11 octubre 2007 Modestament, senyor Labandera, permeti’m que li faci memòria:
Els apartats 5 i 6 de l’article 59 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableixen que:
“5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d'interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d'investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d'acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S'han de regular per llei les sancions per l'incompliment d'aquesta obligació.”
I el Reglament del Parlament de Catalunya, en relació a les compareixences, en el seu article 48 “Compareixences i sol·licituds d’informació” s’estableix que:
1. Les comissions han de substanciar la compareixença de les autoritats o els funcionaris que, d’acord amb una llei, tenen l’obligació de comparèixer davant el Parlament.
... / ...
2. c) Demanar la informació i la documentació a les autoritats de l’Estat respecte a les competències atribuïdes a la Generalitat els serveis de les quals encara no s’han transferit. Així mateix, poden requerir la presència d’autoritats i funcionaris públics que no pertanyin a l’Administració de la Generalitat, per tal que informin sobre qüestions que afectin les funcions del Parlament i els interessos de Catalunya. Les autoritats i els funcionaris requerits han d’atendre aquests requeriments d’acord amb la legislació que hi és aplicable.
d) Sol·licitar la presència d’altres persones amb aquesta mateixa finalitat.
3. Si els funcionaris o les autoritats no compareixien o no justificaven llur no-compareixença en el termini i la forma establerts per la comissió, o hom no responia a la petició d’informació requerida en el període indicat per l’apartat 1, el president o presidenta del Parlament ho ha de comunicar a l’autoritat o al funcionari o funcionària superior corresponent, per si fos procedent d’exigir-los cap responsabilitat.
A partir d’aquí, què hem de fer? L’Estatut aprovat a les Corts i que vaig votar en el referèndum el 16 de juny de 2006 és el que l’hi enllaço i del qual he extret l’article 59 que li he reproduït. I el Reglament del Parlament, que no vaig votar perquè ho van fer per mi els meus representants, i també l’hi enllaço, és el legalment vigent.
Conclusió:
- per què ahir en seu parlamentària va dir que la sol·licitud de compareixença de la Ministra no era més que un simple gest que no estava previst a l’Estatut?
- de què té por? De què comparegui la senyora Ministra i que faci el ridícul (si encara el pot fer més)?
- té por que fins i tot la marca blanca del seu partit a Catalunya (ja m’entén) es desmarqui de la posició oficial de “salvad a la soldado ... Álvarez”?
Perdoni la meva ignorància però, em pot explicar, sincerament, el per què de la seva oposició a aquesta “simple” compareixença”?
Els seus representats i els que no (com jo) li estarem molt agraïts. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada