FELICITATS CARLES !!!
19 desembre de 2007Jo no en tenia cap dubte però sempre està bé que sigui l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) qui ho reconegui públicament: l'amic i company Carles Campuzano ha estat el guanyador del premi "el diputat més actiu".
Tampoc no hi ha dubte que hi ha altres diputats i diputades que ho mereixen però m'hagués agradat que entre els nominats hi hagués algú proper a la nostra ciutat.
LES ÚNIQUES PROTAGONISTES
18 desembre 2007Independentment del que alguns puguin dir, per a mi, les úniques protagonistes són les Damas de Blanco i totes aquelles persones d'arreu que treballen dia a dia, pacíficament, per a la defensa dels Drets Humans.
EL PER QUÈ DE LA NOSTRA RETENCIÓ
17 desembre 2007
El diumenge 9 de desembre, com cada diumenge, les Damas de Blanco van fer una Marxa silenciosa pel barri de Miramar, a l'Habana, portant fotografies dels seus familiars amb el número d'anys que han estat condemnats a presó, per reclamar la llibertat dels seus marits, pares, fills i familiars.
Aquest diumenge, però, les Damas de Blanco van estar acompanyades per un grup de noies catalanes, sueques, bosnianes i peruanes les quals vam voler manifestar el nostre suport a aquesta causa noble.
Quin va ser el nostre delicte?
Desplegar un parell pancartes que posaven: "Paz y libertad" y "Democracia".
Els agents de la Policia d'Immigració que van venir a l'Hotel on estàvem allotjades per retirar-nos el nostre passaport, el nostre visat i el nostre bitllet d'avió ens van acusar de participar en un acte en contra del Règim. I per això el Govern cubà ens retenia a l'Hotel sense poder sortir fins a la nostra expulsió del país.
LAS DAMAS DE BLANCO
16 desembre 2007Les Damas de Blanco són un grup de dones format per mullers i familiars dels presoners polítics injustament engarjolats pel Govern cubà al març del 2003. Reclamen la llibertat dels seus marits, pares, fills, germans o nebots.
Aquestes dones són incansables defensores dels drets humans. Les Damas de Blanco es van constituir com a tal el 2003, després de l’onada repressiva de la Primavera Negra de Cuba, amb un objectiu molt clar: demanar l’ammistia per als seus éssers estimats i tots els presos de consciència cubans.
Cada diumenge, les Damas de Blanco de La Habana després d’anar a l’Església de Sta. Rita caminen en silenci per l’Avinguda Miramar i altres carrers de La Habana demanant la llibertat dels seus éssers estimats. Porten les fotos dels presoners de consciència i vesteixen de blanc.
Així mateix, mantenen reunions periòdiques entre elles per analitzar la situació dels presoners i compartir les seves experiències i sentiments. I, per descomptat, denuncien contínuament tots els abusos comesos contra els seus familiars presos.
Malgrat l’esperança que aquestes dones mantenen viva, la seva situació és difícil. A més de patir l’absència dels seus familiars, pateixen les represalies del propi Govern. En diverses ocasions han patit amenaces, xantatges i maniobres disuasòries ordenades pel règim castrista, amb l’objectiu de fer callar la seva veu tot i que no ho ha aconseguit.
Aquestes dones són incansables defensores dels drets humans. Les Damas de Blanco es van constituir com a tal el 2003, després de l’onada repressiva de la Primavera Negra de Cuba, amb un objectiu molt clar: demanar l’ammistia per als seus éssers estimats i tots els presos de consciència cubans.
Cada diumenge, les Damas de Blanco de La Habana després d’anar a l’Església de Sta. Rita caminen en silenci per l’Avinguda Miramar i altres carrers de La Habana demanant la llibertat dels seus éssers estimats. Porten les fotos dels presoners de consciència i vesteixen de blanc.
Així mateix, mantenen reunions periòdiques entre elles per analitzar la situació dels presoners i compartir les seves experiències i sentiments. I, per descomptat, denuncien contínuament tots els abusos comesos contra els seus familiars presos.
Malgrat l’esperança que aquestes dones mantenen viva, la seva situació és difícil. A més de patir l’absència dels seus familiars, pateixen les represalies del propi Govern. En diverses ocasions han patit amenaces, xantatges i maniobres disuasòries ordenades pel règim castrista, amb l’objectiu de fer callar la seva veu tot i que no ho ha aconseguit.
El divendres 7 de desembre, a la tarda-vespre, vaig tenir l'oportunitat d'estar amb set d'elles durant una bona estona a casa d'una de les seves representants, la Laura Pollán. Impressionant! Va ser una experiència molt enriquidora. Ens van explicar com intenten sobreviure i quines són les conseqüències que pateixen elles i les seves famílies (especialment els seus fills adoslescents). Vam analitzar l’estat actual de les coses i planejar conjuntament diverses accions durant la nostra estada a Cuba. Vam aprofitar la visita per portar medicines, joguines pels nens, productes d’higiene personal, roba, ...
La valentia i la determinació de les Damas de Blanco en les seves accions i les seves declaracions públiques són un exemple. Quan veus el què fan, el què diuen i en les condicions en què estan, se’t posa la pell de gallina.
El seu coratge (el de les Damas de Blanco) ha demostrat al món sencer que reclamar llibertats i drets obertament a Cuba és un acte molt valent però no impossible.
El seu coratge (el de les Damas de Blanco) ha demostrat al món sencer que reclamar llibertats i drets obertament a Cuba és un acte molt valent però no impossible.
L'OBJECTIU DEL VIATGE A CUBA
11 desembre 2007
Creieu que aquestes dones poden ser titllades de delinquents?
En seguim parlant i, repeteixo, gràcies a tots!
Acabo d'arribar a casa després d'uns dies esgotadors i tot i que m'agradaria explicar-vos-ho amb més calma, permeteu-me que avui només escrigui quatre ratlles amb la promesa de dedicar-hi una estona aquest cap de setmana per explicar-ho millor.
Un resum breu, brevíssim, és:
Dijous 6 de desembre, un grup de 10 catalans vam agafar un parell d'avions (ja sabeu que l'Estat espanyol ha condemnat a què l'Aeroport del Prat sigui un aeroport de fireta i, per tant, vam haver de fer escala a Madrid) per anar a Cuba.
El nostre viatge no era un viatge ni de plaer, ni de vacances, ni de turisme. L'objectiu del nostre viatge és DONAR SUPORT A LAS DAMAS DE BLANCO (grup de dones format per mullers i familiars dels presoners polítics injustament engarjolats pel Govern cubà al març del 2003, les quals reclamen pacíficament la llibertat dels seus marits, pares, fills, germans o nebots). D'aquestes dones i del què fan ja us en parlaré més detalladament.
Aquesta primera nota, però, voldria que servís per donar les gràcies, en primer lloc, a la Joventut Nacionalista de Catalunya (organització de la qual n'he format part durant més de 12 anys, fins que em van "jubilar", al fer 30 anys) per permetre'm participar d'una experiència com aquesta.
I, en segon lloc, vull donar les gràcies a totes aquelles persones, familiars, amics, companys de Partit, ¨... , que sé que us heu preocupat per nosaltres. Perdoneu si no he pogut contestar tots els missatges i totes les trucades que m'heu fet però sapigueu que les valoro moltíssim.
Permeteu-me que ara acabi aquí. Us prometo que us explicaré millor aquesta impressionant experiència.
Per cert, us recomano que visiteu el blog de l'Albert Batalla, diputat al Parlament de Catalunya, el qual va fer un seguiment exhaustiu de la nostra retenció; gràcies Albert!
Un parell de fotos i una pregunta:
Un parell de fotos i una pregunta:
Creieu que aquestes dones poden ser titllades de delinquents?
En seguim parlant i, repeteixo, gràcies a tots!
OCASIÓ PERDUDA PER A TERRASSA
5 desembre 2007 Titular al Diari de Terrassa: La Rambla es tallarà al trànsit onze mesos després de Reis.
Aquest titular no és cap novetat; ja fa temps que el sabíem. Però, per què no s'han buscat alternatives a aquesta mesura la qual té un impacte tan gran per a la nostra ciutat?
N'hem parlat i escrit moltes vegades sobre l'impacte d'aquesta mesura però no està de més recordar que, a banda de l'impacte sobre el conjunt de la ciutadania terrassenca (i no terrassenca), els grans perjudicats d'aquestes obres seran els veïns i comerciants de la zona.
En aquest sentit, una ocasió perduda per a la nostra ciutat en la recerca d'alternatives ha tingut lloc aquest matí al Parlament.
Aquest matí a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ha tingut lloc el debat d'una Proposta de resolució sobre la cerca d'alternatives que minimitzin l'impacte en superfície de les obres de perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa (250-00295/08) a iniciativa del diputat Josep Rull.
Resultat del debat: el tripartit nacional ha rebutjat aquesta cerca d'alternatives.
Segurament, el senyor Labandera (portaveu del PSC a la Comissió) no deu conéixer l'impacte d'aquestes obres (o no l'han informat prou bé ...) però, en tot cas, no costa gaire cercar-hi alternatives.
Segurament, el senyor Labandera (portaveu del PSC a la Comissió) no deu conéixer l'impacte d'aquestes obres (o no l'han informat prou bé ...) però, en tot cas, no costa gaire cercar-hi alternatives.
Simplement, estem parlant de voluntats, la voluntat del tripartit (nacional i municipal) de desenvolupar una obra cabdal per a la nostra ciutat amb els menys costos possibles (amb el mínim impacte possible als veïns i comerciants de la zona).
Una altra ocasió perduda per a Terrassa (de la mà dels tripartits - nacional i municipal -).
EL CENTRE D'ACOLLIDA NOCTURN PER A PERSONES SENSE SOSTRE, UN ALTRE INCOMPLIMENT DEL TRIPARTIT MUNICIPAL
3 desembre 2007
"Us faig arribar una campanya de recollida de signatures per tal de demanar a l'Ajuntament de Terrassa que concreti la creació d'un centre d'acollida nocturn per a persones en situació sense sostre. Us agraïrem li dediqueu uns minuts a llegir-ho, signar-ho i tant de bo ho pogueu fer arribar a més gent...
Per començar la tornada al bloc, no em puc estar d'adjuntar-vos la nota de premsa que des del Grup Municipal de CiU vam fer en relació a l'incompliment per part de l'Equip de Govern d'una proposta de CiU en què es demanava la posada en marxa d'un Centre d'acollida nocturn per a persones sense sostre i que va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament al gener del 2006.
I, aprofitant l'avinentesa, us faig arrribar una iniciativa que em va arribar fa us dies i us animo que ho signeu.
"Us faig arribar una campanya de recollida de signatures per tal de demanar a l'Ajuntament de Terrassa que concreti la creació d'un centre d'acollida nocturn per a persones en situació sense sostre. Us agraïrem li dediqueu uns minuts a llegir-ho, signar-ho i tant de bo ho pogueu fer arribar a més gent...
PERDONEU PERÒ ...
2 desembre 2007
Perdoneu que no hagi escric res des del 8 de novembre però un problema amb la meva mà (una mena de tendinitis crònica al meu canell) m'ha impedit escriure res.
En tot cas, torno a ser aquí ...
Perdoneu que no hagi escric res des del 8 de novembre però un problema amb la meva mà (una mena de tendinitis crònica al meu canell) m'ha impedit escriure res.
En tot cas, torno a ser aquí ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
