ni que sigui breument, sobre diversos temes que em provoquen ràbia, desànim i molta mala llet (perdó!).

Aniré fent diverses notes però us avanço els temes:

1.- Sense que serveixi de precedent ... els d’ICV-PSOE tenen raó

2.- Complement a l’anterior nota: Felicitats ERC!

3.- El senyor Labandera no coneix ni l’Estatut ni el Reglament del Parlament o bé té problemes de memòria?

4.- Tenim un President que no sap quin és el seu país ni què és la dignitat nacional

... / ....

EL PACTE DE L'HABITATGE QUE NO ÉS NACIONAL

9 octubre 2007

En primer lloc, tot i aprofitant les paraules de la regidora Mariví Orta escrites en el seu bloc, crec que un (aquí està la diferència amb la Mariví) Pacte Nacional de l’Habitatge ha de ser la eina amb la que es millori una de les primeres preocupacions de la gent, i especialment dels i les joves: l’accés real a un habitatge digne.

La diferència bàsica amb la Mariví és l’abast que té per mi el concepte, l’adjectiu “Nacional”. El Pacte de l’habitatge no és més que un acord sectorial amb agents econòmics i socials però no és un Pacte nacional en la mesura que la primera força política del país, que malgrat a algú no li pot agradar és Convergència i Unió, no l’ha signat.

Les raons per les quals CiU no ha signat aquest Acord rau al voltant del tema de l’expropiació forçosa de pisos perquè:

1.- es confon el dret de propietat amb el dret de l’habitatge

2.- el volum d’habitatges buits amb lloguer forçós serà mínima en relació a la demanda d’habitatge existent

3.- l’ocupació i desocupació d’un habitatge pot ser especialment dinàmica, dificultant una identificació eficaç que es perllongui en el temps i no sigui molt fàcil d’evitar

4.- és una mesura que no elimina l’arbitrarietat a l’hora d’aplicar aquesta mesura a uns o altres casos

5.- ara ja existeix la possibilitat, per exemple, d’expropiar i exercir drets de retracte sobre habitatges de protecció oficial i no es fa

6.- es destinaran recursos i esforços públics a aquesta mesura quan molts Ajuntaments fan el contrari amb la venda en subhasta del sòl del que ja disposen

7.- la mesura exigeix al ciutadà complir amb un suposat deure de posar el seu habitatge al mercat de lloguer com a una mesura per incentivar el mercat de l’habitatge, mentre que l’Administració encara no ha posat en marxa les seves pròpies mesures per incentivar-lo. Seria com a mínim lògic esperar que l’Administració complís amb els seus deures per exigir el compliment al ciutadà.

FENT I DESFENT, APRÈN L'APRENENT


4 octubre 2007

Avui sortia publicat en alguns mitjans de comunicació locals que des del Grup Municipal de CiU es vol fer un Informe sobre els costos que l’Equip de Govern destina a fer realitat la dita “fent i desfent, aprèn l’aprenent”.

La plaça Nova, en constant remodelació o adequació, la plaça del Progrés, els bancs de l’avinguda Barcelona, el Parc de Vallparadís, les Esglésies de St. Pere, la Ciutat de l’Audiovisual, les Martines, ..., són només alguns exemples de la constant manera de fer (o mal fer) les coses que té l’Equip de Govern.

Per cert, algú se’n recorda del què va passar amb els fanals de la Rambla, des del Centre Cultural fins a l’avinguda Josep Tarradellas? Aquells fanals amb un element tallant i perillós tant pels vianants com per aquells que van amb motocicletes i bicicletes també van haver de ser modificats.

Què passa amb els mecanismes de control o controls de qualitat de l’obra pública a Terrassa? Té l’Ajuntament de Terrassa algun tipus de mecanisme de control per tal de vetllar el compliment de la normativa?

I la pregunta clau: quants diners costa tot això? Millor dit: quanta diners ens costa als ciutadans?

Perquè, a més, aquesta gran despesa municipal és orginada per fer les coses mal fetes i, a vegades, que no sempre ja que hi ha obres que són “més llargues que un dia sense pa!”, fetes a corre cuita per l’immediatesa electoral.

Una última pregunta: per què des de l’Ajuntament es paga dos cops per fer una mateixa cosa? El primer cop es paga per fer una cosa mal feta i, el segon, per esmenar-ho i fer-ho.

Ja ho diu la saviesa popular … "fent i desfent, aprèn l’aprenent"!

* la foto triada per il·lustrar aquesta Nota és la plaça de les Esglésies de St. Pere ja que compleix dues característiques: 1) la foto està feta al maig del 2007 però podria haver-se fet avui perquè aquest tros continua igual i, 2) les rajoles del terra s'han posat i tret diverses vegades (i encara no estan fixes ...)

LA TERMINAL SUD DE L'AEROPORT DEL PRAT O ELS DESINTERESSOS DE CATALUNYA

2 octubre 2007
Quan un pensa amb un President d’un país, la primera imatge que ve al cap és el d’una persona influent, que pensa les vint-i-quatre hores amb el país, que vetlla pels interessos de la ciutadania i de les empreses catalanes, ..., però mai pensa en una persona que deixa perdre oportunitats.

Podríem parlar hores i hores d’això però permeteu-me que avui en fixi en el repartiment de la Terminal Sud de l’Aeroport delPrat.

Com pot ser que el President d’un país no vetlli pels interessos de Catalunya en un tema tant important com aquest? Per què el President Montilla no s’ha mullat en aquest tema? I, si realment o ha fet, en quin sentit? Que potser el President Montilla no té clar quins són els interessos que ha de servir?

Un pot ser militant d’on vulgui però, en primera instància, els polítics catalans han de tenir clar quins són els objectius que han d’estar per sobre de tot: els interessos dels catalans i catalanes. I això encara és més rellevant quan parlem del President de la Generalitat de Catalunya (remarco això “de Catalunya).

Per tant, President Montilla: quins objectius s’amaguen darrera el tema del repartiment de la Terminal Sud de l’Aeroport del Prat?