TERRASSA SUPEREM EL COL·LAPSE: L'ENQUESTA DE CiU
12 setembre 2008
Tal com us he anat informant, abans de les vacances d’estiu, des del Grup Municipal de CiU hem portat a terme una Campanya sobre mobilitat. Durant tot aquest temps, cada setmana, hem fet parades al carrer per fer allò que l’Equip de Govern no vol fer: escoltar a la ciutadania.
Ara, a principis d’aquest nou curs polític, cal treure’n les conclusions i això és el que hem fet durant la roda de premsa celebrada aquest matí:
- un 43% dels terrassencs es deplaça en vehicle privat per la ciutat;
- l’aparcament és el principal problema dels terrassencs seguit de les obres i l’aparcament amb doble fila;
- cal millorar la interconnexió entre xarxes de transport públic;
- cal gestionar millor les eventualitats com les obres ;
- cal una concepció diferent de l’actual mobilitat i adaptar la xarxa de transport públic i les comunicacions a les noves necessitats
Aquestes són algunes de les conclusions que, a grans trets, es poden extreure de l’enquesta. Però, el més real de tot plegat és que és un reflex del que cada dia patim els terrassencs i terrassenques sense que l’Equip de Govern hi doni una solució.
Tal com us he anat informant, abans de les vacances d’estiu, des del Grup Municipal de CiU hem portat a terme una Campanya sobre mobilitat. Durant tot aquest temps, cada setmana, hem fet parades al carrer per fer allò que l’Equip de Govern no vol fer: escoltar a la ciutadania.
Ara, a principis d’aquest nou curs polític, cal treure’n les conclusions i això és el que hem fet durant la roda de premsa celebrada aquest matí:
- un 43% dels terrassencs es deplaça en vehicle privat per la ciutat;
- l’aparcament és el principal problema dels terrassencs seguit de les obres i l’aparcament amb doble fila;
- cal millorar la interconnexió entre xarxes de transport públic;
- cal gestionar millor les eventualitats com les obres ;
- cal una concepció diferent de l’actual mobilitat i adaptar la xarxa de transport públic i les comunicacions a les noves necessitats
Aquestes són algunes de les conclusions que, a grans trets, es poden extreure de l’enquesta. Però, el més real de tot plegat és que és un reflex del que cada dia patim els terrassencs i terrassenques sense que l’Equip de Govern hi doni una solució.
TERRASSA A L'AGOST
16 agost 2008
Dimecres vaig tornar d'una setmana de vacances fora i el dijous, just abans de la Mare de Déu d'Agost, se'm va ocórrer anar comprar per omplir la nevera i perquè l'endemà tenia un dinar familiar.
Innocent de mi, vaig pensar que anant a comprar als llocs de sempre i sent agost ... en un moment ho tindria tot llest; però no! Terrassa continua sent un caos, també a l'agost.
La gimcana que vaig haver de fer per culpa del piló de carrers tallats va ser impressionant però el que realment em va fer crispar va ser la manca de cartells indicant no només rutes alternatives (que també) sinó que cada vegada que agafava una ruta alternativa em trobava amb un altre carrer tallat. Vaig donar més voltes "que un torero", com es sol dir. Sort que conec Terrassa però què passa amb els agossarats turistes que pretenguin visitar la nostra ciutat?
Una cosa són les obres de la Rambla, que els terrassencs tenim massa interioritzades, una altra cosa ben diferent és la manca de previsió constant (sigui en període de vacances o no) d'un Equip de Govern que fa vacances permanents, tot l'any!
Avís als possibles turistes agossarats que tingueu la voluntat de visitar la capital del Vallès Occidental: compte! Per visitar Terrassa no en tindreu prou amb un mapa de la ciutat, haureu de tenir paciència i una molta sort per arribar allà on voleu anar.
Terrassa a l'agost, continua sent igual: un caos!
JA SÓC TIETA
23 juliol 2008
Heu vist quina nena més maca? El seu nom és Aduna, ha nascut avui i és la meva neboda.
L'Aduna i la tieta amb un davantal que posa "Sóc tieta"
L'Ander, la Mireia i l'Aduna: una família feliç !!!INAUGURACIÓ DEL CASAL CÍVIC DE XÚQUER
20 juliol 2008
Ahir al matí va tenir lloc l’esperada inauguració del Casal cívic del barri de Xúquer, al Districte III, de la nostra ciutat. La veritat és que ha quedat molt bé. Felicitats!
Però hi ha dues coses que voldria destacar, una de bona i una altra de dolenta:
- La bona és la tasca que fa una entitat de la nostra ciutat com és PRODIS; felicitats! Ja són 6 els equipaments cívics en els quals la consergeria és portada per usuaris i usuàries de PRODIS. Això sí que és fer una bona feina!
Ara només queda, tal com parlàvem ahir amb el Josep M. i el Marco d’aquesta entitat, veure quin dia podem portar la del Centre/Equipament Cívic del Districte I !!!
- La dolenta: malgrat el casal és molt maco i molt necessari pels veïnes i veïnes de Xúquer (i rodalies), per què l’Equip de Govern continua pensant només en un disseny sense seny?
M’explico, a l’exterior del Casal hi ha un espai perquè els infants puguin jugar però també hi ha una mena de parterre (a la banda d’esquerra de la foto anterior) amb trossos de teules, rajoles o vés a saber què però …
Vosaltres creieu que això (aquesta mena de trossos punxaguts i tallants) és massa normal per una zona d’esbarjo infantil?
Felicitats al barri pel Casal cívic però un altre suspens per l’Equip de Govern pel seu disseny sense seny!
TERRASSA SUPEREM EL COL·LAPSE
18 juliol 2008 Ja fa més d'un més que el Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Terrassa estem portant a terme una Campanya sobre mobilitat. Durant tot aquest temps, cada setmana, estem fent parades al carrer.
Avui l'hem instal·lat a l'av. Barcelona, a cavall entre el Districte I i II, concretament davant del Centre Cívic Montserrat Roig.
I l’acollida d’aquesta Campanya, com a tot arreu on anem, ha estat molt positiva. Durant les gairebé dues hores que he estat (hem fet diversos torns) la majoria d'enquestats era gent gran i, com a grans usuaris de l'autobus, no s'han tallat ni un pèl: criticaven els recooreguts dels autobusos i es queixaven que el caos circulatori de Terrassa els fa anar malament. Com veieu, els no usuaris habituals de cotxes privats també es queixen, per què serà?
La conclusió sempre és la mateixa: el que ha de fer l’Equip de Govern és escoltar a la ciutadania, de solucions n’hi ha moltes i diverses; només cal voluntat per superar el col·lapse.
PER QUÈ SERVEIXEN LES LÍNIES VERMELLES?
27 juny 2008
Tinc un dubte existencial, per què serveixen les famoses “línies vermelles” d’ERC? La veritat és que personalment estic d’acord amb cadascuna d’elles però el que no veig clar és perquè un partit que governa Catalunya planteja com a cavall de batalla un plantejament que, com a soci de Govern, hauria de ser inqüestionable.
Ahir hi va haver la primera trobada entre el President de la Generalitat i l’ex-conseller, alhora que màxim responsable d’Esquerra, Joan Puigcercós. D’aquesta trobada m’ha cridat l’atenció el fet que el President Montilla hagi dit que dues de les línies vermelles d’ERC ja estan incloses en el Pacte de Govern (potenciar la immersió lingüística del català a les escoles i un bon acord de finançament). Si això és veritat, per què és una de les línies vermelles d’Esquerra quan justament està governant? No ho entenc! A més, què fa el Govern de la Generalitat a favor d’aquestes dues línies?
I en relació a la tercera línia vermella: “una resposta contundent davant una possible retallada de l'Estatut”, és a dir, davant una sentència adversa del Tribunal Constitucional, la resposta del President ha estat més sorprenent.
Com pot ser que el President Montilla digui, en un acte de Partit, que el PSC “no renunciarà ni a una coma de l'ambició col•lectiva dels catalans"? Quina barra, no? Què van fer els seus companys de Partit a les Corts Generals? El PSC-PSOE no només no van tocar una coma sinó que una mica més i ens quedem sense Estatut!
Tinc un dubte existencial, per què serveixen les famoses “línies vermelles” d’ERC? La veritat és que personalment estic d’acord amb cadascuna d’elles però el que no veig clar és perquè un partit que governa Catalunya planteja com a cavall de batalla un plantejament que, com a soci de Govern, hauria de ser inqüestionable.
Ahir hi va haver la primera trobada entre el President de la Generalitat i l’ex-conseller, alhora que màxim responsable d’Esquerra, Joan Puigcercós. D’aquesta trobada m’ha cridat l’atenció el fet que el President Montilla hagi dit que dues de les línies vermelles d’ERC ja estan incloses en el Pacte de Govern (potenciar la immersió lingüística del català a les escoles i un bon acord de finançament). Si això és veritat, per què és una de les línies vermelles d’Esquerra quan justament està governant? No ho entenc! A més, què fa el Govern de la Generalitat a favor d’aquestes dues línies?
I en relació a la tercera línia vermella: “una resposta contundent davant una possible retallada de l'Estatut”, és a dir, davant una sentència adversa del Tribunal Constitucional, la resposta del President ha estat més sorprenent.
Com pot ser que el President Montilla digui, en un acte de Partit, que el PSC “no renunciarà ni a una coma de l'ambició col•lectiva dels catalans"? Quina barra, no? Què van fer els seus companys de Partit a les Corts Generals? El PSC-PSOE no només no van tocar una coma sinó que una mica més i ens quedem sense Estatut!
UN EQUIPAMENT CÍVIC PEL DISTRICTE I ?
24 juny 2008
El proper dijous hi ha Ple de l’Ajuntament de Terrassa i el Grup Municipal de CiU presentarà una proposta de resolució en la qual es demanar iniciar converses amb la Generalitat de Catalunya per tal que que l’edifici dels jutjats de Terrassa, situat a la Rambla d’Ègara, s’habiliti per a fer funcions d’equipament cívic, en el moment que s’hagi concretat el trasllat dels seus actuals serveis al nou Palau de Justícia (previst per aquest any 2008).
Aquesta proposta respon al fet que davant de la desocupació imminent d’aquest espai, l’Ajuntament ha de tenir una presa de posició clara i inequívoca sobre el seu possible ús.
Així doncs, des de CiU creiem que la transformació de la seu dels jutjats en un equipament cívic per atendre les necessitats del Districte I pot ser una bona opció. El Districte I continua essent l’únic de la ciutat mancat d’un equipament d’aquestes característiques.
Estem davant d’una reivindicació històrica de la ciutat i d’una realitat fins i tot dibuixada en diversos plànols. Concretament, l’any 2004 ja hi havia una maqueta del projecte del Vapor Gran on hi apareixia un espai reservat al centre cívic del Districte I a la cantonada dels carrers St. Genís i Baldrich. I el dia en què es va presentar el projecte i com a resposta a una pregunta d’un ciutadà l’Alcalde va dir que, malgrat s’estava redactant un Pla d’equipaments cívics, en no gaire temps estaria fet. Per cert, en els plànols del 2006, el centre cívic encara continuava dibuixat però no s’ha concretat en res.
En el mandat anterior es va adoptar el compromís de convertir l’anomenat Glop de Llet en un equipament cívic pel Districte I, com a succedani d’un Centre Cívic cada cop més llunyà. A data d’avui tampoc no se’n sap res, malgrat ja s’havia presentat en el marc de la reunió del Consell Municipal del Districte I de l’1 de febrer de 2007 un estudi sobre els diversos usos que se li poden donar a aquest espai.
Així doncs, per què l’edifici dels jutjats de Terrassa situats a la Rambla no es converteix en equipament cívic pel Districte I ?
ALGUN DIA TINDREM RESPOSTES?
20 juny 2008 Ahir va tenir lloc l’última reunió del Consell Municipal de Districte I (CMD I) abans de l’estiu i, la veritat, tampoc hem tingut resposta a les preguntes que aquesta consellera municipal del Districte I per CiU ha anat fent des de l’anterior mandat.
Preguntes senzilles però que continuen sense resposta:
- on són les conclusions promeses del procés de participació de la Rambla de l’anterior mandat promeses l’anterior reunió del CMD I del 3 d’abril del 2008?
Preguntes senzilles però que continuen sense resposta:
- on són les conclusions promeses del procés de participació de la Rambla de l’anterior mandat promeses l’anterior reunió del CMD I del 3 d’abril del 2008?
- com estan les propostes guanyadores dels diversos processos de participació en l’elaboració del pressupost municipal com són la del c/ St. Domènec, c/ St. Josep o la passera de Vallparadís?
- per què encara no es fa l’arranjament de la pl. Salvador Espriu, proposta guanyadora del procés de participació de l’any 2006?
- quan es farà la presentació del Pla d’equipaments cívics promès pel juny segons el Tinent d’Alcalde Isaac Albert?
- si encara no està enllestit el Pla d’equipaments cívics, per què des de l’Equip de Govern es diu que el Centre cívic del Districte I no es farà perquè no és necessari?
Preguntes senzilles però, des de fa massa temps, sense resposta.
L’Equip de Govern només sap vendre fum però és incapaç de donar respostes al dia a dia de la ciutat; per què?
Preguntes senzilles però, des de fa massa temps, sense resposta.
L’Equip de Govern només sap vendre fum però és incapaç de donar respostes al dia a dia de la ciutat; per què?
LA CAMPANYA CONTINUA, ELS COL·LAPSES TAMBÉ
19 juny 2008
Ja fa dies vaig comentar-vos que des del Grup Municipal de CiU havíem endegat una Campanya sobre mobilitat sota el lema "Terrassa. Superem el col·lapse". De fet, estem fent diverses parades informatives mòbils en diversos punts de la ciutat: ahir a Can Palet, demà a Ca n’Aurell, dissabte a St. Pere Nord, ... (per dir-ne només algunes).
Doncs bé, l’acollida d’aquesta Campanya està sent molt positiva ja que la gent no tan sols està emplenant l’Enquesta sobre la valoració de la circulació de Terrassa que hem fet sinó que fan diverses propostes per millorar el caos circulatori que patim des de fa temps els terrassencs.
Per què l’Equip de Govern no fa l’Enquesta? Potser així farien alguna proposta per superar el col·lapse, no?
El que ha de fer l’Equip de Govern és escoltar a la ciutadania, de solucions n’hi ha moltes i diverses; només cal voluntat per superar el col·lapse.
UN ANY DEL TRISPARTIT MUNICIPAL = UN ANY DE FUM
18 juny 2008
El passat dimarts, el trio fantàstic (els portaveus del PSC-PSOE, d’ERC i d’ICV) amb l’Alcalde van fer una roda de premsa fent balanç del primer any de mandat.
Sense entrar en masses detalls, ja estem cansats que tan sols ens venguin només fum (com el Parc Audiovisual), permeteu-me que us citi “només” 5 perles del discurs del trispartit:
1.- “els serveis de la ciutat han crescut molt per sobre de l’augment de població”; no fem cues a la sanitat? hi ha places escolars per a tots els infants?
2.- “Terrassa és la ciutat de Catalunya amb més inversió”; en què es nota tanta inversió?
3.- “destaca la solidesa i l’estabilitat del pacte de govern”; què passa amb el IV Cinturó? tot l’Equip de Govern hi està d’acord? (per dir només un projecte de ciutat)
4.- “es tancarà el pressupost del 2007 amb 3,9 miloins d’euros de superàvit”; en la situació econòmica actual, com pot ser que l’Ajuntament tingui superàvit? per què no s’inverteixen en serveis a les persones?
5.- “malgrat totes aquestes dades positives, se’n destaca una de negativa que és que l’Ajutnament ha de destinar un 30% del seu pressupost a finançar accions que no són de la seva competència. Per això, l’Alcalde ha dit que ja és hora que les paguin aquestes despeses i ha demanat més diners a les adminsitracions municipals”; però que no governa el PSC-PSOE a tot arreu? per què no aconsegueixen els diners del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol? de què serveix que el PSC-PSOE governi a tot arreu?
Tan sols són 5 “perles” però, la veritat, no en calen més.
El passat dimarts, el trio fantàstic (els portaveus del PSC-PSOE, d’ERC i d’ICV) amb l’Alcalde van fer una roda de premsa fent balanç del primer any de mandat.
Sense entrar en masses detalls, ja estem cansats que tan sols ens venguin només fum (com el Parc Audiovisual), permeteu-me que us citi “només” 5 perles del discurs del trispartit:
1.- “els serveis de la ciutat han crescut molt per sobre de l’augment de població”; no fem cues a la sanitat? hi ha places escolars per a tots els infants?
2.- “Terrassa és la ciutat de Catalunya amb més inversió”; en què es nota tanta inversió?
3.- “destaca la solidesa i l’estabilitat del pacte de govern”; què passa amb el IV Cinturó? tot l’Equip de Govern hi està d’acord? (per dir només un projecte de ciutat)
4.- “es tancarà el pressupost del 2007 amb 3,9 miloins d’euros de superàvit”; en la situació econòmica actual, com pot ser que l’Ajuntament tingui superàvit? per què no s’inverteixen en serveis a les persones?
5.- “malgrat totes aquestes dades positives, se’n destaca una de negativa que és que l’Ajutnament ha de destinar un 30% del seu pressupost a finançar accions que no són de la seva competència. Per això, l’Alcalde ha dit que ja és hora que les paguin aquestes despeses i ha demanat més diners a les adminsitracions municipals”; però que no governa el PSC-PSOE a tot arreu? per què no aconsegueixen els diners del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol? de què serveix que el PSC-PSOE governi a tot arreu?
Tan sols són 5 “perles” però, la veritat, no en calen més.
QUAN AL PINOTXO LI CAU EL NAS A TROSSOS
15 juny 2008
Ara fa una setmana que s’exhauria el termini promès pel President del Govern espanyol per publicar les balances fiscals i, res de res, les balances no s’han publicat.
Un cop més allò que el PSOE, ja sigui l’espanyol com la seva sucursal a Catalunya, millor saben fer: incomplir una promesa més.
Però, és clar, el soci de la sucursal del PSOE a Catalunya ara està ufaós (si no pensa en el seu Congrés, és clar!) perquè el ZP ha promès pel 15 de juliol la publicació de les balances fiscals.
Segur? Encara hi ha algú que se’ls cregui? Els catalans hem de marcar a la nostra agenda col·lectiva el 15 de juliol i declarar-lo el Dia Nacional de les Balnaces Fiscals? Ja, ja, ja!
Quina barra i, mentrestant, al pinotxo li va caient el nas. Per cert, encara li queda nas?
TERRASSA. SUPEREM EL COL·LAPSE
10 juny 2008
Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Terrassa hem endegat una Campanya sobre mobilitat sota el lema "Terrassa. Superem el col·lapse".
Amb aquesta campanya volem posar de manifest l'estat de caos circulatori que viu la ciutat i demanem una millor gestió de la mobilitat.
En aquest sentit, hem fet una Enquesta sobre la valoració de la circulació de Terrassa per copsar quina és la percepció que tenen els terrassencs i terrassenques del trànsit i quines són les alternatives que proposen per millorar-ho.
Així doncs, val la pena que l'ompliu i ens la feu arribar al Grup Municipal de CiU (Raval de Montserrat) o bé als locals de CDC o UDC, així com a les diverses parades mòbils que estem fent en diversos punts de la ciutat. Per cert, el proper dissabte al matí tornarem a ser al Raval; us hi espero!
Amb aquesta campanya volem posar de manifest l'estat de caos circulatori que viu la ciutat i demanem una millor gestió de la mobilitat.
En aquest sentit, hem fet una Enquesta sobre la valoració de la circulació de Terrassa per copsar quina és la percepció que tenen els terrassencs i terrassenques del trànsit i quines són les alternatives que proposen per millorar-ho.
Així doncs, val la pena que l'ompliu i ens la feu arribar al Grup Municipal de CiU (Raval de Montserrat) o bé als locals de CDC o UDC, així com a les diverses parades mòbils que estem fent en diversos punts de la ciutat. Per cert, el proper dissabte al matí tornarem a ser al Raval; us hi espero!
SOLUCIONS PRÒPIES D'UN GOVERN
10 juny 2008
1) diàleg amb els sectors afectats: constituir a Catalunya una taula específica de negociació i diàleg amb la presència de tots els sectors implicats.
2) garantir el desenvolupament sense alteracions de la vida ciutadana: és a dir, garantir els dispositius i les actuacions necessàries, per part d’ambdues administracions, per tal de garantir el desenvolupament habitual de la vida ciutadana i, especialment, per evitar problemes de trànsit, d’ordre públic i de subministrament de béns de primera necessitat com aliments o carburants.
3) mesures fiscals:
a) deixar d’aplicar temporalment l’anomenat “cèntim sanitari”, és a dir, el recàrrec de 2,4 cèntims per litre que s’aplica a Catalunya sobre el preu de venda dels carburants(Govern de Catalunya);
b) reduir els índexs, signes i mòduls dels règims d’estimació objectiva de l’IRPF i de l’IVA aplicables al sector del transport, pesquer i agrari, per tal d’adequar els rendiments estimats a la reducció de rendibilitat de l’activitat derivada de l’augment de costos dels carburants (Govern de l’Estat);
c) que els impostos especials vinculats als carburants no formin part de la base imposable de l’IVA. Aquesta mesura equival a reduir 5 o 6 punts el tipus d’IVA que s’aplica en funció dels diferents carburants. (Govern de l’Estat)
4) mesures de caràcter social:
a) revisar i reduir les cotitzacions per accidents del treball i malalties professionals del sector del transport per carretera, les quals en l’actualitat es troben entre les més elevades de l’activitat laboral, superiors al risc laboral que comporten, d’acord amb les estadístiques de sinistralitat que ha tingut el sector en els darrers anys. (Govern de l’Estat):
b) regular la possibilitat d’accés a la jubilació anticipada dels conductors del sector del transport per carretera de llarga distància, com ja passa amb altres professions de risc elevat (Govern de l’Estat)
5) mesures de caràcter sectorial:
a) instar el Govern de la Generalitat a reunir l’Observatori de Costos del Transport, ara inactiu, per tal que analitzi la situació creada per l’augment del preu dels carburants sobre el sector del transport per carretera i encarregui: un estudi sobre els costos del transport en la conjuntura actual que possibilitin la determinació d’unes tarifes de referència; i, un estudi sobre l’establiment d’un mecanisme de repercussió automàtica de l’increment del cost del carburant en les tarifes del transport.
b) establiment d’un fons complementari per ajuts a la jubilació anticipada i abandonament de l’activitat. (Govern de Catalunya);
c) pactar, amb compromisos concrets de dotacions pressupostàries, el Pla Estratègic del Transport de Mercaderies a Catalunya. Malgrat que el Govern va anunciar fa un any aquest Pla, el món del transport no sap res del tema des del mes de febrer. (Govern de Catalunya);
d) reforçar per part dels Mossos d’Esquadra encarregats del trànsit i de la seguretat viària el control sobre la competència deslleial que afecta el sector del transport. (Govern de Catalunya)
Malauradament, cap d’aquestes solucions correspon (ni aplica) el desgovern trispartit que ens governa. PER QUÈ?
2) garantir el desenvolupament sense alteracions de la vida ciutadana: és a dir, garantir els dispositius i les actuacions necessàries, per part d’ambdues administracions, per tal de garantir el desenvolupament habitual de la vida ciutadana i, especialment, per evitar problemes de trànsit, d’ordre públic i de subministrament de béns de primera necessitat com aliments o carburants.
3) mesures fiscals:
a) deixar d’aplicar temporalment l’anomenat “cèntim sanitari”, és a dir, el recàrrec de 2,4 cèntims per litre que s’aplica a Catalunya sobre el preu de venda dels carburants(Govern de Catalunya);
b) reduir els índexs, signes i mòduls dels règims d’estimació objectiva de l’IRPF i de l’IVA aplicables al sector del transport, pesquer i agrari, per tal d’adequar els rendiments estimats a la reducció de rendibilitat de l’activitat derivada de l’augment de costos dels carburants (Govern de l’Estat);
c) que els impostos especials vinculats als carburants no formin part de la base imposable de l’IVA. Aquesta mesura equival a reduir 5 o 6 punts el tipus d’IVA que s’aplica en funció dels diferents carburants. (Govern de l’Estat)
4) mesures de caràcter social:
a) revisar i reduir les cotitzacions per accidents del treball i malalties professionals del sector del transport per carretera, les quals en l’actualitat es troben entre les més elevades de l’activitat laboral, superiors al risc laboral que comporten, d’acord amb les estadístiques de sinistralitat que ha tingut el sector en els darrers anys. (Govern de l’Estat):
b) regular la possibilitat d’accés a la jubilació anticipada dels conductors del sector del transport per carretera de llarga distància, com ja passa amb altres professions de risc elevat (Govern de l’Estat)
5) mesures de caràcter sectorial:
a) instar el Govern de la Generalitat a reunir l’Observatori de Costos del Transport, ara inactiu, per tal que analitzi la situació creada per l’augment del preu dels carburants sobre el sector del transport per carretera i encarregui: un estudi sobre els costos del transport en la conjuntura actual que possibilitin la determinació d’unes tarifes de referència; i, un estudi sobre l’establiment d’un mecanisme de repercussió automàtica de l’increment del cost del carburant en les tarifes del transport.
b) establiment d’un fons complementari per ajuts a la jubilació anticipada i abandonament de l’activitat. (Govern de Catalunya);
c) pactar, amb compromisos concrets de dotacions pressupostàries, el Pla Estratègic del Transport de Mercaderies a Catalunya. Malgrat que el Govern va anunciar fa un any aquest Pla, el món del transport no sap res del tema des del mes de febrer. (Govern de Catalunya);
d) reforçar per part dels Mossos d’Esquadra encarregats del trànsit i de la seguretat viària el control sobre la competència deslleial que afecta el sector del transport. (Govern de Catalunya)
Malauradament, cap d’aquestes solucions correspon (ni aplica) el desgovern trispartit que ens governa. PER QUÈ?
SITUACIÓ ACTUAL
10 juny 2008
El Partit Socialista ha estat enganyant la ciutadania durant molts mesos dient que no hi havia crisi econòmica i que no passaria res. És evident que el Govern espanyol coneixia els indicadors negatius de l’economia, però els va amagar i en conseqüència no va actuar davant la proximitat de les eleccions.
Ara paguem les conseqüències d’aquests enganys, ja que els governs espanyol i català haguessin pogut prendre mesures fa sis mesos, cosa que hauria pogut ajudar a fer més suportables els efectes actuals de la crisi. En aquest sentit, és evident que no està en mans dels governs controlar el preu del cru, però sí que haurien pogut adoptar mesures abans per evitar arribar al col·lapse actual que fa molt difícil la situació a transportistes, pescadors i món agrari.
Ara paguem les conseqüències d’aquests enganys, ja que els governs espanyol i català haguessin pogut prendre mesures fa sis mesos, cosa que hauria pogut ajudar a fer més suportables els efectes actuals de la crisi. En aquest sentit, és evident que no està en mans dels governs controlar el preu del cru, però sí que haurien pogut adoptar mesures abans per evitar arribar al col·lapse actual que fa molt difícil la situació a transportistes, pescadors i món agrari.
Mentrestant, on és el Govern del nostre país? I el President Montilla?
AIXÒ SÍ QUE ÉS UNA BROMA DE MAL GUST ...
14 abril 2008
Ara que s'han posat de moda les "bromes de mal gust", què us sembla que l'amiga número 1 de Catalunya torni a ser Ministra de Foment?
Sobre el fet que el President Zapatero té tot el dret a triar quin és el seu cercle de confiança i els hi dóna un ministeri, no hi res a dir; ell sabrà ... Però que se'n rigui permanent dels catalans i catalanes, no té nom.
Com pot ser que la Magdalena Àlvarez torni a ocupar el Ministeri de Foment? On és la "força decisiva" (ja, ja, ja) dels 25 diputats catalans del PSC-PSOE?
Si els 25 diputats del PSC-PSOE havien de ser decisius en alguna cosa, ho havien de ser per evitar que una persona com la Magdalena Àlvarez tornés a ser Ministre de Foment, no? Si no, de què serveixen 25 diputats?
Aquest matí, en una ràdio d'abast nacional, un comentarista deia que els 25 diputats del PSC-PSOE un cop arriben a Madrid s'amaguen sota la moqueta del Congrés. No sé si això és veritat o no, l'únic que sé és que aquests 25 diputats no serveixen per defensar els interessos de Catalunya; ni tan sols serveixen per evitar una broma de molt mal gust: que la Melendi torni a ser Ministre de Foment.
EL TRIPARTIT REBUTJA LA GRATUÏTAT DEL TRANSPORT PÚBLIC PER ALS MENORS DE DEU ANYS
26 març 2008L’objectiu de la iniciativa presentada pel diputat terrassenc Josep Rull és complir una funció social però també de potenciació d’un transport públic sostenible i de qualitat.
En aquest sentit, Josep Rull, ha defensat una proposta de resolució de la federació nacionalista per aconseguir la gratuïtat del transport públic per als infants de fins a deu anys en el període escolar. Durant la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya, Rull ha argumentat que es tracta d’una qüestió de “sensibilitat social”: “la cistella de la compra és cada cop més elevada (segons algunes publicacions ha augmentat un 44%) i hem d’adoptar mesures que ajudin. La mobilitat no és només un dret sinó una necessitat en determinades zones”. Per aquesta raó, CiU reclamava la gratuïtat per als menors de deu anys, els quals en teoria viatjaran acompanyats per un adult.
A més, amb aquesta iniciativa CiU també es buscava “potenciar el transport públic i donar als ciutadans el missatge que les administracions estan al costat de la gent per aconseguir un transport sostenible”. El tripartit, com no podria ser d’una altra manera, ha rebutjat aquesta proposta.
NOMÉS FALTEN 7 DIES
1 març 2008
Ja només estem a set dies de les eleccions, i per tant arriba el moment decisiu de la campanya. Cal que els catalans i les catalanes ens mobilitzem i cal fer-ho a favor del respecte a Catalunya.
No són unes eleccions més, no són unes eleccions corrents i normals. Fa temps que des de CiU ho alertem. I ara ho ha dit una persona tan autoritzada com en Josep Benet.
Aquests quatre anys, diu Benet, hi pot haver una ofensiva contra Catalunya, amb mesures com el canvi de la llei electoral per limitar o fer desaparèixer de les Corts els partits nacionalistes no espanyols, o una nova LOAPA amb el pretext de la sentència del Tribunal Constitucional.
Així doncs, tenint en compte tot el que ha passat aquests quatre anys, amb l’orgull ferit com a país pels atacs i enganys dels dos partits espanyols, i tenint en compte el que pot succeir en el futur si no l’encertem, és necessària una reacció. No una reacció partidista, sinó una reacció de país.
No podem premiar aquells que han demostrat que no estan al costat de Catalunya, sinó en contra de Catalunya. I no anar a votar o votar en blanc significa debilitar la nostra nació, i per tant, enfortir els dos partits espanyols perquè ens ignorin, ens menyspreïn o ens ataquin.
Els catalans i les catalanes, pel nostre esperit emprenedor i dinàmic, sabem molt bé que si un mateix no fa la feina, ningú no li farà. Per tant, si nosaltres no votem a favor de Catalunya de manera inqüestionable, si no evidenciem quines són les prioritats dels catalans, els altres segur que no ho faran. Per orgull de país, per deixar clar que a Catalunya no se li pot prendre el pèl ni se la pot atacar, pel progrés de tots els catalans, per garantir el futur de la nostra nació, cal un vot clar per Convergència i Unió el 9 de març.
D’altra banda, ERC es presenta al Senat al costat del PSC-PSOE i d’ICV, formant l’Entesa. El fet és que a la demarcació de Barcelona, dos dels candidats de l’Entesa són socialistes, i el tercer és d’Iniciativa. ERC no té candidat.
Així doncs, totes aquelles persones nacionalistes de la demarcació de Barcelona que vulguin votar ERC al Senat, que pensin que estaran donant el seu suport directament al PSOE. L’únic vot nacionalista al Senat és un vot per Convergència i Unió.
No són unes eleccions més, no són unes eleccions corrents i normals. Fa temps que des de CiU ho alertem. I ara ho ha dit una persona tan autoritzada com en Josep Benet.
Aquests quatre anys, diu Benet, hi pot haver una ofensiva contra Catalunya, amb mesures com el canvi de la llei electoral per limitar o fer desaparèixer de les Corts els partits nacionalistes no espanyols, o una nova LOAPA amb el pretext de la sentència del Tribunal Constitucional.
Així doncs, tenint en compte tot el que ha passat aquests quatre anys, amb l’orgull ferit com a país pels atacs i enganys dels dos partits espanyols, i tenint en compte el que pot succeir en el futur si no l’encertem, és necessària una reacció. No una reacció partidista, sinó una reacció de país.
No podem premiar aquells que han demostrat que no estan al costat de Catalunya, sinó en contra de Catalunya. I no anar a votar o votar en blanc significa debilitar la nostra nació, i per tant, enfortir els dos partits espanyols perquè ens ignorin, ens menyspreïn o ens ataquin.
Els catalans i les catalanes, pel nostre esperit emprenedor i dinàmic, sabem molt bé que si un mateix no fa la feina, ningú no li farà. Per tant, si nosaltres no votem a favor de Catalunya de manera inqüestionable, si no evidenciem quines són les prioritats dels catalans, els altres segur que no ho faran. Per orgull de país, per deixar clar que a Catalunya no se li pot prendre el pèl ni se la pot atacar, pel progrés de tots els catalans, per garantir el futur de la nostra nació, cal un vot clar per Convergència i Unió el 9 de març.
D’altra banda, ERC es presenta al Senat al costat del PSC-PSOE i d’ICV, formant l’Entesa. El fet és que a la demarcació de Barcelona, dos dels candidats de l’Entesa són socialistes, i el tercer és d’Iniciativa. ERC no té candidat.
Així doncs, totes aquelles persones nacionalistes de la demarcació de Barcelona que vulguin votar ERC al Senat, que pensin que estaran donant el seu suport directament al PSOE. L’únic vot nacionalista al Senat és un vot per Convergència i Unió.
INICI CAMPANYA A TERRASSA
23 febrer 2008 El passat dijous, 21 de febrer, a les 24 hores, va començar oficialment la Campanya electoral per a les eleccions estatals 2008. Dic “oficialment” perquè ja fa mesos que els ciutadans hem d’aguantar com dos aspirants a presidents del Govern estatal es tiren els plats pel cap i ens volen fer creure que són diferents.
A Catalunya, però, crec que el que és més important (que també) no és qui serà o deixarà de ser el guanyador d’aquest espectacle. El que crec que realment ens hauria de preocupar és el nostre futur; el futur del nostre país.
És amb aquesta voluntat que els nostres tres candidats comarcals (el Josep Rull, el Toni Valdivia i la Gràcia Escabia) van donar el tret de sortida a la Campanya a Terrassa el passat dijous a la nit.
A Catalunya, però, crec que el que és més important (que també) no és qui serà o deixarà de ser el guanyador d’aquest espectacle. El que crec que realment ens hauria de preocupar és el nostre futur; el futur del nostre país.
És amb aquesta voluntat que els nostres tres candidats comarcals (el Josep Rull, el Toni Valdivia i la Gràcia Escabia) van donar el tret de sortida a la Campanya a Terrassa el passat dijous a la nit.
PROMESES VERSUS INCOMPLIMENTS DE ZP
19 febrer 2008
Una regidora del PSC-PSOE, en el seu bloc, ens explica els 10 compromisos dels socialistes (ja, ja, ja).
Per què no té en compte els 10 incompliments més flagrants de Zapatero?
1.- Aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya: al Míting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions catalanes del 2003, Rodriguez Zapatero va dir la famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya”. Incompliment.
2.- Compliment de l’Estatut: Zapatero: ha venut al llarg d’aquests quatre anys la seva teòrica visió plural d’Espanya, que tenia les reformes de diferents Estatuts com a màxim exemple. A l’hora de la veritat, però, no va donar suport a l’Estatut sorgit del Parlament. De moment, el balanç del seu grau de desplegament és lamentablement molt negatiu. No només no s’ha fet cap traspàs mínimament significatiu, sinó que la vulneració de l’Estatut per part de l’Estat és permanent. Incompliment.
3.- Inversió a Catalunya: Disposició Addicional tercera de l’Estatut: La disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent al pes del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això no es va complir, tot i que en el seu moment es va assegurar que sí que s’estava complint. Els Pressupostos del 2008 tampoc complien amb la disposició i només arribaven al 14,9%. Un acord electoralista de darrera hora ha fet arribar una part d’aquesta inversió, però encara queden pendents 700 milions d’euros d’aquests dos anys. Incompliment.
4.- El descens de la inversió a Catalunya: Mentre Zapatero sempre ha promès més inversió per a Catalunya, i Chacón va dient que la inversió que ha fet Zapatero aquests quatre anys a Catalunya és la més gran mai vista, la realitat de les xifres diu que la inversió de l’Estat a Catalunya, des de que governa Zapatero, ha passat del 18’6% (2003) al 14’9% (2008), i bona part d’aquesta inversió ha estat concentrada al TAV, sense nous projectes. Incompliment.
5.- Arribada del TAV a Barcelona: S’anuncia l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un important endarreriment sobre el previst). El resultat és del tot sabut. Les presses per acabar l’obra com fos, per purs interessos electorals, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes, i evidentment un nou retard en l’arribada del TAV.
6.- Traspàs de Rodalies: L’imprudent Zapatero anuncia al Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008. A l’hora de la veritat, res de res. Incompliment.
7.- Retorn dels Papers de Salamanca: Després d’un teòric acord per retornar-los, només ha arribat a Catalunya una primera part dels documents. Queda per arribar tota la documentació de particulars i d’entitats. Seguim a l’espera davant la denúncia de la societat civil catalana i el desesperant i vergonyós silenci del Govern espanyol. Incompliment.
8.- Castell de Montjuïc: En una altra promesa de míting final, l’any 2004, Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, però després, hi posa unes condicions inassolibles. Més endavant, i just abans de les eleccions municipals, Zapatero anuncia el traspàs, però un any després, el tema segueix sense resoldre’s. Incompliment.
9.- Gestió de l’Aeroport del Prat: Zapatero anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’Aeroport del Prat que inclouria la participació de la Generalitat. Incompliment.
10.- Publicació de les balances fiscals: El mes de juny del 2006, Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. Incompliment.
Per què no té en compte els 10 incompliments més flagrants de Zapatero?
1.- Aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya: al Míting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions catalanes del 2003, Rodriguez Zapatero va dir la famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya”. Incompliment.
2.- Compliment de l’Estatut: Zapatero: ha venut al llarg d’aquests quatre anys la seva teòrica visió plural d’Espanya, que tenia les reformes de diferents Estatuts com a màxim exemple. A l’hora de la veritat, però, no va donar suport a l’Estatut sorgit del Parlament. De moment, el balanç del seu grau de desplegament és lamentablement molt negatiu. No només no s’ha fet cap traspàs mínimament significatiu, sinó que la vulneració de l’Estatut per part de l’Estat és permanent. Incompliment.
3.- Inversió a Catalunya: Disposició Addicional tercera de l’Estatut: La disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent al pes del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això no es va complir, tot i que en el seu moment es va assegurar que sí que s’estava complint. Els Pressupostos del 2008 tampoc complien amb la disposició i només arribaven al 14,9%. Un acord electoralista de darrera hora ha fet arribar una part d’aquesta inversió, però encara queden pendents 700 milions d’euros d’aquests dos anys. Incompliment.
4.- El descens de la inversió a Catalunya: Mentre Zapatero sempre ha promès més inversió per a Catalunya, i Chacón va dient que la inversió que ha fet Zapatero aquests quatre anys a Catalunya és la més gran mai vista, la realitat de les xifres diu que la inversió de l’Estat a Catalunya, des de que governa Zapatero, ha passat del 18’6% (2003) al 14’9% (2008), i bona part d’aquesta inversió ha estat concentrada al TAV, sense nous projectes. Incompliment.
5.- Arribada del TAV a Barcelona: S’anuncia l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un important endarreriment sobre el previst). El resultat és del tot sabut. Les presses per acabar l’obra com fos, per purs interessos electorals, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes, i evidentment un nou retard en l’arribada del TAV.
6.- Traspàs de Rodalies: L’imprudent Zapatero anuncia al Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008. A l’hora de la veritat, res de res. Incompliment.
7.- Retorn dels Papers de Salamanca: Després d’un teòric acord per retornar-los, només ha arribat a Catalunya una primera part dels documents. Queda per arribar tota la documentació de particulars i d’entitats. Seguim a l’espera davant la denúncia de la societat civil catalana i el desesperant i vergonyós silenci del Govern espanyol. Incompliment.
8.- Castell de Montjuïc: En una altra promesa de míting final, l’any 2004, Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, però després, hi posa unes condicions inassolibles. Més endavant, i just abans de les eleccions municipals, Zapatero anuncia el traspàs, però un any després, el tema segueix sense resoldre’s. Incompliment.
9.- Gestió de l’Aeroport del Prat: Zapatero anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’Aeroport del Prat que inclouria la participació de la Generalitat. Incompliment.
10.- Publicació de les balances fiscals: El mes de juny del 2006, Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. Incompliment.
NI PSOE NI PP PERQUÈ ÉS EL MATEIX
18 febrer 2007
Des de CiU volem destacar que igual de dolents són per Catalunya els atacs del PP com els incompliments, enganys i mentides del PSOE. En aquest sentit, cal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya fem memòria de tot el que ha passat darrerament: els atacs barroers a Catalunya i a la nostra convivència per part del PP i Rajoy, i els engany, les promeses mai complertes i les frivolitats per part del PSOE i Zapatero.
Per tant, ni PP ni PSOE mereixen el premi dels vots dels ciutadans de Catalunya el proper 9 de març, sinó tot el contrari. En aquest sentit, a Catalunya, li ha de preocupar una majoria forta del PSOE o del PP.
Des de CiU volem destacar que igual de dolents són per Catalunya els atacs del PP com els incompliments, enganys i mentides del PSOE. En aquest sentit, cal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya fem memòria de tot el que ha passat darrerament: els atacs barroers a Catalunya i a la nostra convivència per part del PP i Rajoy, i els engany, les promeses mai complertes i les frivolitats per part del PSOE i Zapatero.
Per tant, ni PP ni PSOE mereixen el premi dels vots dels ciutadans de Catalunya el proper 9 de març, sinó tot el contrari. En aquest sentit, a Catalunya, li ha de preocupar una majoria forta del PSOE o del PP.
"RESPECTARAN CATALUNYA" A TERRASSA
17 febrer 2008
Ahir, dissabte, 16 de febrer, va tenir lloc un acte multitudinari a Terrassa. Des de CiU Terrassa vam organitzar un Sopar-míting al qual vam assisitr-hi més de 600 persones (la veritat és que a l’Imperial no hi cabia ningú més i dies abans ja teníem el fórum sobrepassat).
En aquest acte hi van intervenir tres dels sis candidats comarcals, el Sànchez-Llibre i l’Artur Mas. Els tres candidats van ser la Gràcia Escabia de Terrassa, la Lourdes Ciuró de Sabadell i el Josep Rull de Terrassa. Tots brillant, de veritat.
A primer cop d’ull, que parlin cinc persones en un acte pot semblar carregós però la veritat és que semblava ben bé que entre tots s’haguessin repartit els papers perquè van demostrar una complementarietat i cohesió dels discursos que van fer palès un cop més que Convergència i Unió és qui millor pot fer per tal que Catalunya sigui respectada (a més, el Barça va guanyar ...).
I acabo aquesta nota amb les últimes paraules que la nostra candidata Gràcia Escabia va dir en el seu parlament abans del Sopar:
“… Només Convergència i Unió, sabem que els catalans tenim les idees clares i sabem prou bé allò que volem per a la nostra nació: EL RESPECTE PER CATALUNYA .
Per aquest motiu hem de demostrar, un cop més, que Catalunya TÉ EL DRET A DECIDIR QUE VOL : RESPECTE PER CATALUNYA.
Amb aquesta intenció, i, crec que puc parlar en nom de tots els candidats i components de la llista que representem a Convergència i Unió en aquestes eleccions a les Corts Generals, lluitarem per aconseguir que fora de Catalunya s’escolti amb veu ferma i clara les idees i les necessitats dels catalans i aconseguir que aquestes idees es duguin a terme.”
En aquest acte hi van intervenir tres dels sis candidats comarcals, el Sànchez-Llibre i l’Artur Mas. Els tres candidats van ser la Gràcia Escabia de Terrassa, la Lourdes Ciuró de Sabadell i el Josep Rull de Terrassa. Tots brillant, de veritat.
A primer cop d’ull, que parlin cinc persones en un acte pot semblar carregós però la veritat és que semblava ben bé que entre tots s’haguessin repartit els papers perquè van demostrar una complementarietat i cohesió dels discursos que van fer palès un cop més que Convergència i Unió és qui millor pot fer per tal que Catalunya sigui respectada (a més, el Barça va guanyar ...).
I acabo aquesta nota amb les últimes paraules que la nostra candidata Gràcia Escabia va dir en el seu parlament abans del Sopar:
“… Només Convergència i Unió, sabem que els catalans tenim les idees clares i sabem prou bé allò que volem per a la nostra nació: EL RESPECTE PER CATALUNYA .
Per aquest motiu hem de demostrar, un cop més, que Catalunya TÉ EL DRET A DECIDIR QUE VOL : RESPECTE PER CATALUNYA.
Amb aquesta intenció, i, crec que puc parlar en nom de tots els candidats i components de la llista que representem a Convergència i Unió en aquestes eleccions a les Corts Generals, lluitarem per aconseguir que fora de Catalunya s’escolti amb veu ferma i clara les idees i les necessitats dels catalans i aconseguir que aquestes idees es duguin a terme.”
CAMPANYA TENSIONADA? NO GRÀCIES
14 febrer 2008
Sr. Zapatero,
Els catalans no volem una campanya electoral tensionada. Els catalans volem Respecte per Catalunya.
Així de ras i curt és la resposta que, avui per avui, li dono.
Alhora, aprofito l’avinentesa per preguntar-li: no tenim prou amb el PP com perquè vostè, en la intimitat de pensar que no està en antena, digui que al PSOE li interessa una campanya tensionada?
Està clar que ni amb el PSOE ni amb el PP forts a Madrid, els catalans i catalanes podem ser respectats i està demostrat que el nostre país està perill.
Ni PSOE ni PP, Catalunya!
Els catalans no volem una campanya electoral tensionada. Els catalans volem Respecte per Catalunya.
Així de ras i curt és la resposta que, avui per avui, li dono.
Alhora, aprofito l’avinentesa per preguntar-li: no tenim prou amb el PP com perquè vostè, en la intimitat de pensar que no està en antena, digui que al PSOE li interessa una campanya tensionada?
Està clar que ni amb el PSOE ni amb el PP forts a Madrid, els catalans i catalanes podem ser respectats i està demostrat que el nostre país està perill.
Ni PSOE ni PP, Catalunya!
UN DIA FELIÇ PER CATALUNYA
13 febrer 2008
Aquest és el subtitular que l’”amiga” Magdalena Àlvarez ens va deixar ahir sobre la taula després de reunir-se amb el President de la Generalitat. Concretament va dir que avui és un dia feliç per Catalunya perquè el 20 de febrer arribarà el TGV a Barcelona. Sort que no va dir allò que si plorem per les desgràcies (retard d’aquesta arribada, incidents pels ciutadans, enfonsaments, molèsties, mentides, promeses incomplertes, ...) , les llàgrimes (la reivindicació d’allò que és un dret) no ens deixaran veure el sol (l’arribada del TGV). Vaja, allò de la Catalunya optimista de l'"amiga" Chacón.
El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions. Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions? O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?
En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?
D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple. Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...
Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.
I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?
Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh? Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).
El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions. Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions? O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?
En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?
D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple. Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...
Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.
I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?
Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh? Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).
NO TENIM VERGONYA?
7 febrer 2008
Aquests dies a la bústia de casa estem trobant una revista del PSC-PSOE de Terrassa en la qual la notícia principal és “BUS GRATIS para los mayores de 65 años”.
No pensava contestar l’Editorial d’aquesta revista però no sé si l’”optimisme” de la seva campanya o què m’ha fet decidir escriure només, no val la pena més, quatre coses.
1.- Va ser CiU qui, a l’octubre del 2003, va presentar una proposta de resolució al Ple municipal per tal que els majors de 65 anys i les persones amb mobilitat reduïda poguessin viatjar gratuïtament al bus. El PSC-PSOE, i els seus escolanets (ICV i ERC) no van voler fer-ho (es va crear una Comissió d’estudi que no va servir per res).
2.- Va ser CiU qui, al juliol del 2007, va tornar a presentar la mateixa proposta i, finalment, el tripartit va votar a favor de la gratuïtat del bus per als majors de 65 anys però va voler crear una Comissió d’estudi per estudiar la gratuïtat per a altres col·lectius, com per exemple, les persones amb mobilitat reduïda.
3.- Hi ha una dita catalana que diu: “sempre parla qui més ha de callar”. Per tant, per què se’ns acusa de no tenir vergonya i de no tenir ètica política? No va ser cap regidor de CiU qui va rebre el Premi No Molaria com a Alcalde, que el col·lectiu de periodistes de Terrassa ha concedit … (sabeu a qui li van donar?)
4.- Li he de donar la raó, però, en una cosa: és veritat, estem molt nerviosos per les properes eleccions generals. Sabeu per què? Perquè en aquestes properes eleccions ens juguem la dignitat del nostre país. No volem ni el ZP ni el Rajoy; “només” volem que Catalunya sigui respectada (ni amb el PSC-PSOE ni amb el PP forts a Madrid serem respectats).
Per tant, se’ns acusa de no tenir vergonya però … val més no tenir vergonya defensant Catalunya i la seva gent que tenir barra i dir amén a tot el que el PSOE dicta des de Madrid (la Magdalena Àlvarez amb el TGV a tot l’Estat menys a Barcelona i el Bono amb el seu objectiu vital: “Una, Grande i Libre”).
No pensava contestar l’Editorial d’aquesta revista però no sé si l’”optimisme” de la seva campanya o què m’ha fet decidir escriure només, no val la pena més, quatre coses.
1.- Va ser CiU qui, a l’octubre del 2003, va presentar una proposta de resolució al Ple municipal per tal que els majors de 65 anys i les persones amb mobilitat reduïda poguessin viatjar gratuïtament al bus. El PSC-PSOE, i els seus escolanets (ICV i ERC) no van voler fer-ho (es va crear una Comissió d’estudi que no va servir per res).
2.- Va ser CiU qui, al juliol del 2007, va tornar a presentar la mateixa proposta i, finalment, el tripartit va votar a favor de la gratuïtat del bus per als majors de 65 anys però va voler crear una Comissió d’estudi per estudiar la gratuïtat per a altres col·lectius, com per exemple, les persones amb mobilitat reduïda.
3.- Hi ha una dita catalana que diu: “sempre parla qui més ha de callar”. Per tant, per què se’ns acusa de no tenir vergonya i de no tenir ètica política? No va ser cap regidor de CiU qui va rebre el Premi No Molaria com a Alcalde, que el col·lectiu de periodistes de Terrassa ha concedit … (sabeu a qui li van donar?)
4.- Li he de donar la raó, però, en una cosa: és veritat, estem molt nerviosos per les properes eleccions generals. Sabeu per què? Perquè en aquestes properes eleccions ens juguem la dignitat del nostre país. No volem ni el ZP ni el Rajoy; “només” volem que Catalunya sigui respectada (ni amb el PSC-PSOE ni amb el PP forts a Madrid serem respectats).
Per tant, se’ns acusa de no tenir vergonya però … val més no tenir vergonya defensant Catalunya i la seva gent que tenir barra i dir amén a tot el que el PSOE dicta des de Madrid (la Magdalena Àlvarez amb el TGV a tot l’Estat menys a Barcelona i el Bono amb el seu objectiu vital: “Una, Grande i Libre”).
LA CATALUNYA OPTIMISTA?
6 febrer 2007
S’apugen els preus, el TGV no arriba, no volen publicar les balances fiscals, l’atur ha pujat, no plou, ...
Les conseqüències negatives pels veïns de les obres de la Rambla, els col·lapses als carrers Arquímedes i Galileu, l’estat d’alguns barris de Terrassa (vegeu nota), els contenidors bruts i trencats, ...
El PSC és garantia d’optimisme?
Les conseqüències negatives pels veïns de les obres de la Rambla, els col·lapses als carrers Arquímedes i Galileu, l’estat d’alguns barris de Terrassa (vegeu nota), els contenidors bruts i trencats, ...
El PSC és garantia d’optimisme?
La Catalunya optimista no és real amb el PSC-PSOE (tampoc amb el PP, naturalment).
PREMIS MOLA -NO MOLA. Edició 2007
27 gener 2008
Dissabte passat, vaig anar a la Nova Jazz Cava al lliurament dels Premis Mola - No Mola, organitzat per un col·lectiu sense quantificar de periodistes que donen cobertura informativa a la ciutat de Terrassa, al Vallès Occidental.
Aquest col·lectiu ha volgut reemprendre la concessió d'uns premis que, dels anys 1994 al 2000 organitzaven els periodistes d’aleshores (alguns continuen en mitjans locals). L'objectiu dels premis era, i torna a ser, premiar (premi Mola) i castigar (premi No mola) aquelles persones, institucions i entitats que faciliten (premi Mola) i dificulten (premi no Mola) la nostra feina en el dia a dia. Així doncs,
PREMIS NO MOLA 2007:
Premi No Mola - 2n finalista: Publitesa, en l'organització de la Nit de l'Empresari
Premi No Mola - 1r finalista: Pere Navarro, Alcalde de Terrassa
Premi No Mola 2007: els Mossos d'Esquadra
PREMIS MOLA 2007:
Premi Mola - 2n finalista: Antoni Jurado, de Correus
Premi Mola - 1r finalista: Josep Rull, portaveu del Grup Municipal de CiU i Diputat al Parlament
Premi Mola: Helena Alcaraz, cap de premsa de l'Ajuntament
A banda, d'aquests premis també es van donar els següents:
Premi Tremola: AV del Centre, St. Pere, Vallparadís, Antic Poble de St. Pere i Poble Nou- Zona esportiva, per les obres de perllongament dels FGC
Premi No cola: l'eix Terrassa - Toulouse
Premi Personatge de l'Any: Anna Sala, ex-tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Terrassa
Premi Fet de l'Any: Obres de la plaça del Progrés, altrament dit, solàrium
Premi Molaria com Alcalde: el Patge Xiu- Xiu
Premi No Molaria com Alcalde: Josep Ballart, responsable de relacions amb els entitats de l'Ajuntament de Terrassa i Primer Secretari del PSC-Terrassa
Finalment, cal dir que tots els guardonats van venir a recollir el premi a excepció de l'Alcalde de Terrassa, Publitesa, Anna Sala, algun representant de l'Ajuntament per l'eix Terrassa-Toulouse i per la plaça del Progrés i Josep Ballart.
Una llàstima tenint en compte que sí que va venir un representant dels Mossos d'Esquadra tot i rebre el Premi No Mola 2007 ...
En tot cas, va ser una vetllada molt divertida i ja n'esperem la propera edició (quina por ...).
RESPECTARAN CATALUNYA
26 gener 2007Aquest matí ha tingut lloc el Consell Nacional conjunt de CDC i UDC per aprovar el Programa electoral amb el qual Convergència i Unió (CiU) ens presentem a les properes eleccions a Corts Generals i les llistes electorals al Congrés i al Senat.
Del Programa electoral, ja n'anirem parlant, però ara deixeu-me que us expliqui que gira al voltant de tres grans eixos:
1) El nostre primer compromís és Catalunya
2) Un objectiu priortiari de CiU a Madrid serà defensar un model de societat que es fonamenta en els compromisos amb la família; amb l'educació; amb la immigració - integració i cohesió social-; per un habitatge digne; amb la seguretat i la justícia; per unes pensions justes; amb els emprenendors, amb el teixit productiu, l'economia creativa i l'economia social de mercat; per una ocupació plena, amb llocs de treball de qualitat; amb la sostenibilitat; amb la millora de les infrastructures; amb la ciutadania; i, compromís de Catalunya amb el món
3) El compromís amb la qualitat democràtica
I de les llistes electorals, només puc dir que tots els homes i les dones que formen part de les llistes de CiU a totes les circumscripcions electorals, tan pel Congrés com pel Senat, són uns patriotes convençuts amb l'únic objectiu de treballar per tal que Catalunya sigui respectada.
Ara bé, permeteu-me que de totes aquestes dones i homes, en destaqui tres: el Josep Rull, el Toni Valdivia i la Gràcia Escabia. Per què els destaco? Doncs perquè tots tres són de la nostra comarca, el Vallès Occidental, i tots tres van a la llista al Congrés per la circumscripció de Barcelona. El Josep i la Gràcia són els nostres representants de Terrassa i el Toni de Rubí.Així doncs, MOLTES FELICITATS A TOTS TRES!
A la foto el Josep i la Gràcia avui després del Consell Nacional
Segur que amb vosaltres al Congrés aconseguirem que es respecti Catalunya!VOLEM UN BARRI DIGNE!
21 gener 2008Sota aquest lema, els veïns i veïnes de l’Antic Poble de St. Pere han començat una recollida de signatures per reclamar unes millores pel barri que ja fa anys que demanen i que l’Ajuntament no en vol saber res.
La veritat és que, de moment, per part de l’Ajuntament només han rebut promeses i més promeses però cap acció. Mentrestant, el barri es va degradant.
El diumenge passat, aprofitant que la Cursa de 5 km. Santi Centelles, que s’emmarca en la Mitja Marató de Terrassa, passa pels carrers del barri, els veïns van penjar unes pancartes a les façanes de casa seva per tal de reclamar les millores urgents que necessita el barri de l’Antic Poble de St. Pere.
Aquí teniu un petit reportatge fotogràfic d’aquestes pancartes:
Jo ja he signat, i tu?
No podem quedar-nos amb els braços plegats mentre un barri històric de la nostra ciutat es va degradant per culpa de la deixadesa de l’Equip de Govern.
VOLEM FETS I NO PARAULES!
No podem quedar-nos amb els braços plegats mentre un barri històric de la nostra ciutat es va degradant per culpa de la deixadesa de l’Equip de Govern.
VOLEM FETS I NO PARAULES!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
