CAMPANYA TENSIONADA? NO GRÀCIES

14 febrer 2008
Sr. Zapatero,

Els catalans no volem una campanya electoral tensionada. Els catalans volem Respecte per Catalunya.

Així de ras i curt és la resposta que, avui per avui, li dono.

Alhora, aprofito l’avinentesa per preguntar-li: no tenim prou amb el PP com perquè vostè, en la intimitat de pensar que no està en antena, digui que al PSOE li interessa una campanya tensionada?

Està clar que ni amb el PSOE ni amb el PP forts a Madrid, els catalans i catalanes podem ser respectats i està demostrat que el nostre país està perill.

Ni PSOE ni PP, Catalunya!

2 comentaris:

c ha dit...

Ja veus Meritxell,
no entenen prou bé les coses senzilles que se'ls hi demana : una campanya sense tensions...el fet de que no entenguin això amb facilitat..em fa reflexionar sobre si sabran entendre el que ens estimem Catalunya els hi demanem: el respecte per Catalunya,el respecte per la seva llengüa, per la seva cultura i per tot allò que significa viure en aquesta terra i ser català.

Marc. ha dit...

JA HAN PASSAT UNS QUATRE ANYS, I , HA CANVIAT QUELCOM??????

Ja han passat uns dies des de les eleccions generals, i ara ja comença a ser l’hora d’analitzar el que tenim.

Per una banda tenim un PP que ha estat , prepotent, autoritari, centralista i amb actituds més propies de temps afortunadament pasats, que ha tingut l’únic final que es merixia.

Per l’altra banda tenim uns partits que califiquen d’indigne, patètic i lamentable (que ho és) l’utilització partidista i interessada per part de l’anterior Govern de l’Estat Espanyol, dels 200 sers humans que van perdre la vida aquell fatídic dia, per intentar fer-ne un us partidista i de desgast polític. Però que davant del fet que l’autoria dels fets recau sobre els fonamentalistes àrabs, no dubten a mostrar la meteixa actitud que havien qualificat d’indigne, patètica i lamentable fent un ús partidista i de desgast polític de les 200 víctimes del 11-M.
Que diriem, si una concentració de 4000 persones pròximes al PP, es concentrèssin el dia de reflexió, a les portes de la seu del PNB o d’ERC amb consígnes com les que es van sentir aquella nit? Com ho qualificaríem?

Ja n’estic fart tant d’una cosa com de l’altre, vull una mica de seny, vull que ens governi gent amb sentit comú i conseqüents amb el que han promès, gent que entengui que no hi ha nomès una veritat absoluta, sinò que hi poden haver-hi tantes veritats com persones i opinions. Gent que cregui en el diàleg entre iguals i sense condicions, gent que no s’apoderi de la societat civil, gent que cregui que es tan democràtic pensar negre com pensar blanc, i que totes les idees són respectables, però per sobre de tot gent d’ordre i que actui en conseqüència amb el càrrec que ocupen, gent que en definitiva deixin de ser poítics per passar a ser governants, un cop accedeixin al govern.