MANIFEST DE CDC-TERRASSA


MANIFEST DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, 11 DE SETEMBRE DE 2007

L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.

Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.

Les forces polítiques d’aquest país hem de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.

Tanmateix, la Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer palès, una vegada més, que estem davant d’uns moments on el país necessita solucions. Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...

Estem davant d’uns moments en què cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los; cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hen de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç; cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.

En resum, tal com van fer els catalans i catalanes de 1974 l’endemà de l’onze de setembre cal seguir lluitant i treballant plegats per construir un projecte de futur.

CDC-TERRASSA

1 comentari:

Anònim ha dit...

El problema d’aquest “cal seguir lluitant” es que a Catalunya no ens adonem que primer el que cal es aconseguir la plena sobirania, la lluita no ha de ser entre nosaltres sinó contra el país veí... Després ja discutirem si governen les dretes, les esquerres o els del mig... El problema o millor dit, la sensació que tinc es que cada cop més els polítics son això, polítics, gestors del diner públic sense massa conviccions nacionals i socials, i repeteixo, és una sensació... La imatge que mostren és massa llunyana per la gent i això realment desencoratja.
Malgrat tot, tornarem a ser lliures...