DESPROPÒSITS DE LES OBRES DELS FGC PER A QUI VIU I EN VIU DE LA RAMBLA
28 setembre 2007
No cal dir que els reiterats talls de la Rambla comporten molts efectes negatius en la vida quotidiana de la ciutat. També és cert que, a vegades, aquests talls són inevitables i l'única recepta és la paciència. Però, a vegades, aquests talls són discutibles.
M'explico, de manera breu: en una pregunta parlamentària feta al conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya abans de l'estiu se li plantejava la possibilitat d'extreure la llavors tuneladora (des de fa pocs dies sabem que seran dues!) no per la Rambla sinó pel final de la Rambleta del Pare Alegre, tot i aconseguint així un impacte molt menor per a la ciutadania. Per fer viable aquesta alternativa només calia estudiar la possibilitat de fer busos llançadera cap al final de la Rambleta.
En tot cas, això el Departament de Política Territorial no vol ni tenir-ho en compte, per tant, les molèsties que els comerciants i els veïns més perjudicats de la Rambla no tan sols no es reduiran sinó que incrementaran.
Així doncs, ateses les conseqüències negatives que suposa pels veïns i comerciants de la Rambla el fet que aquesta s’hagi tallat i encara s’hagi de tallar més arrel de les obres de la perllongació dels FGC, ahir, al Ple del mes de setembre, es va preguntat a l’Equip de Govern si tenia pensat establir alguna mesura, ajut, incentiu i/o desgravació fiscal als veïns i comerciants de la Rambla.
La resposta no podia ser més claravident: l’Equip de Govern, de la mà de la Regidora de Comerç, va contestar que ja s’havia reunit amb els comerciants i que segurament ho tornarà a fer i que, en tot cas, ja es pensarà si cal establir algun mesura especial o no del tipus proposat per aquest Grup Municipal, tot i que no tenia clar el per què s'hauria d'aplicar.
QUINA BARRA: AL CENTRE DE LA CIUTAT NO HI PROBLEMES D'APARCAMENT EN SUPERFÍCIE?
28 setembre 2007
Al mes de juliol vaig fer un apunt en aquest Bloc sobre l'eliminació de places d'aparcament al centre de la ciutat sense donar cap alternativa als veïns de la zona.
Doncs bé, ahir hi va haver Ple de l'Ajuntament de Terrassa. En el torn de precs i preguntes, el portaveu del Grup Municipal de CiU, Josep Rull, va treure el tema i va plantejar aquesta problemàtica. Però, quina va ser la resposta de l'Equip de Govern?
La regidora Lluïsa Melgares, responsable de la matèria, va dir que darrerament s'han fet pàrquings al Vapor Gran, a la plaça del Progrés i, encara que una mica més lluny, a la plaça Lluís Companys i que el Centre no és la zona de la ciutat que té més problemes i més greus en temes d'aparcament. I es va quedar tan ample!
Quina barra; algú ha negat que el problema de l'aparcament en superfície és tan sols del Centre de la ciutat? Aquesta és la resposta que ens mereixem els ciutadans i ciutadanes? Què passa amb els veïns d'aquesta zona que no tenen pàrquing privat a casa seva (pel que en el seu moment la normativa no ho exigia)? Tenim a Terrassa una bona xarxa de transport públic? I, concretament, per què l'Equip de Govern no impulsa el tant demanat bus del Centre?
BREUS APUNTS SOBRE COM L’EQUIP DE GOVERN NO GARANTEIX EL DRET DE LES FAMÍLIES A TRIAR EL CENTRE ON ESTUDIARAN ELS SEUS FILLS
18 setembre 2007
El Grup Muncipal de CiU insta a l’Equip de Govern que acceleri les gestions perquè es construeixin els nous CEIPs el més aviat possible, per tal d’evitar els barracons; ampliar d’entrada les ràtios en aquells centres on hi hagi més demanda i facilitar, amb l’ajut de la Generalitat, el creixement de l’escola concertada i la bona convivència entre ambdues opcions educatives.
Hi ha alumnes que han estat derivats a escoles que no havien triat i lluny del seu domicili, i també, en la primera assignació de places, l’Equip de Govern ha assignat alumnes a escoles fora de la seva zona de referència:
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat al mòdul prefabricat de l’AEG,
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat a l’escola virtual del carrer Velàzquez (és a dir, de moment hauran d’anar al CEIP Ponent del Roc Blanc),
- Alumnes empadronats a Ca N’Aurell, els han derivat a l’escola Font de l’Alba de Can Tusell, etc.
Abans se’n deien “barracons”, ara, amb el tripartit se’n diuen “mòduls prefabricats” nous i amb els serveis necessaris. Però, tot i aquest canvi de nom, només hi ha 28 alumnes que han triat anar-hi en primera opció; per què serà?. Si es té en compte que per a cada aula sol haver una mitjana de 25 alumnes ...
Obvietat: les famílies no poden exercir el seu dret a triar el centre educatiu per als seus fills a Terrassa.
Val més no continuar escrivint, us ho deixo obert per poder-ne reflexionar ...
El Grup Muncipal de CiU insta a l’Equip de Govern que acceleri les gestions perquè es construeixin els nous CEIPs el més aviat possible, per tal d’evitar els barracons; ampliar d’entrada les ràtios en aquells centres on hi hagi més demanda i facilitar, amb l’ajut de la Generalitat, el creixement de l’escola concertada i la bona convivència entre ambdues opcions educatives.
Hi ha alumnes que han estat derivats a escoles que no havien triat i lluny del seu domicili, i també, en la primera assignació de places, l’Equip de Govern ha assignat alumnes a escoles fora de la seva zona de referència:
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat al mòdul prefabricat de l’AEG,
- Alumnes empadronats al Centre, els han derivat a l’escola virtual del carrer Velàzquez (és a dir, de moment hauran d’anar al CEIP Ponent del Roc Blanc),
- Alumnes empadronats a Ca N’Aurell, els han derivat a l’escola Font de l’Alba de Can Tusell, etc.
Abans se’n deien “barracons”, ara, amb el tripartit se’n diuen “mòduls prefabricats” nous i amb els serveis necessaris. Però, tot i aquest canvi de nom, només hi ha 28 alumnes que han triat anar-hi en primera opció; per què serà?. Si es té en compte que per a cada aula sol haver una mitjana de 25 alumnes ...
Obvietat: les famílies no poden exercir el seu dret a triar el centre educatiu per als seus fills a Terrassa.
Val més no continuar escrivint, us ho deixo obert per poder-ne reflexionar ...
MANIFEST DE CDC-TERRASSA
MANIFEST DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, 11 DE SETEMBRE DE 2007
L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.
Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.
Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.
Tanmateix, la Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer palès, una vegada més, que estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...
Estem davant d’uns moments en què cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los; cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hen de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç; cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.
En resum, tal com van fer els catalans i catalanes de 1974 l’endemà de l’onze de setembre cal seguir lluitant i treballant plegats per construir un projecte de futur.
CDC-TERRASSA
Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.
Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.
Tanmateix, la Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer palès, una vegada més, que estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...
Estem davant d’uns moments en què cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los; cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hen de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç; cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.
En resum, tal com van fer els catalans i catalanes de 1974 l’endemà de l’onze de setembre cal seguir lluitant i treballant plegats per construir un projecte de futur.
CDC-TERRASSA
“TEATRE PRINCIPAL”: UN CONTE AMB PROMESES ELECTORALISTES PERÒ AMB UN FINAL INCERT
7 setembre 2007
Durant la campanya electoral de les municipals de l’any 2003, l’Alcalde va prometre que a finals del 2003 hi hauria òperes de format mitjà, espectacles infantils i gravacions cinematogràfiques d’òperes i ballets en un Teatre Principal completament rehabilitat.
Al 2005, dos anys després, el Grup Municipal de CiU va començar una campanya de denúncia de l’incompliment de la promesa de l’Alcalde. Des de llavors, aquest Grup Municipal està fent un seguiment polític de la situació fins que, finalment, al novembre del 2005, l’Ajuntament va adquirir aquest edifici. Però, les obres de remodelació del Teatre Principal no han començat fins a mitjans del 2007.
Si bé és cert que les obres van avançant també ho és que, segons el diari El Punt, l’Equip de Govern encara no disposa de tot el finançament necessari per tal de fer front al cost total de l’obra projectada.
El cost total del projecte està valorat en 10,5 milions d’euros i l’Equip de Govern, de moment, només en té garantits 4,5 milions. Això sí, la nova promesa és que la remodelació estarà enllestida al març del 2011, per celebrar-ne el Centenari.
En relació a això em faig tres preguntes:
- d’on pensa l’Equip de Govern treure la quantitat de diners?
- què passarà si no els aconsegueix?
- tornaran a canviar la data d’inauguració o bé ens haurem d’esperar al segon centenari per tal de poder gaudir d’aquest patrimoni terrassenc?
Al 2005, dos anys després, el Grup Municipal de CiU va començar una campanya de denúncia de l’incompliment de la promesa de l’Alcalde. Des de llavors, aquest Grup Municipal està fent un seguiment polític de la situació fins que, finalment, al novembre del 2005, l’Ajuntament va adquirir aquest edifici. Però, les obres de remodelació del Teatre Principal no han començat fins a mitjans del 2007.
Si bé és cert que les obres van avançant també ho és que, segons el diari El Punt, l’Equip de Govern encara no disposa de tot el finançament necessari per tal de fer front al cost total de l’obra projectada.
El cost total del projecte està valorat en 10,5 milions d’euros i l’Equip de Govern, de moment, només en té garantits 4,5 milions. Això sí, la nova promesa és que la remodelació estarà enllestida al març del 2011, per celebrar-ne el Centenari.
En relació a això em faig tres preguntes:
- d’on pensa l’Equip de Govern treure la quantitat de diners?
- què passarà si no els aconsegueix?
- tornaran a canviar la data d’inauguració o bé ens haurem d’esperar al segon centenari per tal de poder gaudir d’aquest patrimoni terrassenc?
BUS GRATUÏT PELS MAJORS DE 65 ANYS
7 setembre 2007En el darrer Ple de l’Ajuntament de Terrassa corresponent al mes de juliol, el Grup Municipal de Convergència i Unió va presentar, d’entre altres, una proposta de resolució sobre l’ús del transport públic gratuït per gent gran, persones amb discapacitat i persones amb mobilitat reduïda la qual va ser aprovada amb els vots favorables del PSC i CiU i amb l’abstenció d’ICV-EUA, ERC i PP.
Els acords que van ser aprovats són dos:
- “garantir a totes les persones majors de 65 anys la gratuïtat del servei d’autobusos municipal abans de finalitzar el present exercici pressupostari”
- “estudiar la possibilitat d’estendre una mesura semblant a altres col·lectius de la ciutat, en especial a les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a les de mobilitat reduïda. Les conclusions d’aquest estudi es presentaran abans de finalitzar el present any”.
Així doncs, ara només cal que l’Equip de Govern doni compliment a aquest Acord del Ple i, en aquest sentit, des del Grup Municipal de CiU els hi hem fet les següents preguntes:
1. Com i quan pensa l’Equip de Govern garantir a totes les persones majors de 65 anys la gratuïtat del servei d’autobusos municipal abans de finalitzar el present exercici pressupostari?
2. A càrrec de quina partida pressupostària va anar la despesa generada per portar a terme aquest acord de Ple?
3. Què passarà amb les persones, majors de 65 anys, que comprin o que ja han comprat algun tipus d’abonament quan entri en vigor l’Acord primer anteriorment esmentat?
4. En quin estat està l’execució del segon acord aprovat pel Ple del mes de juliol referent a les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a les de mobilitat reduïda ?
5. Quin serà l’òrgan encarregat de fer aquest estudi?
6. Pensa l’Equip de Govern comptar amb la participació de les entitats i persones a les quals pot anar adreçat aquest Acord segon en l’elaboració d’aquest estudi?
7. Si és així, amb quines? Quan? Com?
8. Quan té previst l’Equip de Govern tenir enllestit l’estudi sobre la possibilitat d’estendre una mesura semblant a la contemplada en l’Acord primer a altres col·lectius de la ciutat, en especial a les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a les de mobilitat reduïda?
Esperem que, aquest cop, a banda de contestar les preguntes que des de CiU hem fet, l’Equip de Govern compleixi i faci realitat aquesta gratuïtat del transport públic per a la gent gran i l’estengui a altres col·lectius de la ciutat, en especial a les persones que pateixen un grau de discapacitat superior al 50% i a les de mobilitat reduïda.
SANT TORNEM-HI!
3 setembre 2007
Les vacances s'han acabat i després d'uns dies per situar-se i/o adaptar-se, especialment a la feina, posem fil a l'agulla i reemprenc aquest bloc.
Així doncs, per començar el curs, des del Grup Municipal de Convergència i Unió, en la nostra tasca de control i fiscalització del Govern municipal, hem fet diverses preguntes escrites a l'Equip de Govern (exactament, avui dilluns n'hem entrat al Registre de l'Ajuntament 146).
Totes aquestes preguntes es poden agrupar en tres grans blocs:
1.- saber quins són els objectius i previsió de capteniment de cadascuna de les àrees en què s'han repartit el pastís municipal el tripartit II (ja han passat mesos des de les eleccions i encara no se sap quines pretensions tenen ...) i, lògicament, quines són les actuacions previstes de cadascuna de les múltiples regidories
2.- pel que fa al manteniment de la ciutat, hem preguntat les actuacions previstes sobre pavimentació de carrers, mobiliari urbà, arranjament de voreres, establiment de bandes rugoses reductores de velocitat, l'adequació dels espais públics per tal que siguin accessibles per a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat, ...
3.- i, com ja portem fent des de l'anterior mandat, fem el seguiment de les sol·licituds de subvencions que l'Ajuntament de Terrassa ha fet o hauria pogut fer a altres adminsitracions per tal de portar diversos projectes a la ciutat; en aquest cas, es tracta de subvencions sobre projectes d’accessibilitat, d’immigració, de turisme i de participació ciutadana.
De tot això ja n'anirem parlant; segons el Reglament Orgànic Municipal, tenen 30 dies per contestar. A veure si ho fan ...
Les vacances s'han acabat i després d'uns dies per situar-se i/o adaptar-se, especialment a la feina, posem fil a l'agulla i reemprenc aquest bloc.
Així doncs, per començar el curs, des del Grup Municipal de Convergència i Unió, en la nostra tasca de control i fiscalització del Govern municipal, hem fet diverses preguntes escrites a l'Equip de Govern (exactament, avui dilluns n'hem entrat al Registre de l'Ajuntament 146).
Totes aquestes preguntes es poden agrupar en tres grans blocs:
1.- saber quins són els objectius i previsió de capteniment de cadascuna de les àrees en què s'han repartit el pastís municipal el tripartit II (ja han passat mesos des de les eleccions i encara no se sap quines pretensions tenen ...) i, lògicament, quines són les actuacions previstes de cadascuna de les múltiples regidories
2.- pel que fa al manteniment de la ciutat, hem preguntat les actuacions previstes sobre pavimentació de carrers, mobiliari urbà, arranjament de voreres, establiment de bandes rugoses reductores de velocitat, l'adequació dels espais públics per tal que siguin accessibles per a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat, ...
3.- i, com ja portem fent des de l'anterior mandat, fem el seguiment de les sol·licituds de subvencions que l'Ajuntament de Terrassa ha fet o hauria pogut fer a altres adminsitracions per tal de portar diversos projectes a la ciutat; en aquest cas, es tracta de subvencions sobre projectes d’accessibilitat, d’immigració, de turisme i de participació ciutadana.
De tot això ja n'anirem parlant; segons el Reglament Orgànic Municipal, tenen 30 dies per contestar. A veure si ho fan ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
