13 febrer 2008
Aquest és el subtitular que l’”amiga” Magdalena Àlvarez ens va deixar ahir sobre la taula després de reunir-se amb el President de la Generalitat. Concretament va dir que avui és un dia feliç per Catalunya perquè el 20 de febrer arribarà el TGV a Barcelona. Sort que no va dir allò que si plorem per les desgràcies (retard d’aquesta arribada, incidents pels ciutadans, enfonsaments, molèsties, mentides, promeses incomplertes, ...) , les llàgrimes (la reivindicació d’allò que és un dret) no ens deixaran veure el sol (l’arribada del TGV). Vaja, allò de la Catalunya optimista de l'"amiga" Chacón.
El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions. Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions? O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?
En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?
D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple. Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...
Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.
I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?
Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh? Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).
El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions. Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions? O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?
En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?
D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple. Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...
Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.
I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?
Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh? Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada