7 febrer 2008
Aquests dies a la bústia de casa estem trobant una revista del PSC-PSOE de Terrassa en la qual la notícia principal és “BUS GRATIS para los mayores de 65 años”.
No pensava contestar l’Editorial d’aquesta revista però no sé si l’”optimisme” de la seva campanya o què m’ha fet decidir escriure només, no val la pena més, quatre coses.
1.- Va ser CiU qui, a l’octubre del 2003, va presentar una proposta de resolució al Ple municipal per tal que els majors de 65 anys i les persones amb mobilitat reduïda poguessin viatjar gratuïtament al bus. El PSC-PSOE, i els seus escolanets (ICV i ERC) no van voler fer-ho (es va crear una Comissió d’estudi que no va servir per res).
2.- Va ser CiU qui, al juliol del 2007, va tornar a presentar la mateixa proposta i, finalment, el tripartit va votar a favor de la gratuïtat del bus per als majors de 65 anys però va voler crear una Comissió d’estudi per estudiar la gratuïtat per a altres col·lectius, com per exemple, les persones amb mobilitat reduïda.
3.- Hi ha una dita catalana que diu: “sempre parla qui més ha de callar”. Per tant, per què se’ns acusa de no tenir vergonya i de no tenir ètica política? No va ser cap regidor de CiU qui va rebre el Premi No Molaria com a Alcalde, que el col·lectiu de periodistes de Terrassa ha concedit … (sabeu a qui li van donar?)
4.- Li he de donar la raó, però, en una cosa: és veritat, estem molt nerviosos per les properes eleccions generals. Sabeu per què? Perquè en aquestes properes eleccions ens juguem la dignitat del nostre país. No volem ni el ZP ni el Rajoy; “només” volem que Catalunya sigui respectada (ni amb el PSC-PSOE ni amb el PP forts a Madrid serem respectats).
Per tant, se’ns acusa de no tenir vergonya però … val més no tenir vergonya defensant Catalunya i la seva gent que tenir barra i dir amén a tot el que el PSOE dicta des de Madrid (la Magdalena Àlvarez amb el TGV a tot l’Estat menys a Barcelona i el Bono amb el seu objectiu vital: “Una, Grande i Libre”).
No pensava contestar l’Editorial d’aquesta revista però no sé si l’”optimisme” de la seva campanya o què m’ha fet decidir escriure només, no val la pena més, quatre coses.
1.- Va ser CiU qui, a l’octubre del 2003, va presentar una proposta de resolució al Ple municipal per tal que els majors de 65 anys i les persones amb mobilitat reduïda poguessin viatjar gratuïtament al bus. El PSC-PSOE, i els seus escolanets (ICV i ERC) no van voler fer-ho (es va crear una Comissió d’estudi que no va servir per res).
2.- Va ser CiU qui, al juliol del 2007, va tornar a presentar la mateixa proposta i, finalment, el tripartit va votar a favor de la gratuïtat del bus per als majors de 65 anys però va voler crear una Comissió d’estudi per estudiar la gratuïtat per a altres col·lectius, com per exemple, les persones amb mobilitat reduïda.
3.- Hi ha una dita catalana que diu: “sempre parla qui més ha de callar”. Per tant, per què se’ns acusa de no tenir vergonya i de no tenir ètica política? No va ser cap regidor de CiU qui va rebre el Premi No Molaria com a Alcalde, que el col·lectiu de periodistes de Terrassa ha concedit … (sabeu a qui li van donar?)
4.- Li he de donar la raó, però, en una cosa: és veritat, estem molt nerviosos per les properes eleccions generals. Sabeu per què? Perquè en aquestes properes eleccions ens juguem la dignitat del nostre país. No volem ni el ZP ni el Rajoy; “només” volem que Catalunya sigui respectada (ni amb el PSC-PSOE ni amb el PP forts a Madrid serem respectats).
Per tant, se’ns acusa de no tenir vergonya però … val més no tenir vergonya defensant Catalunya i la seva gent que tenir barra i dir amén a tot el que el PSOE dicta des de Madrid (la Magdalena Àlvarez amb el TGV a tot l’Estat menys a Barcelona i el Bono amb el seu objectiu vital: “Una, Grande i Libre”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada